Katharina von Bora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKatharina von Bora
Katharina-von-Bora-05.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1499 Modifica el valor a Wikidata
Lippendorf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1552 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Torgau Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiosa catòlica, teòloga i dona de casa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Cister Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMartí Luter (1525 (Gregorià)–1546 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabeth Luther (oc) Tradueix
Martin Luther, Jr. (en) Tradueix
Johannes Luther (en) Tradueix
Margarete Kunheim
Paul Luther
Magdalena Luther (oc) Tradueix
Margareta Luther (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHans der Jüngere von Bora, Herr auf Lippendorf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Anna von Haugwitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Katharina von Bora, Caterina de Bora o "die Lutherin" (29 de gener de 1499- 20 de desembre de 1552)[1] va ser l'esposa de Martí Luter, fundador de la Reforma Protestant. D'ella se'n sap poc però es considera que va tenir un paper important en la reforma protestant i en establir que els clergues es casessin. Fou monja catòlica de l'Ordre del Cister convertida al Protestantisme.

Biografia[modifica]

Katharina von Bora era filla de pagesos benestants de Saxònia.[2] Hi ha diverses teories sobre el lloc on va néixer.[3][4] Més tard es va proposar que el seu naixement va ser a Hirschfeld i que els seus pares eren Hans von Bora zu Hirschfeld i Anna von Haugwitz.[5][6]

Katharina von Bora

Se sap que quan ella tenia 5 anys el seu pare la va portar a un convent benedictí de Brehna on va ser educada.[7] Als 9 anys es traslladà al monestir cistercenc de Marienthron a prop de Grimma.[8][9] Després de diversos anys de vida religiosa Caterina, s'interessà per la reforma protestant i contactà amb Martí Luter. El 1523 ella escapà del convent fins Wittenberg.[10] Passà un temps a la casa de Lucas Cranach el Vell (que va ser un dels testimonis del seu casament amb Luter) i la seva esposa, Barbara.

Kattarina Lutterin, per Lucas Cranach el Vell, 1526.

Martí Luter, al principi no estava segur de casar-se i com això afectaria la Reforma[11] Martí Luter, finalment es casà amb Caterina el 13 de juny de 1525 .[12] Van tenir sis fills:Hans, Elizabeth, Magdalena, Martin, Paul i Margarete. Els Luters també criaren quatre nens orfes.[13]

Notes[modifica]

  1. Rixner, T.A.. "Handwörterbuch der deuschen Sprache" Vol. 1 A-K, page 290 (en alemany), 1830. 
  2. Fischer/v.Stutterheim in: AfF (2005) pp. 242ff; Wagner in: Genealogie (2005) pp. 673ff, Genealogie (2006) pp. 30ff; Wagner in FFM (2006), pp. 342ff
  3. D. Albrecht Thoma, Katharina von Bora: Geschichtliches Lebensbild (1900)
  4. Fischer/v.Stutterheim, 'Zur Herkunft der Katharina v. Bora, Ehefrau Martin Luthers', in AfF (2005), pp. 242ff; Jürgen Wagner, 'Zur mutmaßlichen Herkunft der Catherina v. Bora' in Genealogie (2005), pp. 730ff, Genealogie (2006), pp. 30ff; Jürgen Wagner in FFM (2006), pp. 342ff
  5. Georg von Hirschfeld, 'Die Beziehungen Luthers und seiner Gemahlin, Katharina von Bora, zur Familie von Hirschfeld' in Beiträge zur sächssischen Kirchengeschichte (1883), pp. 83ff; Wolfgang Liebehenschel, Der langsame Aufstieg des Morgensterns von Wittenberg (Oschersleben, 1999), p. 79
  6. Jürgen Wagner, 'Zur Geschichte der Familie v. Bora und einiger Güter in den sächsischen Ämtern Borna und Pegau: Wer waren Martin Luthers Schwiegereltern?' in Genealogie (2010), p. 300
  7. D. Martin Luthers Werke. Kritische Gesamtausgabe. Briefwechsel. 6. Band. Weimar 1935 Nr. 1879 s. 219
  8. «500th Anniversary of Katharina von Bora». Augustana. [Consulta: 22 febrer 2014].
  9. CDS Codex Diplomaticus Saxoniae Regiae II 15 Nr. 455
  10. Bainton, Here I Stand, p. 223.
  11. Germany, TourComm «Katharina von Bora (1499-1552)» (en alemany). .
  12. Rix, Herbert David. Martin Luther: the man and the image. Ardent Media, 1983, p. 182. ISBN 978-0-8290-0554-7 [Consulta: 12 juny 2011]. 
  13. Peterson, Susan Lynn. Luther's Later Years (1538–1546). 
  • Roland H. Bainton, Here I Stand: A Life of Martin Luther, New York: Penguin, 1995, c1950. 336 p. ISBN 0-452-01146-9.
  • Roland H. Bainton, Women of the Reformation in Germany and Italy, Augsburg Fortress Publishers (Hardcover), 1971. ISBN 0-8066-1116-2. Academic Renewal Press (Paperback), 2001. 279 p. ISBN 0-7880-9909-4.
  • Hans J. Hillerbrand, ed. The Reformation: A Narrative History Related by Contemporary Observers and Participants, Grand Rapids, MI: Baker Book House, 1979.
  • E. Jane Mall, Kitty, My Rib, St. Louis: Concordia Publishing House, 1959. ISBN 0-570-03113-3.
  • Luther's Works, 55 volumes of lectures, commentaries and sermons, translated into English and published by Concordia Publishing House and Fortress Press, 1957; released on CD-ROM, 2001.
  • Heiko A. Oberman, Luther: Man Between God and the Devil, trans. Eileen Walliser-Schwarzbart (New York: Image, 1992).
  • Martin Brecht, Martin Luther: Shaping and Defining the Reformation, 1521–1532, trans. James L. Schaaf (Minneapolis: Fortress, 1990); esp. chapter 4, "Marriage, Home, and Family (1525–30)."
  • Yvonne Davy, Frau Luther.
  • Karant-Nunn, Susan C., and Merry E. Wiesner. Luther On Women : A Sourcebook. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2003. eBook Collection (EBSCOhost). Web. 3 Dec. 2014.
  • Treu, Martin. "Katharina Von Bora, The Woman At Luther's Side." Lutheran Quarterly 13.2 (1999): 156–178. ATLA Religion Database with ATLASerials. Web. 3 Dec. 2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katharina von Bora