Joy Paul Guilford

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoy Paul Guilford
Dades biogràfiques
Naixement 7 de març de 1897
Nebraska
Mort 26 de novembre de 1987 (90 anys)
Los Angeles
Alma mater Universitat de Nebraska–Lincoln
Universitat Cornell
Activitat professional
Director de tesi Edward Bradford Titchener
Camp de treball Psicologia
Ocupació Psicòleg i professor d'universitat
Ocupador University of Nebraska system
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joy Paul Guilford (Nebraska, 1897-1987) fou un psicòleg especialitzat en l'estudi de la intel·ligència, la qual concebia com un fenomen multifactorial i no mesurable amb un únic paràmetre. Va ser professor universitari a Nebraska, va col·laborar amb l'exèrcit en les seves recerques sobre les habilitats individuals.

La teoria de la intel·ligència de Guilford[modifica]

Pensava que la intel·ligència es definia com l'habilitat de manipular informació[1] i distingia entre continguts, processos i productes, que donen fins a 150 components de la intel·ligència.

Els continguts[modifica]

Els continguts fan referència a com es presenta la informació, equivalen als estímuls que rep el cervell (cada persona és millor treballant amb un tipus d'estímuls que amb d'altres). Els estímuls poden ser:

  • visuals: formes geomètriques, colors...
  • auditius: melodies, sorolls...
  • simbòlics: lletres, nombres...
  • semàntics: conceptes
  • conductuals: inferits del comportament aliè

De vegades els dos primers s'agrupen en els anomenats estímuls figuratius, que poden ampliar-se per incloure dades procedents de l'esfera cinestèsica[2]

Els processos[modifica]

Els processos posen en joc capacitats individuals per tractar la informació rebuda, relacionades amb els components cognitius de la persona.[3] Aquests processos són:

  • cognició: comprensió de la informació
  • memòria: facultat per emmagatzemar la informació
  • record: possibilitat de recuperar informació ja coneguda
  • producció divergent: creativitat
  • producció convergent: capacitat per resoldre problemes
  • avaluació: capacitat per jutjar la validesa o pertinència de la informació

La divisió entre memòria i record va ser citada com a exemple de manca de suport empíric entre els seus crítics, ja que no es pot mesurar la capacitat d'emmagatzemar la informació sense tenir en compte la seva recuperació posterior[4]

Els productes[modifica]

Els productes suposen la resposta o resultat del treball mental:

  • unitats: elements individuals de coneixement
  • classes: conjunts d'elements amb patrons comuns
  • relacions: vincles entre dades (associacions, oposicions, sèries...)
  • sistemes: relacions estructurades en un tot
  • transformacions: canvis produïts en les unitats informacionals
  • implicacions: capacitat de fer prediccions o inferències

Referències[modifica]

  1. Plucker. «Human Intelligence». [Consulta: 20 abril 2014].
  2. Jayme, Maria. Constructes tradicionals: intel·ligència i personalitat. UOC, 2009 [Consulta: 20 abril 2014]. 
  3. Guilford, J.P. (1967). The Nature of Human Intelligence.
  4. DDAA. The Cambridge Handbook of Intelligence. CUP, 2011. ISBN 9781139498388.