Vés al contingut

Jutta von Sponheim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJutta von Sponheim

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1091 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Burgsponheim Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1136 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Odernheim am Glan Modifica el valor a Wikidata
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballReligious life (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat22 de desembre Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Sponheim Modifica el valor a Wikidata
ParesStephan II, Count of Sponheim Modifica el valor a Wikidata  i Sophia von Formbach Modifica el valor a Wikidata
GermansMeginhard I, Count of Sponheim
Hugo von Sponheim
Hermann II de Salm Modifica el valor a Wikidata

Jutta von Sponheim o Judit de Sponheim (22 de desembre de 1091 – 1136) va ser la més jove de quatre germanes de la noblesa que van néixer en l'opulència de l'actual Renània-Palatinat. Era filla del compte Stephen de Spanheim.[1]

Jutta, en comptes d'entrar al convent molt jove, es va fer anacoreta, i per això es va tancar en un refugi d'una habitació, amb només una petita finestra a través de la qual li feien arribar l'aliment i es va negar a sortir-ne. Aquesta barraca estava situada al costat del monestir benedictí de Disibodenberg. Va tutelar a diverses dones de famílies benestants que van anar a viure amb ella a la seva ermita. Va ensenyar i educar a molts, però sobretot a la petita Hildegarda de Bingen.[2]

El Dia de Tots Sants, 1 de novembre de 1112, Hildegarda fou lliurada com oblata amb 14 anys a la cura de Jutta von Sponheim, que en tenia 20.[3] Jutta també va estar relacionada amb la marquesa Richardis de Stade, la mare de Hartwig, arquebisbe de Bremen i de Richardis, amic íntim d'Hildegarda. Jutta va ensenyar a Hildegarda a escriure; a llegir el Llibre dels Salms que s'usa en la litúrgia; i a cantar la litúrgia de les hores. Probablement també va ensenyar-li a tocar l'instrument de corda anomenat saltiri. Jutta era una asceta amb diverses pràctiques de pietat i mortificació. Practicava la flagel·lació, portava una cadena a sota de la roba, pregava descalça en el fred hivernal alemany i rebutjava la dieta benedictina que està prevista pels malalts.[2]

Hildegarda va succeir a Jutta al monestir de Disibodenberg després de la mort d'aquesta última, el 1136.[2][4] Es considera que els principals mestres d'Hildegarda van ser Jutta i el monjo Volmar.

Referències

[modifica]
  1. Mary Sharratt. Illuminations: A Novel of Hildegard Von Bingen. Houghton Mifflin Harcourt, 2012, p. 8–. ISBN 0-547-56784-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Victoria Cirlot. Hildegard von Bingen y la tradicion visionaria de Occidente. Herder Editorial, 19 setembre 2012, p. 22–. ISBN 978-84-254-3146-3. 
  3. Victoria Cirlot; Blanca Garí; Blanca Garí de Aguilera La mirada interior: escritoras místicas y visionarias en la Edad Media. Siruela, 2008, p. 48–. ISBN 978-84-9841-182-9. 
  4. Ana Muncharaz Rossi. Santa Hildegarda de Bingen: Mística y visionaria alemana del siglo XII. Doctora de la Iglesia. Palabra, 24 octubre 2013, p. 66–. ISBN 978-84-9840-937-6.