Katharina von Bora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKatharina von Bora

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1499 Modifica el valor a Wikidata
Lippendorf (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1552 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Torgau (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Katharinenstraße 11 (en) Tradueix
Lutherhaus Wittenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióreligiosa catòlica (–1523), dona de casa, teòloga, monja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Cister Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMartí Luter (1525–1546) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabeth Luther, Margarete Kunheim, Magdalena Luther, Paul Luther, Johannes Luther Modifica el valor a Wikidata
ParesHans der Jüngere von Bora, Herr auf Lippendorf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Anna von Haugwitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 980178

Katharina von Bora, Caterina de Bora o "die Lutherin" (29 de gener de 1499- 20 de desembre de 1552)[1] va ser l'esposa de Martí Luter, fundador de la Reforma Protestant. D'ella se'n sap poc però es considera que va tenir un paper important en la reforma protestant i en establir que els clergues es casessin. Fou monja catòlica de l'Ordre del Cister convertida al Protestantisme.

Biografia[modifica]

Katharina von Bora era filla de pagesos benestants de Saxònia.[2] Hi ha diverses teories sobre el lloc on va néixer.[3][4] Més tard es va proposar que el seu naixement va ser a Hirschfeld i que els seus pares eren Hans von Bora zu Hirschfeld i Anna von Haugwitz.[5][6]

Katharina von Bora

Se sap que quan ella tenia 5 anys el seu pare la va portar a un convent benedictí de Brehna on va ser educada.[7] Als 9 anys es traslladà al monestir cistercenc de Marienthron a prop de Grimma.[8][9] Després de diversos anys de vida religiosa Caterina, s'interessà per la reforma protestant i contactà amb Martí Luter. El 1523 ella escapà del convent fins Wittenberg.[10] Passà un temps a la casa de Lucas Cranach el Vell (que va ser un dels testimonis del seu casament amb Luter) i la seva esposa, Barbara.

Kattarina Lutterin, per Lucas Cranach el Vell, 1526.
Martí Luter.

Martí Luter, al principi no estava segur de casar-se i com això afectaria la Reforma[11] Martí Luter, finalment es casà amb Caterina el 13 de juny de 1525 .[12] Van tenir sis fills:Hans, Elizabeth, Magdalena, Martin, Paul i Margarete. Els Luters també criaren quatre nens orfes.[13]

Notes[modifica]

  1. ↑ Rixner, T.A.. "Handwörterbuch der deuschen Sprache" Vol. 1 A-K, page 290 (en alemany), 1830. 
  2. ↑ Fischer/v.Stutterheim in: AfF (2005) pp. 242ff; Wagner in: Genealogie (2005) pp. 673ff, Genealogie (2006) pp. 30ff; Wagner in FFM (2006), pp. 342ff
  3. ↑ D. Albrecht Thoma, Katharina von Bora: Geschichtliches Lebensbild (1900)
  4. ↑ Fischer/v.Stutterheim, 'Zur Herkunft der Katharina v. Bora, Ehefrau Martin Luthers', in AfF (2005), pp. 242ff; Jürgen Wagner, 'Zur mutmaßlichen Herkunft der Catherina v. Bora' in Genealogie (2005), pp. 730ff, Genealogie (2006), pp. 30ff; Jürgen Wagner in FFM (2006), pp. 342ff
  5. ↑ Georg von Hirschfeld, 'Die Beziehungen Luthers und seiner Gemahlin, Katharina von Bora, zur Familie von Hirschfeld' in Beiträge zur sächssischen Kirchengeschichte (1883), pp. 83ff; Wolfgang Liebehenschel, Der langsame Aufstieg des Morgensterns von Wittenberg (Oschersleben, 1999), p. 79
  6. ↑ Jürgen Wagner, 'Zur Geschichte der Familie v. Bora und einiger Güter in den sächsischen Ämtern Borna und Pegau: Wer waren Martin Luthers Schwiegereltern?' in Genealogie (2010), p. 300
  7. ↑ D. Martin Luthers Werke. Kritische Gesamtausgabe. Briefwechsel. 6. Band. Weimar 1935 Nr. 1879 s. 219
  8. ↑ «500th Anniversary of Katharina von Bora». Augustana. Arxivat de l'original el 2013-10-27. [Consulta: 22 febrer 2014].
  9. ↑ CDS Codex Diplomaticus Saxoniae Regiae II 15 Nr. 455
  10. ↑ Bainton, Here I Stand, p. 223.
  11. ↑ Germany, TourComm «Katharina von Bora (1499-1552)» (en alemany). [Consulta: 21 febrer 2017].
  12. ↑ Rix, Herbert David. Martin Luther: the man and the image. Ardent Media, 1983, p. 182. ISBN 978-0-8290-0554-7 [Consulta: 12 juny 2011]. 
  13. ↑ Peterson, Susan Lynn. Luther's Later Years (1538–1546). 
  • Roland H. Bainton, Here I Stand: A Life of Martin Luther, Nova York: Penguin, 1995, c1950. 336 p. ISBN 0-452-01146-9.
  • Roland H. Bainton, Women of the Reformation in Germany and Italy, Augsburg Fortress Publishers (Hardcover), 1971. ISBN 0-8066-1116-2. Academic Renewal Press (Paperback), 2001. 279 p. ISBN 0-7880-9909-4.
  • Hans J. Hillerbrand, ed. The Reformation: A Narrative History Related by Contemporary Observers and Participants, Grand Rapids, MI: Baker Book House, 1979.
  • E. Jane Mall, Kitty, My Rib, St. Louis: Concordia Publishing House, 1959. ISBN 0-570-03113-3.
  • Luther's Works, 55 volumes of lectures, commentaries and sermons, translated into English and published by Concordia Publishing House and Fortress Press, 1957; released on CD-ROM, 2001.
  • Heiko A. Oberman, Luther: Man Between God and the Devil, trans. Eileen Walliser-Schwarzbart (Nova York: Image, 1992).
  • Martin Brecht, Martin Luther: Shaping and Defining the Reformation, 1521–1532, trans. James L. Schaaf (Minneapolis: Fortress, 1990); esp. chapter 4, "Marriage, Home, and Family (1525–30)."
  • Yvonne Davy, Frau Luther.
  • Karant-Nunn, Susan C., and Merry E. Wiesner. Luther On Women : A Sourcebook. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2003. eBook Collection (EBSCOhost). Web. 3 Dec. 2014.
  • Treu, Martin. "Katharina Von Bora, The Woman At Luther's Side." Lutheran Quarterly 13.2 (1999): 156–178. ATLA Religion Database with ATLASerials. Web. 3 Dec. 2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katharina von Bora
  1. ↑ «Internet Archive Search: John Gottlieb Morris».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Katharina_von_Bora&oldid=32931984»