Juli Antoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Juli Antoni (Julius Antonius, M. F. M. N.) fou fill del triumvir Marc Antoni i de Fúlvia. La seva madrastra Octàvia el dugué a Roma i després de la mort del pare va rebre favors d'August que el va casar amb Marcel·la, filla d'Octàvia i el seu primer marit Gai Marcel. Fou pretor el 13 aC i cònsol el 10 aC. A causa del seu adulteri amb Júlia, la filla d'August, fou condemnat a mort per l'emperador el 2 aC, però es va suïcidar abans de l'execució. Va escriure algunes poesies.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Roma durant l'hivern del 47 aC al 46 aC. Per part de mare descendia de Gai Grac, fill del cònsol Tiberi Semproni i net del famós heroi de la guerra púnica, Escipió Africà.

Per part de pare, venia d'una família de militars poc destacats, llevat del seu pare qui va arribar a ser triumvir en un moment delicat de la República Romana. Va tenir un germà gran, Marc Antoni Antillus, i diversos germanastres fruit dels altres matrimonis del seu pare.[1]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Va tenir una infantesa poc tranquil·la. A causa dels esdeveniments polítics, el seu pare va estar sovint fora de la llar familiar. Quan es va formar el segon triumvirat, la seva mare es va crear molts enemics descontenta pel repartiment del govern assignat al seu marit. Acusada d'instigar la guerra de Perusa, a través del seu cunyat, Luci Antoni,[2] el seu pare se'n va divorciar. Fúlvia va morir poc després durant l'exili a Sició i se suposa que Juli Antoni va anar a viure amb el seu pare,[nota 1] el qual s'havia tornat a casar amb una dona anomenada Octàvia Menor i s'havia establer a Atenes, ja que era governador de les províncies romanes d'orient.[3]

A partir de l'any 41 aC, el seu pare va abandonar la seva esposa, que era germana del triumvir Octavi, i es va instal·lar a la cort de Cleòpatra VII reina d'Egipte, a Alexandria.[4] Les fonts històriques antigues esmenten que es va endur el seu primogènit, Antillus, però res no se sap de Juli Antoni durant aquesta etapa. Aquests fets van portar a l'enemistat amb Octavi, el qual el va derrotar a la Batalla d'Àccium i va portar al suïcidi de Marc Antoni l'any 30 aC. Octavi va fer matar al seu germà Antillus,[5] potser perquè ja havia pres la toga viril i no se'l podia considerar un nen; ell i els seus germanastres, els fills que el seu pare havia tingut amb Cleòpatra van tenir més sort, Octàvia els va criar a Roma com si fossin fills propis.[6]

Després de la mort del pare[modifica | modifica el codi]

L'any 21, Octavi, que ara es feia dir August, volia que el seu fidel lloctinent Agripa, que llavors estava casat amb Claudia Marcella Major,[nota 2] neboda de l'emperador, es casés amb la seva filla Júlia, que havia enviudat recentment. Per tant, Marcel·la es troba lliure i Octàvia, la madrastra de Juli Antoni li va proposar el matrimoni amb Marcel·la.[8]Segons Tàcit van tenir dos fills: Un es deia Lucius Antonius i l'altre potser Caius. Hi ha sospites que hi va haver una filla anomenada Iulia Antonia, però no es pot assegurar.[9][10]

Juli Antoni practicava la poesia i,abans de l'any 13 aC, havia escrit dotze llibres de poesia sobre Diomedes, els quals no s'han conservat. Horaci el va esmentar en un els seus poemes com a lloador d'August.[11]

L'any 13 aC va obtenir el càrrec de pretor, el 10 aC el de cònsoli el 6 aC procònsol d'Àsia.[12]Sembla doncs, que era apreciat per August, fins i tot, figura a l'Ara Pacis.[13][14]

Escàndol i suïcidi[modifica | modifica el codi]

Juli Antoni va esdevenir amant de Júlia, encara que no se sap en quin moment va començar la relació. Júlia havia quedat vídua d'Agripa l'any 12 aC i volien que es casés amb Tiberi, el fill adoptiu d'August. Els historiadors moderns sospiten que Juli Antoni volia casar-se amb ella abans que els fills que ella havia tingut amb Agripa fossin declarats majors d'edat i, d'aquesta manera, Juli Antoni seria el seu tutor legal i una mena de regent dels territoris que governava Agripa.[15][16]

L'any 2 aC, la relació va sortir a la llum i August, escandalitzat va castigar la seva filla exiliant-la a l'illa Pandataria, mancada de llibertats i amb un control sobre les visites.[17]

L'emperador estava tant avergonyit que durant un temps no es va deixar veure en públic, s'ho va prendre com una conspiració contra ell. Juntament amb Juli Antoni altres homes van ser acusats d'haver mantingut relacions adúlteres amb Júlia i foren enviats a un exili llunyà, mentre que sobre Juli Antoni va recaure l'acusació de traïció. Juli Antoni, finalment es va suïcidar.[18]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els historiadors antics nomes esmenten el seu germà Antillus, però és de suposar que el pare se'n va fer càrrec de tots dos després de la mort de la mare.
  2. Marcel·la era filla d'Octàvia amb el seu primer marit Gai Claudi Marcel Menor[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monique Jallet-Huant, Marc Antoine, Presses de Valmy, 2009, p. 223
  2. Apià, "Guerres civils", V, 36-47
  3. Pierre Cosme, Auguste, ed.Tempus, 2009, p. 68
  4. Roddaz, Jean-Michel. "Les chemins vers la dictature et l'héritage" en "Histoire romaine des origines à Auguste". Fayard, 2000. ISBN 978-2-213-03194-1, p.879-880
  5. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 95
  6. Suetoni, "August", 17
  7. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni" 87
  8. Suetoni, August, 63.1
  9. R. Syme, Augustan Aristocracy, 1989, p. 59
  10. Prosopographia Imperii Romani (PIR²) sub A 800. Raepsaet-Charlier, nº 78, p. 95
  11. Horaci, "Odes", IV, 2 : A Iullus Antonius
  12. Pierre Cosme, Auguste, ed.Tempus, 2009, p. 232
  13. Gai Vel·lei Patercle, "Història de Roma", II, 100
  14. Paul Rehak, Imperium and Cosmos: Augustus and the Northern Campus Martius, University of Wisconsin Press, 2009, p. 131
  15. Cassi Dió, "Història de Roma", LV, 10.15
  16. Barbara Levick, Tiberius the Politician, p. 26
  17. Pierre Cosme, Auguste, ed. Tempus, 2009, p. 231-232
  18. Pierre Cosme, Auguste, Tempus, 2009, p. 232
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Antoni Modifica l'enllaç a Wikidata