Vés al contingut

Sergi Pàmies i Bertran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSergi Pàmies i Bertran

Al MHC (2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, traductor, escriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGregorio López Raimundo Modifica el valor a Wikidata  i Teresa Pàmies i Bertran Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0701610 Modifica el valor a Wikidata

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960) és un escriptor, narrador,[1] articulista de La Vanguardia,[2] traductor[3] i crític de televisió català.[4] És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo. És cosí segon d'Antoni Torres Garcia[5]

Biografia[modifica]

Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb una important població immigrant a l'àrea metropolitana de París. El retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), publicat amb Quaderns Crema.[6] Els reculls de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) i La bicicleta estàtica (2010) es van situar durant setmanes al capdamunt de les llistes de més venuts.[7]

Els seus contes i novel·les han estat traduïts a set llengües,[8] entre les quals l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès i el japonès. Al català, ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.[9] Ha col·laborat als programes Els matins de TV3 i 8 al dia de 8tv, així com a Catalunya Ràdio i a RAC1.[10]

Obra publicada[modifica]

Reculls de contes[modifica]

Novel·les[modifica]

Guions[modifica]

Traduccions[modifica]

  • Guillaume Apollinaire, Les onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
  • Bob de Groot, Lleonard sempre és un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
  • Agota Kristof, El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
  • Agota Kristof, La prova. Barcelona: La Magrana, 1990.
  • Agota Kristof, La tercera mentida. Barcelona: La Magrana, 1991.
  • Agota Kristof, Ahir. Barcelona: Barcelona: La Magrana, 1996.
  • Agota Kristof, L'hora grisa, o L'últim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
  • Amélie Nothomb, Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
  • Amélie Nothomb, Antichrista. Barcelona: Anagrama, 2005.
  • Daniel Pennac, Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1995.
  • Charles Perrault, La caputxeta vermella i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
  • Jean-Philippe Toussaint, La màquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.

Referències[modifica]

  1. «Vivir entre naufragios» (en castellà), 28-07-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
  2. Oller, Silvia «Sergi Pàmies guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-2011 [Consulta: 9 desembre 2015].
  3. «El Cultural - Revista de cultura y artes referente en España - Elcultural.com en El Español» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2023].
  4. «Página 2 | El polifacético Sergi Pàmies» (en castellà), 16-03-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
  5. Pàmies, Sergi. Confessions d'un culer defectuós. Barcelona: Editorial Empúries. ISBN 978-84-16367-59-7. 
  6. Dades biogràfiques a càrrec de Manel Ollé a LletrA
  7. Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.
  8. Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
  9. «Canal-L: Sergi Pàmies presenta a Amélie Nothomb». [Consulta: 30 agost 2023].
  10. Gaillard, Valèria «No he fet net amb el passat. Entrevista a Sergi Pàmies». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 14-19. GI-143-1965.
  11. Llort, Lluís. «Ara és com si tingués un plus de llibertat». El Punt Avui, 30-08-2023. [Consulta: 30 agost 2023].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Jaume Cabré i Fabré
Senyoria
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1993
Succeït per:
Ramon Solsona i Sancho
Les hores detingudes
Precedit per:
Cristina Fernández Cubas
Parientes pobres del diablo
Premi Setenil

2007
Succeït per:
Óscar Esquivias
La marca de Creta