Josephine de Boer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1886  Nova York |
| Mort | 11 febrer 1972 (85 anys) Chapel Hill (Carolina del Nord) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Colúmbia, Universitat Johns Hopkins |
| Conegut per | Impulsora dels estudis de catalanística a Estats-Units |
| Activitat | |
| Ocupació | Professora universitària de literatura |
| Ocupador | Vassar College |
Josephine de Boer (Nova York, 26 de febrer de 1886 - Chapel Hill, 11 de febrer de 1972) fou una filòloga estatunidenca que s'interessà i difongué la literatura catalana en el seu país a partir dels anys 30 del segle xx.[1]
Vida[modifica]
Josephine de Boer nasqué en el si d'una família d'emigrants neerlandesos. Va acabar els estudis en literatura francesa a la Universitat de Colúmbia el 1907 i va continuar estudiant a Chicago, en una estada a França (a la Sorbona i al Collège de France), i obtingué el títol de doctora el 1925 a la Universitat Johns Hopkins. Va ensenyar en diverses universitats americanes (Vassar, 1924; Sweet Briar College de Virginia, 1928-1931; Connecticut College, 1935-1936; Wittemberg College de Springfield, 1937-1940) fins que el 1946 obtingué una plaça a la Universitat de Califòrnia a Berkeley on restà fins a la jubilació el 1957.
La seva especialitat fou en el primer moment la literatura francesa del segle XVII; la seva tesi doctoral fou sobre Guillaume Colletet. Però a partir dels anys 20 i 30, en visites que feu a Catalunya i Mallorca, s'interessà per la literatura catalana contemporània, sobretot per la poesia. Precisament estava a Catalunya a l'inici de la guerra civil i fou evacuada amb altres estrangers per un vaixell de guerra estatunidenc.[2] Començà a contribuir amb temes de literatura catalana als congressos de la Modern Language Association i a publicar sobre diversos autors en revistes i llibres: publicà estudis sobre Costa i Llobera, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Rusiñol, López-Picó, etc. El 1951 se celebraren els Jocs Florals a Nova York i en fou mantenidora.[3] Durant els anys 50 i 60 continuà publicant sobre autors catalans; també dedicà un article a les poetesses catalanes contemporànies.
El 1955 fou nomenada membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Després de diversos anys d'esforços organitzatius i en col·laboració amb altres estudiosos del català i l'occità,[4] el 1958 aconseguí crear una secció permanent occitano-catalana en els congresos de la MLA, on seguí participant. Els anys finals de la seva vida els passà a Chapel Hill, on continuà assessorant estudiants de doctorat i fent altres treballs científics fins a la seva mort.[5]
Obra[modifica]
- Rusiñol the Writer in: The Spanish Review IV (1937), p. 1-23
- Bard of Barcelona: Josep Maria López-Picó in: Bulletin of Spanish Studies XIV (1937), p. 173-190
- Diversos articles sobre autors mallorquins a Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature (Williamsport, Bayard, 1938)
- Four Mallorcan Satirists in: Symposium XIV (1960), p. 188-198
- Catalan Women Poets in: Books Aboard XXXVI (1962), p. 32-34 (sobre Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu i altres)
- Mallorcan Literature: 1920-1960 in: Kentucky Romance Quaterly XVI (1969), p. 329-348
Referències[modifica]
- ↑ «Josephine De Boer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vegeu l'evocació de la seva neboda, a Catalan Studies ... p. 30
- ↑ El seu discurs es pot llegir al volum Catalan Studies ..., p. 33-35
- ↑ Com Joan Coromines, Josep Roca i Pons o Frank Chambers
- ↑ Les dades biogràfiques estan extretes dels capítols incials del llibre Catalan Studies... citat a la bibliografia
Bibliografia[modifica]
- Joseph Gulsoy / Josep M. Solà-Solé, Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer. Volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Hispam, 1977 [El volum s'inicia amb una biografia de Josephine de Boer per J. Gulsoy; una avaluació de les seves contribucions científiques per Ll. Alpera i unes notes personals de la seva neboda, Virginia McKenzie]
- «Josephine de Boer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.