Julieta Kirkwood

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulieta Kirkwood
Biografia
Naixement5 abril 1936 modifica
Santiago de Xile modifica
Mort8 abril 1985 modifica (49 anys)
Santiago de Xile modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Xile modifica
Activitat
OcupacióSociòloga, politòloga i professora d'universitat modifica
Activitat1972 modifica –
OcupadorUniversitat de Xile modifica

María Julieta Kirkwood Bañados (Santiago de Xile, 5 d'abril de 1936 - 8 d'abril de 1985) va ser una sociòloga, politòleg, teòrica, catedràtica i activista feminista xilena,[1] considerada com una de les fundadores i impulsores del moviment feminista de Xile en la dècada de 1980 i precursora dels estudis de gènere al país.[2][3][4][5]

Orígens[modifica]

Filla de Johnny Kirkwood i Julieta Bañados pertany a la primera generació de dones que van gaudir d'accés ampli a l'educació secundària.[3] Va estudiar a la Universitat de Xile on va viure els moviments estudiantils i socials influïts per la revolució de Maig del 68 de França com a Unidad Popular i Revolució en Llibertat.

Considerava que la pràctica democràtica era irrealitzable sense la participació de la dona afirmant que "no hi ha democràcia sense feminisme".[2]

En 1972 es va integrar com a docent i investigadora en la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), on va iniciar el seu treball intel·lectual al costat de Enzo Faletto.

Durant aquest període va publicar alguns dels treballs més importants, i que constitueixen un referent teòric i històric dins del pensament feminista de Xile i Amèrica Llatina, entre els quals es troben Ser política en Chile: las feministas y los partidos,Tejiendo rebeldías i Feminarios.[6][7][8] A més, va col·laborar en la revista Furia i el Boletín del Círculo de Estudios de la Mujer.[2]

Refundació del moviment feminista xilè[modifica]

Durant la primera meitat del segle XX les organitzacions feministes connectades amb la lluita sufragista van decaure segons algunes anàlisis a causa de la subordinació als interessos dels partits polítics. Kirkwood aposta per la refundació del moviment feminista xilè recolzat en el discurs acadèmic.[9]

En el seu treball teòric poden observar-se proposades associades a l'àmbit dels estudis de gènere però des d'una òptica feminista propera a l'activisme, amb una crítica cap al discurs conservador del feminisme i una mirada intercultural a la cultura llatinoamericana.[10]

Com a activista, va participar en diverses organitzacions en pro dels drets de la dona, entre elles el Círculo de Estudios de la Mujer que posteriorment es va convertir en La Morada i el Centro de Estudios de la Mujer (CEM) i va participar en moviments socials feministes com el MEMCh 83 i el Departamento Femenino de la Coordinadora Nacional Sindical.[2] En 1983 va ser una de les fundadores del Movimento Feminista de oposición a la dictadura d'Augusto Pinochet[2] on la consigna va ser «Democràcia al país, a la casa i en el llit», frase promoguda per la mateixa Julieta i Margarita Pisano.[11][12] També va contribuir en l'àmbit educatiu denunciant l'autoritarisme i la falta de neutralitat tant en l'ensenyament com en l'accés al coneixement científic.[2]

Publicacions[modifica]

  • Chile: la mujer en la formulación política (Santiago: FLACSO, 1981).
  • Feminarios (Santiago: Documentas, 1987).
  • El feminismo como negación del autoritarismo (Santiago: FLACSO, 1983).
  • Feminismo y participación política en Chile (Santiago: FLACSO, 1982).
  • Feministas y políticas (Santiago: FLACSO, 1984).
  • Los nudos de la sabiduría feminista (Santiago: FLACSO, 1984).
  • La política del feminismo en Chile (Santiago: FLACSO, 1983).
  • Ser política en Chile: las feministas y los partidos (Santiago: LOM Ediciones, 1982, 1986 i 2010).
  • Ser política en Chile: los nudos de la sabiduría feminista (Santiago: Cuarto Propio, 1990).
  • Tejiendo rebeldías: escritos feministas de Julieta Kirkwood (Santiago: CEM, 1987).

Referències[modifica]

  1. Urbina, José Leandro. Camilo Henríquez. El sueño ilustrado (en castellà). Santiago de Chile: Editorial Universidad de Santiago de Chile, p. 70. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Julieta Kirkwood y los saberes feministas (1937-1985)» (en castellà). Memoria chilena. Biblioteca Nacional de Chile.
  3. 3,0 3,1 Tompkins, Cynthia Margarita, Foste, David William. Notable Twentieth-Century Latin American Women: A Biographical Dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, p. 324. ISBN 978-031-331-112-3. 
  4. Vitale, Luis. Los principales períodos de la historia de América Latina: contribución al debate del bicentenario (en castellà). Lom Ediciones, 2009, p. 102. ISBN 978-956-000-084-2. 
  5. Munévar Munévar, Dora Inés. Pensando los saberes de género (en castellà). Universidad Nacional de Colombia, 2011, p. 310. ISBN 978-958-719-849-2. 
  6. Munnich, Susana. Gabriela Mistral: Soberbiamente Transgresora (en castellà). Lom Ediciones, 2005, p. 309. ISBN 978-956-282-779-9. 
  7. Agosín, Marjorie, Meyer, Doris. «Julieta Kirkwood (1936-1985)». (en anglès). En Meyer, Doris. Rereading the Spanish American Essay: Translations of 19th and 20th Century Women’s Essays. University of Texas Press., 1995, p. 324. ISBN 978-029-275-182-8. 
  8. Montecino Aguirre, Sonia, Obach, Alexandra. Género y epistemología: mujeres y disciplinas (en castellà). Lom Ediciones, 1999, p. 206. ISBN 978-956-282-176-6. 
  9. «El feminismo y su instrumentalización como fenómeno de mestizaje en nuestra América» (en castellà). Scielo. Revista Venezolana de Estudios de la Mujer versión impresa ISSN 1316-3701 Revista Venezolana de Estudios de la Mujer v.14 n.33 Caracas dic. 2009, desembre 2009.
  10. «Contrapunto para cuatro voces: Emergencias privadas/ urgencias públicas en la escritura de mujeres» (en castellà). Scielo. Revista signos versión On-line ISSN 0718-0934 Rev. signos v.38 n.57 Valparaíso 2005, 2005.
  11. «Localización geohistórica de los feminismos latinoamericanos» (en castellà). Scielo.Polis (Santiago) versió On-line ISSN 0718-6568, 2009.
  12. «El feminismo Latinoamericano y su proyecto ético-político en el siglo XXI» (en castellà). Scielo. Revista Venezolana de Estudios de la Mujer versión impresa ISSN 1316-3701, desembre 2009.