Juan Villoro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Villoro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Antonio Villoro Ruiz Modifica el valor a Wikidata
24 setembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversidad Autónoma Metropolitana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la, conte, assaig, crònica i teatre Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1064070 TMDB.org: 1122843
Twitter (X): JuanVilloro56 Goodreads author: 620946 Modifica el valor a Wikidata

Juan Villoro (Mèxic, 1956) és autor, entre altres obres, de les novel·les El disparo de Argón i Materia dispuesta; d'un volum de contes, La casa pierde (1999), i d'un llibre d'assaigs, Efectos personales (2000). Del 1995 al 1998 fou director de La Jornada Semanal, suplement cultural del diari La Jornada.

Ha estat professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i professor convidat a la Universitat Yale. Actualment ocupa la Càtedra UNESCO de Cultura Iberoamericana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

L'any 2006 va rebre el Premi Manuel Vázquez Montalbán.

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

  • El disparo de argón (1991)
  • Materia dispuesta (1997)
  • El testigo (2004)
  • Llamadas de Ámsterdam (2007)

Narrativa breu[modifica]

  • La noche navegable (1980)
  • Albercas (1985)
  • La acoba dormida (1992)
  • La casa pierde (1999)
  • Los culpables (2007)
  • Palmeras de la brisa rápida (2009)

Llibres per a nens i joves[modifica]

  • Las golosinas secretas (1985)
  • El profesor Zíper y la fabulosa guitarra eléctrica (1992)
  • Autopista sanguijuela (1998)
  • El té de tornillo del profesor Zíper (2000)
  • El libro salvaje (2008)

Assaig, Crònica, Altres[modifica]

  • Tiempo transcurrido (Cròniques imaginàries) (1986)
  • Palmeras de la brisa rápida: Un viaje a Yucatán (crònica, 1989)
  • Los once de la tribu (cròniques de futbol, 1995)
  • Efectos personales (assaig, 2000)
  • Safari accidental (crònica, 2005)
  • Dios es redondo (assaigs i cròniques sobre el futbol, 2006)
  • Funerales preventivos: Fábulas y retratos (assaigs polítics acompanyats de caricatures de Rogelio Naranjo, 2006)
  • De eso se trata (assaigs literaris, 2008)
  • Manuel Felguérez: el límite de una secuencia (assaig, 1997)
  • La máquina desnuda (assaig, 2009)[1]

Referències[modifica]

  1. «Juan Villoro». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Villoro