Juan Villoro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJuan Villoro
Juanvilloro.jpg
Biografia
Naixement 24 setembre 1956 (62 anys)
Ciutat de Mèxic
Educació Universidad Autónoma Metropolitana
Activitat
Ocupació Escriptor, periodista, assagista i guionista
Ocupador Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Premis
Signatura

IMDB: nm1064070
Modifica les dades a Wikidata

Juan Villoro (Mèxic, 1956) és autor, entre altres obres, de les novel·les El disparo de Argón i Materia dispuesta; d'un volum de contes, La casa pierde (1999), i d'un llibre d'assaigs, Efectos personales (2000). Del 1995 al 1998 fou director de La Jornada Semanal, suplement cultural del diari La Jornada.

Ha estat professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i professor convidat a la Universitat Yale. Actualment ocupa la Càtedra UNESCO de Cultura Iberoamericana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

L'any 2006 va rebre el Premi Manuel Vázquez Montalbán.

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

  • El disparo de argón (1991)
  • Materia dispuesta (1997)
  • El testigo (2004)
  • Llamadas de Ámsterdam (2007)

Narrativa breu[modifica]

  • La noche navegable (1980)
  • Albercas (1985)
  • La acoba dormida (1992)
  • La casa pierde (1999)
  • Los culpables (2007)
  • Palmeras de la brisa rápida (2009)

Llibres per a nens i joves[modifica]

  • Las golosinas secretas (1985)
  • El profesor Zíper y la fabulosa guitarra eléctrica (1992)
  • Autopista sanguijuela (1998)
  • El té de tornillo del profesor Zíper (2000)
  • El libro salvaje (2008)

Assaig, Crònica, Altres[modifica]

  • Tiempo transcurrido (Cròniques imaginàries) (1986)
  • Palmeras de la brisa rápida: Un viaje a Yucatán (crònica, 1989)
  • Los once de la tribu (cròniques de futbol, 1995)
  • Efectos personales (assaig, 2000)
  • Safari accidental (crònica, 2005)
  • Dios es redondo (assaigs i cròniques sobre el futbol, 2006)
  • Funerales preventivos: Fábulas y retratos (assaigs polítics acompanyats de caricatures de Rogelio Naranjo, 2006)
  • De eso se trata (assaigs literaris, 2008)
  • Manuel Felguérez: el límite de una secuencia (assaig, 1997)
  • La máquina desnuda (assaig, 2009)[1]

Referències[modifica]

  1. «Juan Villoro». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Villoro Modifica l'enllaç a Wikidata