Juan Bautista Romero (pintor)
 «Florero», 1796, oli sobre taula, Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juny 1756 Russafa |
| Mort | c. 1804 (47/48 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
| Activitat | |
| Lloc de treball | València Madrid |
| Ocupació | pintor, pintor de porcel·lana |
| Activitat | 1771 – 1802 |
| Ocupador | Real Fábrica de Porcelana del Buen Retiro |
Juan Bautista Romero, (1756 - c.1804), va ser un pintor valencià.
S'ignora tot allò relacionat amb la seva formació com a pintor, però és possible que s'iniciés a l'escola de la Reial Fàbrica de seda, or i plata dels Cinc Gremis Majors. És probable que en 1780 contragués matrimoni, la qual cosa indicaria que en aquest any o poc abans era ja un mestre independent, ja que en 1781 va néixer el seu primer fill, com ell anomenat Joan Baptista i pintor de flors, igual que el seu altre fill, Vicent.[1] [2] Datats en aquest mateix any es conserven dos bodegons de fruites, flors i hortalisses (la Primavera i l'Hivern) que podrien haver format part d'una sèrie de les quatre estacions.[3] Hi demostra ja bon domini en la forma de representar els objectes, encara que la seva composició resulta una mica arcaica i deutora de la pintura de Félix Lorente.[4]
Es va presentar en 1783 al Concurs general de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles optant sense èxit al premi de flors. Potser a causa d'aquest fracàs es va traslladar a Madrid per perfeccionar-se en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, encara que no va trigar a retornar a València per ingressar a l'Escola de Flors oberta allà en 1784. En 1785 i de nou en 1795 va obtenir el primer premi de flors de l'Acadèmia de Sant Carles.
De 1796, signats i datats, són dos bodegons de flors que va regalar a Manuel Godoy, ministre i favorit dels reis espanyols, i es conserven actualment a l'Acadèmia de San Fernando, obres de gust refinat molt característiques del millor de la seva producció.[5] Probablement per mediació del privat, al febrer de 1797 va començar a treballar en la Reial Fàbrica de Porcellana del Buen Retiro. El treball a la fàbrica de porcellanes, encara que li resultés ingrat i es rebutgés la seva pretensió d'acudir-hi només als matins, no li va impedir continuar amb la pràctica independent de la pintura a l'oli. Així, dues natures mortes amb hortalisses i fruites pertanyents a la col·lecció reial (Patrimoni Nacional) estan datats en 1800, i consta documentalment que aquest mateix any va ser enviat a treballar a la Real Casa del Labrador d'Aranjuez, juntament amb Zacarías González Velázquez.[6]
Separat de la seva família i amb problemes de salut, no devia trobar-se còmode amb el seu treball a la fàbrica, ja que en un parell d'ocasions va sol·licitar i se li va concedir permís per a retornar a la seva terra per sanar-se. L'última a 1802 abans de la seva mort, de la qual es desconeix data i lloc, tot i que al novembre de 1804 la seva ja vídua va demanar que se li reconegués el seu dret a una pensió, que li va ser denegada perquè «el seu difunt marit no va realitzar servei a la Fàbrica sinó al contrari».
Referències[modifica]
- ↑ «Romero, Juan Bautista - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Juan Bautista Romero | Real Academia de la Historia». [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ Sánchez López, pp. 537-538.
- ↑ Sánchez López, p. 537.
- ↑ Pérez Sánchez (1983), p. 174.
- ↑ Sánchez López, pp. 327 y 550.
Bibliografia[modifica]
- Lo fingido verdadero. Bodegones españoles de la colección Naseiro adquiridos para el Prado, catálogo de la exposición a cargo de Javier Portús, Madrid, 2006, Museo Nacional del Prado. ISBN 84-8480-097-0
- Pérez Sánchez, Alfonso E. Pintura española de bodegones y floreros de 1600 a Goya. Catálogo de la exposición. Madrid : Ministerio de Cultura, 1983. ISBN 84-500-9335-X.
- Sánchez López, Andrés, La pintura de bodegones y floreros en España en el siglo XVIII, tesis de doctorado, Facultad de Geografía e Historia, Universidad Complutense de Madrid, 2006, ISBN 978-84-669-2935-6