Vés al contingut

Juan Antonio Simont Guillén

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Antonio Simont Guillén
Biografia
Naixement9 setembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescenògraf Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0800806 TMDB.org: 222612 Modifica el valor a Wikidata

Juan Antonio Simont Guillén més conegut com a Antonio Simont o Antonio S. Guillén (La Corunya, 9 de setembre de 1897 - Madrid, 23 de desembre de 1976 fou un cineasta, decorador i director artístic espanyol.[1]

Biografia

[modifica]

Va iniciar la seva carrera al cinema treballant com a figurinista a París. Després de la guerra civil espanyola va tornar a Espanya, on va treballar als Estudis Chamartín, començant com a director artístic a la pel·lícula En poder de Barba Azul (1940) de José Buchs Echeandia i a La torre de los siete jorobados (1944) d'Edgar Neville. El 1944 fundaria la productora S.E.S amb Pierre Schild i Francisco Escriñá, però la companyia va tancar i va marxar durant cinc anys a Mèxic. Com que els sindicats no el van deixar treballar de decorador, el 1951 va tornar a Espanya. El 1952 va rebre la Conquilla de Plata a la millor ambientació a la 1a Setmana Internacional del Cinema de Sant Sebastià (1953) pel seu treball a Carne de horca de Ladislao Vajda. Després començà a treballar fonamentalment per a Ladislao Vajda, i va obtenir la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics als millors decorats de 1956, 1957 i 1958 per la seva tasca a les pel·lícules Marcelino, pan y vino, Mi tío Jacinto i Un ángel pasó por Brooklyn, totes elles dirigides per Vajda i protagonitzades per Pablito Calvo. Després va continuar com a director artístic de pel·lícules destacades i d'èxit com Atraco a las tres, La gran familia (1962), Historias de la televisión (1965), La ciudad no es para mí (1966), Sor Citroen o El turismo es un gran invento (1968). A finals dels anys seixanta es va retirar del cinema.[2]

Premis i homenatges

[modifica]
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3][4][5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1956 Millors decorats Marcelino, pan y vino Guanyador
1957 Millors decorats Mi tío Jacinto Guanyador
1958 Millors decorats Un ángel pasó por Brooklyn Guanyador

Referències

[modifica]
  1. Juan Antonio Simont Guillén, Real Academia de la Historia
  2. Antonio Simont a IMDB
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1956». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 20 agost 2016].
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1957». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 20 agost 2016].
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1958». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 20 agost 2016].

Enllaços externs

[modifica]