Jutta von Sponheim
_wird_zu_Jutta_von_Sponheim_(Mitte_rechts)_auf_den_Disibodenberg_gebracht.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1091 (Gregorià) Burgsponheim |
| Mort | 22 desembre 1136 (Gregorià) (45 anys) Odernheim am Glan |
| Abadessa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Religious life (en)  |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 22 de desembre |
| Família | |
| Família | Casa de Sponheim |
| Pare | Stephan II, Count of Sponheim |
| Germans | Meginhard I, Count of Sponheim (en) , Hugo von Sponheim (en) i Hermann II de Salm |
Jutta von Sponheim o Judit de Sponheim (22 de desembre de 1091 – 1136) va ser la més jove de quatre germanes de la noblesa que van néixer en l'opulència de l'actual Renània-Palatinat. Era filla del compte Stephen de Spanheim.[1]
Jutta, en comptes d'entrar al convent molt jove, es va fer anacoreta, i per això es va tancar en un refugi d'una habitació, amb només una petita finestra a través de la qual li feien arribar l'aliment i es va negar a sortir-ne. Aquesta barraca estava situada al costat del monestir benedictí de Disibodenberg. Va tutelar a diverses dones de famílies benestants que van anar a viure amb ella a la seva ermita. Va ensenyar i educar a molts, però sobretot a la petita Hildegarda de Bingen.[2]
El Dia de Tots Sants, 1 de novembre de 1112, Hildegarda fou lliurada com oblata amb 14 anys a la cura de Jutta von Sponheim, que en tenia 20.[3] Jutta també va estar relacionada amb la marquesa Richardis de Stade, la mare de Hartwig, arquebisbe de Bremen i de Richardis, amic íntim d'Hildegarda. Jutta va ensenyar a Hildegarda a escriure; a llegir el Llibre dels Salms que s'usa en la litúrgia; i a cantar la litúrgia de les hores. Probablement també va ensenyar-li a tocar l'instrument de corda anomenat saltiri. Jutta era una asceta amb diverses pràctiques de pietat i mortificació. Practicava la flagel·lació, portava una cadena a sota de la roba, pregava descalça en el fred hivernal alemany i rebutjava la dieta benedictina que està prevista pels malalts.[2]
Hildegarda va succeir a Jutta al monestir de Disibodenberg després de la mort d'aquesta última, el 1136.[2][4] Es considera que els principals mestres d'Hildegarda van ser Jutta i el monjo Volmar.
Referències[modifica]
- ↑ Mary Sharratt. Illuminations: A Novel of Hildegard Von Bingen. Houghton Mifflin Harcourt, 2012, p. 8–. ISBN 0-547-56784-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Victoria Cirlot. Hildegard von Bingen y la tradicion visionaria de Occidente. Herder Editorial, 19 setembre 2012, p. 22–. ISBN 978-84-254-3146-3.
- ↑ Victoria Cirlot; Blanca Garí; Blanca Garí de Aguilera La mirada interior: escritoras místicas y visionarias en la Edad Media. Siruela, 2008, p. 48–. ISBN 978-84-9841-182-9.
- ↑ Ana Muncharaz Rossi. Santa Hildegarda de Bingen: Mística y visionaria alemana del siglo XII. Doctora de la Iglesia. Palabra, 24 octubre 2013, p. 66–. ISBN 978-84-9840-937-6.