Jubrique
Tipus | municipi d'Espanya ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
Província | Província de Màlaga ![]() | ||||
Capital | Jubrique ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 578 (2024) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 39 km² ![]() | ||||
Altitud | 558 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | David Sánchez Muñoz ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 29492 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 29064 ![]() | ||||
Lloc web | jubrique.org ![]() |
Jubrique és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.
Història
[modifica]Tots els pobles del riu Genal tenen topònims d'origen àrab. Poc després de la reducció dels moros, per Ferran el Catòlic, aquests es van rebel·lar de nou a Sierra Bermeja, on el 1494 venceren al famós capità Alonso Aguilar, qui va morir en la batalla amb 500 genets a cavall, mentre que el seu fill, juntament amb el Comte d'Ureña i alguns més van assolir escapar.
Al començament del segle xvi les capitulacions es van convertir en lletra morta, pel que els moriscs van haver d'abandonar els llocs i deixar pas als castellans que, com conquistadors, es van allotjant en la zona. Moltes d'aquestes famílies morisques van ser bandejades a Galícia i el Nord d'Àfrica, encara que alguns dels seus membres van tornar il·legalment i es van fer bandolers a la Sierra com la banda de Marcos el Meliche, autèntica precursora de les bandes de bandolers. En 1510 Benameda i Rotilla, que també eren terres del Duc d'Arcos, com Jubrique, apareixen totalment despoblats.
En el Cens Reial de 1594 podem llegir: "Xubrique es troba baixant de Serra Bermeja, en l'últim de l'Algarbe de Ronda, posseïx dos annexos sobre el ric Genal, té 2898 habitants, i confirma amb Genalguacil al Sud i amb Algatocín a l'Oest". En el Cens de Madoz de l'any 1846 figura amb 2698 habitants, i cal assenyalar que a partir del segle xvii es va intensificar la relació amb Gibraltar, sent freqüent la pràctica del contraban i el bandolerisme. Històricament, la Regió muntanyenca ha estat ocupada des del paleolític amb una continuïtat gairebé ininterrompuda fins als nostres dies.