Justino Sinova Garrido

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Justino Sinova)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJustino Sinova Garrido
Justino Sinova 2016 (cropped).jpg
Dades biogràfiques
Naixement Justino Sinova Garrido
12 de febrer de 1945 (1945-02-12) (73 anys)
Valladolid
Alma mater Universidad San Pablo-CEU
Activitat professional
Ocupació Periodista
Mitjans Diario 16
El Mundo
Interessos Franquisme
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Justino Sinova Garrido (Valladolid, 12 de febrer de 1945) és un assagista i periodista espanyol, catedràtic de Periodisme de la Universitat San Pablo-CEU de Madrid. Va ser director de Diario 16, i ha estat columnista del diari El Mundo.[1][2]

Biografia[modifica]

Professor titular de la Universitat Complutense de Madrid, en l'actualitat imparteix Teoria de la Comunicació i de la Informació a la universitat privada Universitat San Pablo-CEU, en la qual ha estat director del Departament de Teoria de la Comunicació. A més va ser el creador del Màster de periodisme El Mundo i ha estat el seu director durant deu anys fins que va deixar el càrrec al juliol de 2011.

Bolcat des de la seva primerenca joventut a la professió periodística, va publicar els seus primers articles amb només divuit anys d'edat (1963), per especialitzar-se de seguida en la informació i recerca polítiques.

Ha exercit la seva vida professional en diversos mitjans de comunicació, entre ells Diario 16, periòdic del que en fou un dels fundadors en 1976, i del que va ser director en 1980 i entre 1990 i 1992.[3] Ha estat també director editorial d'El Mundo, responsable de l'àrea de revistes del grup. Va treballar en l'agència de notícies Europa Press i en el periòdic Informaciones de Madrid, entre altres mitjans. Ha escrit en nombrosos mitjans, entre altres, en periòdics de diferents ciutats a través de l'agència OTR Press.

Ha publicat diversos llibres sobre comunicació i sobre política La gran mentira, sobre la televisió; El poder y la prensa, sobre el control polític de la informació; El secuestro de la democracia; etc) i ha dirigit diverses obres col·lectives (Historia de la Transición, Historia del franquismo, publicades en fascicles per Diario 16, i La Historia de la Democracia, El Diario del siglo XX y El Reportaje de la Historia, publicades per El Mundo). En 1990 publicà el llibre Todo Franco. Franquismo y antifranquismo de la A a la Z (Barcelona: Plaza & Janés, 2000), en col·laboració amb el també periodista i escriptor Joaquín Bardavío, que pretén ser un diccionari de totes les matèries i personatges relacionats amb el franquisme. L'any 2002 va publicar Un siglo en 100 artículos a La esfera de los Libros, una antologia de l'articulisme al segle XX.

Al llarg de la seva trajectòria professional, ha participat com a comentarista i contertul·lià als programes Buenos días i 24 horas, de Radio Nacional de España; Protagonistas i La brújula, d'Onda Cero i La mirada crítica de Telecinco.

Premis[modifica]

Obres[modifica]

  • La gran mentira (Barcelona: Planeta, 1983).
  • Juicio histórico al General Franco (Madrid: Cambio 16, 1986).
  • La censura de la prensa durante el franquismo (1936-1951) (Madrid: Espasa-Calpe, 1989).
  • El secuestro de la democracia (Barcelona: Actualidad y Libros, S. A., 1990).
  • El secuestro de la democracia (1990), con Javier Tusell.
  • Un millón de votos (Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 1993).
  • El poder y la prensa: el poder político de la información en la España felipista (Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias, 1995).
  • La crisis de la democracia española (Madrid: Espasa-Calpe, 1997).
  • Todo Franco - Franquismo y anti-franquismo, de la A a la Z (Plaza&Janés, 2000), con Joaquín Bardavío.
  • Un siglo en 100 artículos (2002).
  • La prensa en la Segunda República: historia de una libertad frustrada. (Editorial Debate, 2006) ISBN 978-84-8306-673-7.

Referències[modifica]

  1. Justino Sinova, al web de RTVE
  2. Biografia l web d'El Mundo
  3. José Luis Gutiérrez sustituye a Justino Sinova como director de 'Diario 16', El País, 29 de juliol de 1992
  4. Presentados los premios Espasa de ensayo de 1989 el País, 21 de setembre de 1989

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Amando de Miguel
La España oculta, la España sumergida
Premi Espasa d'Assaig
(ex aequo amb Miguel Ángel Quintanilla Fisac
i Ramón Vargas-Machuca)

1989
Succeït per:
Victòria Camps i Cervera
Virtudes públicas