Juan Caramuel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Caramuel y Lobkowitz
Auroux-Retrato de Juan Caramuel de Lobkowitz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1606 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1682 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
25 setembre 1673 –
← Giovanni Rasini (en) TradueixFerdinando de Roxas (en) Tradueix →
Bisbe catòlic
29 juliol 1657 –
Bisbe diocesà
9 juliol 1657 –
← Maria Giuseppe Avila (en) TradueixDomenico Tafuri (en) Tradueix →
Diòcesi: Satriano e Campagna (en) Tradueix
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaLovaina, Praga, Milà
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Alcalá
Universitat de Salamanca
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Arquitectura
Teologia
OrganitzacióUniversitat de Lovaina
Orde religiósOrde del Cister i Orde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFrancesco Maria Brancaccio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLorenzo Caramuel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Catalina de Frisia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Juan Caramuel y Lobkowitz va ser un matemàtic, filòsof i eclesiàstic espanyol del segle XVII.

Vida[modifica]

Fill d'una noble de Bohèmia i d'un enginyer de Luxemburg aficionat a les matemàtiques i l'astronomia, Juan Caramuel va rebre una bona educació des de ben petit, tant pel seu pare com per l'escola jesuïta a la qual assistia. Va fer els seus estudis a la Universitat d'Alcalà, on va ingressar a l'orde del Cister, i a la Universitat de Salamanca. El 1638 va rebre el seu Magister a la Universitat de Lovaina on va romandre com a professor.[1]

El 1644 es trasllada a Disibodenberg (Renània-Palatinat) on és nomenat abat del seu monestir,[2] però només s'hi està uns pocs anys en ser nomenat abat de dos monestirs a Viena i Praga. A Praga gaudirà de la protecció de l'emperador.

El 1655, en ser nomenat papa el cardenal Fabio Chigi (Alexandre VII), és nomenat consultor de la Santa Seu i de la Congregació dels Ritus, càrrecs en els quals no durarà gaire perquè el 1657 passa a ser bisbe de Satriano (Calàbria).[3]

Finalment, el 1673 és nomenat bisbe de Vigevano (Llombardia), a la vora de Milà, on viurà fins a la fi dels seus dies.[4]

Obra[modifica]

Mathesis nova, 1670

Les obres de Caramuel pertanyen a una gran varietat de camps,[5] essent els més importants la teologia, la filosofia, la lògica i el llenguatge, les matemàtiques i la història i la política.

El seu tractat Arquitectura civil recta y oblicua va exercir una influència considerable en el desenvolupament de l'arquitectura barroca. A Catalunya hi ha diversos edifics on es fa palesa l'aplicació dels seus principis, per exemple el Palau Mercader de Barcelona.[6]

En el camp de la teologia va intentar aplicar regles "matemàtiques", contribuint al que denominava Logica Moralis:

  • Lovaina, 1643: Theologia Moralis ad prima eaquae clarissima principia reductio
  • Franckfurt, 1646: Theologia regularis
  • Lyon, 1663: Apotegma pro antiquissima et universalissima doctrina de probabilitate, obra que va ser inclosa en l'índex de llibres prohibits pel Vaticà.

En el camp de la filosofia va tractar fonamentalment temes relacionats amb la lògica:[7]

  • Lovaina, 1642: Rationalis et realis philosophia
  • Franckfurt, 1654: Apparatus philosophicus de omnibus scientiis et artibus breviter disputans
  • Vigebano, 1681: Critica philosophica

En el camp de les matemàtiques:

  • Lovaina, 1642: Mathesis audax
  • Lovaina, 1643: Novem Stellae circa Iovem
  • Campania, 1670: Mathesis biceps, potser el seu llibre més interessant[8] en el qual sense haver-hi descobriments sensacionals, presenta algunes contribucions originals, exposant, per exemple, els sistemes de numeració en base n[9] o un mètode de trisecció de l'angle.
  • Vigevano, 1678: Architectura civil Recta y Obliqua

En altres camps es poden destacar:

  • Roma, 1663: Primus Calamus, un tractat sobre història de la literatura
  • Anvers, 1639: Philippus, Carolis V filius, Lusitaniae legitimus rex demonstratus, on defense els drets de Felip II al tron de Portugal.

Referències[modifica]

  1. Fleming, pàgina 7.
  2. Fleming, pàgina 10.
  3. Fleming, pàgina 12.
  4. Fleming, pàgina 16.
  5. Angelelli, pàgina 514.
  6. «Casa Mercader». Patrimoni Gencat Arquitectura. [Consulta: 9 desembre 2016].
  7. Angelelli, pàgina 515.
  8. Vernet, Dictionary of scientific biography.
  9. Glaser, pàgines 2-3.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Caramuel