Kanat de Khivà

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaKanat de Khivà
Xorazm davlati / Хоразм давлати / خورزم دولتی (uz)
دولت خورزم (fa) Modifica el valor a Wikidata
Flag of the Khanate of Khiva.svg

Localització
Khiva1600.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 42″ N, 60° 21′ 50″ E / 41.3783°N,60.3639°E / 41.3783; 60.3639Coord.: 41° 22′ 42″ N, 60° 21′ 50″ E / 41.3783°N,60.3639°E / 41.3783; 60.3639
Estat desaparegutImperi Rus Modifica el valor a Wikidata

CapitalKhivà i Köneürgenç Modifica el valor a Wikidata
Població
Total800.000 (1920) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialllengua txagatai
persa Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1511 (Gregorià)
Dissolució1920 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia absoluta Modifica el valor a Wikidata
Economia
MonedaKhwarazmi tenga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El Kanat de Khivà (uzbek: Xiva Xonligien) fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920. Fou governada pels Kungrads, una branca del Kanat d'Àstrakhan, que es consideraven descendents de Gengis Khan. La ciutat de Khivà n'era la captial.

El 1873, Khivà esdevingué un protectorat de l'Imperi Rus i, el 1920, el Kanat fou abolit i substituït per la República Popular Soviètica de Coràsmia. El 1924, el territori fou incorporat a la Unió Soviètica i després de l'esfondrament de la Unió Soviètica forma part de Karakalpakistan i la Província de Xorazm a l'Uzbekistan.

Història[modifica]

Bandera del Kanat de Khiva abans del 1917

Fou un estat de majoria ètnica usbec i turcman, fundat per Ilbar'sa el 1512-1525 en l'antiga capital de Coràsmia.(Khwarizm). Estava compost per diversos begliks (dominis feudals) units per lligams laxos i els seus hakims (senyors) reconegueren l'autoritat del kan, però el seu poder unitari depenia de la seva puixança personal.

Els principals monarques foren, d'antuvi el xaibànid Arab Muhammad (1603-1626), qui dessecà el marge dret de l'Amyr Darja per Urgenc i instal·là la capital a Khiva. Els monarques Muhammad Isfandiyar Khan (1623-1643), Abu l-Ghazi Bahadur Khan (1644-1663) i Abu l-Muzaffar Anusha Khan (1663-1674) van viure una època d'esplendor en la que s'aliaren amb el kanat de Bukharà per a combatre els expansionistes perses. Fins i tot, Anusha va conquerir Mashdad i prengué el títol de Xah, adoptat també per Arang Muhammad Khan (1687-1691).

Però del 1686 al 1763 el kanat fou dominat primer per Bukharà i després per Pèrsia; fou atacat el 1700 per Pere I de Rússia i el 1740 per Nadir Xah i entre el 1740-1770 pels turcmans yomuts. Finalment el inak Muhammad Amin (1755-1772) va recuperar un cert poder per l'estat. Després del 1691 la dinastia arabshàhida per la seva posició dominant; encara que els kans que van seguir a Niyaz tornaren a ser de la dinastia o almenys genguiskhànides, van perdre poder i en temps de Nadri Shah apareix el primer Inak, un cap tribal dels uzbeks que exercia com un primer ministre. El darrer kan genguiskhànida, Abu l-Ghazi Khan III (1791-1804), fou deposat per l'Inak Iltazar que es va proclamar kan; com que pertanyia a la tribu uzbek dels kungrat (o kongrat o kunkurat), aquest nom es va donar a la nova dinastia.

Iltazar (1804-1806) fou doncs el primer inak que es proclamà xah; va dominar la desembocadura del Sirdarià fins Kala-i-Mawr, i va evitar que Bukharà dominés l'oasi de Merv. Muhammad Rahim Bahadur Khan I (1806-1825) va fer incursions a territori kazakk, va sotmetre els karakalpaks i va assolar Khurasan.

Però Allah Kuli Bahadur Khan (1825-1842) hagué de defensar-se dels atacs de Kokand i el de Bukharà, així com dels primers intents de penetració russa el 1839 que l'obligaren a acceptar les primers condicions econòmiques i diplomàtiques. D'aquesta manera es van veure obligats a acceptar el vassallatge i protectorat rus el 1873, afeblits pels atacs de Bukharà i dels turcmans, i els deixaren governar a la riba dreta del Sirdarià. Els russos van obtenir el dret de residència, exempció fiscal dels mercaders i una indemnització de 202 milions de rubles a pagar en 20 anys.

El kan Isfandiyar Jurji Bahadur Khan (1910-1918) intentà recuperar el poder perdut i fou assassinat pel capitost turcman de nom Junaid Khan, qui va tenir al successor, Sayyid Abdullah Khan (1918-1920) com un titella fins que fou deposat el 26 d'abril del 1920 pels bolxevics, que aboliren el feudalisme i l'esclavatge. Els mladobukartsy declararen aleshores la República Popular Soviètica de Coràsmia, que s'incorporaria posteriorment a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.

Càrrecs de la cort, l'exèrcit i el clergat[modifica]

Càrrecs de la cort
  • Inaks, dels que cal distingir l'inak original, fins al 1804, i els inaks posteriors, governadors i consellers del kan
  • Ataliks, consellers del kan per afers locals
  • Kushbegi, primer ministre
  • Mekhter, ministre de finances i interior
  • Yesaulbaixis (yazaulbaixis/yazulbashi), guàrdies de la cambra, introductors d'estrangers a la cort; n'hi havia dos
  • Diwanbaixi/divanbashi (diwanbegi), secretari del kan o comptable
  • Mekhrema, camarlencs; n'hi havia dos
Càrrecs militars
  • Mingbaixi (mingbashi), comandant de 1.000 guerrers a cavall
  • Yuzbaixi/yuzbachi, comandant de 100 guerrers a cavall
  • Onbaixi/onbashi, comandant de 10 guerrers a cavall
Càrrecs religiosos
  • Kazi kelan, jutge suprem
  • Kazi ordu, jutge militar
  • Alem, cap de cinc muftís
  • Reis, inspector d'escoles i supervisor general
  • Muftí, cap religiós; un a cada ciutat
  • Akhond, mestre que ensenyava l'Alcorà

Kans de Khivà (Khwarizm fins inicis del segle XVII)[modifica]

Dinastia Arabxàhida

Kans titelles dels inaks[modifica]

  • Abd Allah Qarabay Khan 1760 - 1763 ?
  • Sultan Timur Ghazi Khan 1763 - 1774 ?
  • Ghaip Khan 1774 - 1791 (segona vegada) ?
  • Abu l-Ghazi Khan III ibn Ghaip 1791 – 1804
Dinastia Kongrat

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kanat de Khivà