Kaidu Khan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaKaidu Khan
 Khan 

Dades biogràfiques
Naixement 1230 (Gregorià)
Mort 1301 (Gregorià) (70/71 anys)
Karakoram
Ètnia Mongols
Activitat professional
Ocupació Polític i cap militar
Dades familiars
Fills
Pare Khashi
Modifica dades a Wikidata
Pel cap mongol anterior a Genguis Khan, vegeu Qaidu.

Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu khan del khanat de Txagatai. Governava el Turquestan oriental i es va oposar al segle XIII al seu parent Kubilai Khan, el gran khan que havia establert la Dinastia Yuan a la Xina fins a la seva mort el 1301. Els cronistes medievals sovint maltraduïen Kadan com Kaidu, equivocadament situant a Kaidu a la batalla de Legnica. Kadan era el germà de Güyük, i l'oncle de Kaidu.[1]

Kaidu era el fill de Kashin[2] un nét de Ögedei Khan i un besnét de Genguis Khan i Börte. El nom de la seva mare era Shabkana Khatun.

El 1260 Marco Polo descrivia Yarkand, part de l'àrea sota domini de Kaidu, com "una extensió de cinc dies de viatge"; que els seus habitants eren principalment musulmans encara que hi havia també alguns nestorians i jacobites; i que tenien molt menjar i altres coses necessàries, "especialment cotó."[3] Des d'aproximadament 1260, quan Kubilai o Khublai Khan estava en guerra amb el seu propi germà Ariq Böke, que s'havia proclamat gran khan a Karakorum, Kaidu va començar a tenir conflictes essencials amb Kubilai i el seu aliat, Hulegu l'Il-khan de Pèrsia.

Mentrestant, el seguidor de Kubilai, el khan de Txagatai Alghu destruïa les terres de Kaidu, forçant-lo a fer una aliança amb Berke, khan de l'Horda d'Or.

Després de la derrota d'Ariq Böke el 1264, Kubilai el va convocar a la seva cort, possiblement per parlar del futur de l'imperi i donar-li la seva porció de terres ogodeïdes que li corresponien a la Xina. Però Kaidu va evitar aparèixer a la cort al·legant que els seus cavalls eren massa prims per portar-lo a tanta distància. El 1266 Barak Khan, txgataïda, fou enviat a Àsia Central per prendre el tron del khanat de Txagatai; aviat es va enemistar amb Kubilai, al que devia el tron i va lluitar contra les seves forces. El governador del gran khan al Turquestan fou expulsat i l'exèrcit enviat per Kubilai per restablir l'orde fou derrotat. Es va enfrontar també amb Kaidu Khan, que dominava el país del Semireche, però no fou gaire afortunat. Kaidu es va aliar a l'Horda d'Or on governava Mongke Temur, successor de Berke, i Burak, va obtenir d'algunes victòries inicials no decisives; però més tard Kaidu va preparar una emboscada a les tropes del seu enemic a la riba del Jaxartes o Sirdarià, on Barak Khan fou derrotat greument i es va haver de retirar cap a Transoxiana, primer a Samarcanda, i després a Bukharà saquejant les ciutats pel camí en un intent de reconstruir el seu exèrcit; Kaidu el va perseguir i es va alarmar per aquestes destruccions doncs no volia que la regió fos devastada; a més Kaidu també necessitava alliberar el seu exèrcit per si li era necessari per un conflicte potencial amb Kubilai. Barak estava disposat a un enfrontament al límit en aquesta zona, però Kaidu va proposar la pau i finalment va arribar a un acord amb el seu rival en un kuriltay fet a la riba del Talas la primavera del 1269.[4] Kaidu va poder establir un khanat completament independent del gran khan i es va fer anda (germà de sang) de Burak; l'acord preveia que els dos khans viurien a les muntanyes i les estepes, tindrien els seus ramats i cavalls fora de les regions cultivades i no exigirien res a la població excepte allò legalment establert. Barak es va quedar amb dos terços de Transoxiana però les regions cultivades i la rodalia de Bukharà quedaren sota govern de Kaidu, que va designar com a delegat a Masud Beg de manera que cap bàndol no aconseguí el control de les ciutats.

Kaidu va convèncer a Barak d'atacar Pèrsia que estava sota els ilkhànides. Masud Beg fou enviat a Pèrsia, teòricament per recol·lectar les taxes degudes a Kaidu i Burak, però en la pràctica per explorar el territori. Una vegada va tornar i va fer el seu informe, Burak va reunir les seves forces i va creuar l'Oxus, ocupant el Khurasan i Afganistan, però va rebre poc suport de les tropes enviades a l'expedició per Kaidu, i aviat va quedar en mala posició militar fins que el 22 de juliol de 1270 va patir una greu derrota davant l'il-khan Abaqa prop d'Herat. Barak es va retirar i va creuar l'Oxus de tornada, quan ja només li quedaven cinc mil soldats. Kaidu Khan, que havia estat esperant la seva debilitat.

Segons al-Wassaf Burak es va establir a Bukharà i es va convertir a l'islam. Va fer una nova expedició al sud, dirigida principalment a Sistan, però abandonat per diversos prínceps mongols que es van revoltar, fou derrotat altre cop i va quedar a la bona voluntat de Kaidu que el va fer enverinar. Segons la versió de Rashid al-Din, no va arribar a fer mai l'expedició al Sistan doncs, només retornar, el van abandonar diversos prínceps i va haver de cridar en ajut a Kaidu que va anar a Transoxiana amb un gran exèrcit, però molt lentament, esperant aprofitar la situació; quan Kaidu estava molt proper, Burak ja havia aconseguit derrotar als prínceps rebels i va demanar al seu aliat de retirar-se però Kaidu va seguir avançant i van rodejar el campament de Burak durant la nit. Quan van ocupar el campament l'endemà, Burak havia mort, possiblement d'un atac de cor degut a l'angoixa o la por. El nou khan fou Negubei nomenat per Kaidu.

Els prínceps txagataïdes incloent-hi Mubarak Shah es van sotmetre a Kaidu Khan i el van proclamar com el seu senyor. Els fills de Barak es van rebel·lar contra Kaidu però foren derrotats. Molts dels prínceps txagataïdes van fugir a Pèrsia. El primer intent de Kaidu Khan de governar el khanat de Txagatai va encarar una resistència seriosa. Els prínceps mongols com Negübei i successors es van revoltar unes quantes vegades. El control estable no va arribar fins que Duwa va pujar al tron i va esdevenir el seu lloctinent el 1282.

El 1275 Kaidu envaïa Urumqi i demanava la seva submissió, però els uigurs idiqut van resistir. Kubilai va enviar una força per ajudar a fer aixecar el setge. El fill de Kubilai, Nomukhan, i els seus generals, van ocupar Almaliq des de 1266-1276, per evitar la invasió de Kaidu Khan. El 1277, un grup de prínceps genguiskhànides sota el fill de Mongke, Shiregi, es rebel·laren, segrestant els dos fills de Kubilai i el seu general Antong. Els rebels entregaren Antong a Kaidu Khan i als prínceps a Mongke-Temur. Els exèrcits de gran Khan suprimiren la rebel·lió i reforçaren les guarnicions Yuan a Mongòlia i Uiguristan. Tot i així, Kaidu Khan va agafar el control sobre Almaliq.

Kaidu havia fet la guerra gairebé contínua durant més de 30 anys contra Kubilai i el seu successor Temur Khan, encara que finalment queia el 1301, quan fou derrotat i ferit durant una batalla prop de Karakorum, morint poc temps després de les ferides.

Referències[modifica]

  1. James Cambres, The Devil's Horsemen: The Mongol Invasion of Europe. Atheneum. Nova York. 1979. ISBN 0-689-10942-3
  2. Marco Polo i Rustichello de Pisa. Els viatges de Marco Polo, Volum 2, Llibre 4, Capítol 1. Editat i anotat per Henry Yule i revisat per Henri Cordier, 3r Ed. 1903.
  3. Marco Polo i Rustichello de Pisa: Els viatges de Marco Polo, Volum 1, Llibre 1, Capítol 35. Editat i anotat per Henry Yule i revisat per Henri Cordier, 3r Ed. 1903.
  4. les fonts estan en conflicte en el temps i lloc: Rashid al-Din afirma que la reunió tingué lloc a la primavera del 1269 a Talas, mentre que al-Wassaf escriu que tingué lloc al voltant del 1267 al sud de Samarcanda

Enllaços externs[modifica]