Juan Caramuel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Caramuel y Lobkowitz
Juan Caramuel y Lobkowitz.jpg
Biografia
Naixement23 de maig de 1606
Madrid, Espanya
Mort7 de setembre de 1682(1682-09-07) (als 76 anys)
Vigevano (Llombardia), Itàlia
Bisbe catòlic
29 juliol 1657 –
Bisbe diocesà

← Maria Giuseppe Avila (en) Tradueix
Diòcesi: Q27778622
Abat
Bisbe diocesà

← Giovanni Rasini (en) TradueixFerdinando de Roxas (en) Tradueix →
Diòcesi: Q877879
modifica
Dades personals
ResidènciaLovaina, Praga, Milà
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversitat d'Alcalá
Universitat de Salamanca
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Arquitectura
Teologia
OrganitzacióUniversitat de Lovaina
Orde religiósOrde del Cister i Orde de sant Benet modifica
ConsagracióFrancesco Maria Brancaccio (en) Tradueix modifica
Família
ParesLorenzo Caramuel (en) Tradueix modificaCatalina de Frisia (en) Tradueix modifica

Juan Caramuel y Lobkowitz va ser un matemàtic, filòsof i eclesiàstic espanyol del segle XVII.

Vida[modifica]

Fill d'una noble de Bohèmia i d'un enginyer de Luxemburg aficionat a les matemàtiques i l'astronomia, Juan Caramuel va rebre una bona educació des de ben petit, tant pel seu pare com per l'escola jesuïta a la qual assistia. Va fer els seus estudis a la Universitat d'Alcalà, on va ingressar a l'orde del Cister, i a la Universitat de Salamanca. El 1638 va rebre el seu Magister a la Universitat de Lovaina on va romandre com a professor.[1]

El 1644 es trasllada a Disibodenberg (Renània-Palatinat) on és nomenat abat del seu monestir,[2] però només s'hi està uns pocs anys en ser nomenat abat de dos monestirs a Viena i Praga. A Praga gaudirà de la protecció de l'emperador.

El 1655, en ser nomenat papa el cardenal Fabio Chigi (Alexandre VII), és nomenat consultor de la Santa Seu i de la Congregació dels Ritus, càrrecs en els quals no durarà gaire perquè el 1657 passa a ser bisbe de Satriano (Calàbria).[3]

Finalment, el 1673 és nomenat bisbe de Vigevano (Llombardia), a la vora de Milà, on viurà fins a la fi dels seus dies.[4]

Obra[modifica]

Mathesis nova, 1670

Les obres de Caramuel pertanyen a una gran varietat de camps,[5] essent els més importants la teologia, la filosofia, la lògica i el llenguatge, les matemàtiques i la història i la política.

El seu tractat Arquitectura civil recta y oblicua va exercir una influència considerable en el desenvolupament de l'arquitectura barroca. A Catalunya hi ha diversos edifics on es fa palesa l'aplicació dels seus principis, per exemple el Palau Mercader de Barcelona.[6]

En el camp de la teologia va intentar aplicar regles "matemàtiques", contribuint al que denominava Logica Moralis:

  • Lovaina, 1643: Theologia Moralis ad prima eaquae clarissima principia reductio
  • Franckfurt, 1646: Theologia regularis
  • Lyon, 1663: Apotegma pro antiquissima et universalissima doctrina de probabilitate, obra que va ser inclosa en l'índex de llibres prohibits pel Vaticà.

En el camp de la filosofia va tractar fonamentalment temes relacionats amb la lògica:[7]

  • Lovaina, 1642: Rationalis et realis philosophia
  • Franckfurt, 1654: Apparatus philosophicus de omnibus scientiis et artibus breviter disputans
  • Vigebano, 1681: Critica philosophica

En el camp de les matemàtiques:

  • Lovaina, 1642: Mathesis audax
  • Lovaina, 1643: Novem Stellae circa Iovem
  • Campania, 1670: Mathesis biceps, potser el seu llibre més interessant[8] en el qual sense haver-hi descobriments sensacionals, presenta algunes contribucions originals, exposant, per exemple, els sistemes de numeració en base n[9] o un mètode de trisecció de l'angle.
  • Vigevano, 1678: Architectura civil Recta y Obliqua

En altres camps es poden destacar:

  • Roma, 1663: Primus Calamus, un tractat sobre història de la literatura
  • Anvers, 1639: Philippus, Carolis V filius, Lusitaniae legitimus rex demonstratus, on defense els drets de Felip II al tron de Portugal.

Referències[modifica]

  1. Fleming, pàgina 7.
  2. Fleming, pàgina 10.
  3. Fleming, pàgina 12.
  4. Fleming, pàgina 16.
  5. Angelelli, pàgina 514.
  6. «Casa Mercader». Patrimoni Gencat Arquitectura. [Consulta: 9 desembre 2016].
  7. Angelelli, pàgina 515.
  8. Vernet, Dictionary of scientific biography.
  9. Glaser, pàgines 2-3.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Caramuel