Julien Benda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulien Benda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 desembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1956 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Fontenay-aux-Roses (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Centrale de Paris
Facultat d'Art de París - ciència de la història
Lycée Charlemagne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Obra
Obres destacables
Premis

Julien Benda (París, 1867 - Fontenay-aux-Roses, Illa de França, 1956) va ser un filòsof i assagista francès.[1]

Biografia[modifica]

Julien Benda va néixer el 27 de desembre de 1867 a París en una família jueva. Va fer els estudis primaris en diverses escoles d'elit (Charlemagne, Condoncert, Henry IV i Saint Louis) i va començar a estudiar enginyeria a l'Ecole Centrale, però va abandonar els estudis per fer el servei militar i posteriorment va estudiar història i filosofia a la Sorbona.

La mala situació econòmica de la seva família el va obligar a dedicar-se als 46 anys a fer d'escriptor professional.[2]

La seva importància radica en la seva obra magna La Trahison des Clercs (traduït al català per Marisa Bolta com La traïció dels intel·lectuals[3]) on acusa els intel·lectuals del seu país de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, especialment arran de l'Afer Dreyfus; aquest conflicte li va permetre escriure el seu primer article (1898)[4] «Notes d'un Byzantin» a la revista La Revue Blanche on hi col·laboravan entre altres André Gide, Léon Blum i Lucien Herr.[2] Les polèmiques més rellevants en aquest sentit les va protagonitzar amb els escriptors Charles Maurras, Maurice Barrès o Henri Bergson. Alguns cronistes fan menció que la seva condició de jueu i la seva posició en el cas Dreyfus li van privar de rebre el Premi Goncourt de l'any 1912.[5]

Va publicar més de quaranta llibres i innumerables articles.

Obres destacades[modifica]

  • L'Ordination (1911)
  • Le bergsonisme, ou Une philosophie de la mobilité (1912)
  • Belphégor (1918)
  • Les Amorandes (1922)
  • La Croix de Roses (1923)
  • La trahison des clercs (1927) Hi ha traducció al català de Marisa Bolta.[3]
  • La fin de l'Éternel (1928)
  • Esquisse d'une histoire des Français dans leur volonté d'être une nation (1932)
  • Discours à la nation européenne (1933)
  • Délice de d'Éleuthère (1935)
  • La Jeunesse d'un clerc (1937)
  • Un Régulier dans le siècle (1938)
  • Exercice d'un enterré vif (1944)
  • Du style d'idées (1948)
  • De quelques constantes de l'esprit humain (1950)
  • La France byzantine (1945)
  • Du style d'idées (1948)

Referències[modifica]

  1. «Julien Benda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Julien Benda» (en anglès), 2004. [Consulta: abril 2019].
  3. 3,0 3,1 Benda, Julien; Bolta, Marisa (trad.). La traïció dels intel·lectuals (en català, traduït del francès). 1a. ed. Alzira: Bromera, 1995. ISBN 84-7660-229-4. 
  4. «Julien Benda. French philosopher and author» (en anglès). [Consulta: abril 2019].
  5. Etiemble. Dictionnaire de la Littérature française du XXè s (en francès). París: Encyclopedia Universalis, 2016, p. 693. ISBN 9782852291478.