Julien Benda
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1867 París |
| Mort | 7 juny 1956 (88 anys) Fontenay-aux-Roses (França) |
| Dades personals | |
| Formació | École Centrale de Paris Facultat d'Art de París - ciència de la història Lycée Charlemagne |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis
| |
Julien Benda (París, 1867 - Fontenay-aux-Roses, Illa de França, 1956) va ser un filòsof i assagista francès.[1]
Biografia[modifica]
Julien Benda va néixer el 27 de desembre de 1867 a París en una família jueva. Va fer els estudis primaris en diverses escoles d'elit (Charlemagne, Condoncert, Henry IV i Saint Louis) i va començar a estudiar enginyeria a l'Ecole Centrale, però va abandonar els estudis per fer el servei militar i posteriorment va estudiar història i filosofia a la Sorbona.
La mala situació econòmica de la seva família el va obligar a dedicar-se als 46 anys a fer d'escriptor professional.[2]
La seva importància radica en la seva obra magna La Trahison des Clercs (traduït al català per Marisa Bolta com La traïció dels intel·lectuals[3]) on acusa els intel·lectuals del seu país de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, especialment arran de l'Afer Dreyfus; aquest conflicte li va permetre escriure el seu primer article (1898)[4] «Notes d'un Byzantin» a la revista La Revue Blanche on hi col·laboravan entre altres André Gide, Léon Blum i Lucien Herr.[2] Les polèmiques més rellevants en aquest sentit les va protagonitzar amb els escriptors Charles Maurras, Maurice Barrès o Henri Bergson. Alguns cronistes fan menció que la seva condició de jueu i la seva posició en el cas Dreyfus li van privar de rebre el Premi Goncourt de l'any 1912.[5]
Va publicar més de quaranta llibres i innumerables articles.
Obres destacades[modifica]
- L'Ordination (1911)
- Le bergsonisme, ou Une philosophie de la mobilité (1912)
- Belphégor (1918)
- Les Amorandes (1922)
- La Croix de Roses (1923)
- La trahison des clercs (1927) Hi ha traducció al català de Marisa Bolta.[3]
- La fin de l'Éternel (1928)
- Esquisse d'une histoire des Français dans leur volonté d'être une nation (1932)
- Discours à la nation européenne (1933)
- Délice de d'Éleuthère (1935)
- La Jeunesse d'un clerc (1937)
- Un Régulier dans le siècle (1938)
- Exercice d'un enterré vif (1944)
- Du style d'idées (1948)
- De quelques constantes de l'esprit humain (1950)
- La France byzantine (1945)
- Du style d'idées (1948)
Referències[modifica]
- ↑ «Julien Benda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Julien Benda» (en anglès), 2004. [Consulta: abril 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Benda, Julien; Bolta, Marisa (trad.). La traïció dels intel·lectuals (en català, traduït del francès). 1a. ed. Alzira: Bromera, 1995. ISBN 84-7660-229-4.
- ↑ «Julien Benda. French philosopher and author» (en anglès). [Consulta: abril 2019].
- ↑ Etiemble. Dictionnaire de la Littérature française du XXè s (en francès). París: Encyclopedia Universalis, 2016, p. 693. ISBN 9782852291478.
- Assagistes parisencs
- Escriptors francesos en francès
- Escriptors parisencs
- Filòsofs parisencs
- Filòsofs del segle XIX
- Escriptors francesos del segle XIX
- Escriptors francesos del segle XX
- Alumnes de l'École Centrale de Paris
- Comandants de la Legió d'Honor
- Morts a l'Illa de França
- Alumnes de la Facultat d'Art de París
- Alumnes del Lycée Charlemagne
- Naixements del 1867