Kimberly Peirce

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Director chair.png30x-Movie.pngKimberly Peirce
Naixement Kimberly Ane Peirce[1]
8 de setembre de 1967 (1967-09-08) (47 anys)
Harrisburg, Pennsilvània (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1999 Boys Don't Cry

IMDB Fitxa a IMDb

Kimberly Peirce (Harrisburg, Pennsilvània, 8 de setembre de 1967) és una directora, guionista i productora de cinema estatunidenca, obertament lesbiana,[2] principalment coneguda per la seva pel·lícula Boys Don't Cry (1999), que va suposar el seu debut cinematogràfic. L'octubre de 2013 va estrenar-se Carrie, el remake de la pel·lícula de 1976 dirigida per Brian de Palma, i basada en la novel·la homònima de Stephen King.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tot i néixer a Harrisburg, quan tenia tres anys la família es va mudar a Nova York, i quan en tenia onze a Miami (Florida). Mentre estudiava a la Universitat de Chicago va marxar a viure a Kobe (Japó) durant dos anys, on va treballar com a fotògrafa i donant classes d'anglès;[4] posteriorment va tornar a Nova York, on va seguir treballant de fotògrafa per la revista Time, abans de tornar a la Universitat de Chicago per llicenciar-se en Literatura Anglesa i Japonesa.[5] Finalment, va estudiar a la Universitat Colúmbia[6] per aconseguir un Màster en Cinema.[6]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Durant els seus estudis de cinema va rodar el curtmetratge The Last Good Breath, que va arribar a projectar-se al Festival Internacional de Cinema de Locarno.[7] En aquella època va llegir un article[8] sobre la història de Brandon Teena, un adolescent transgènere de Lincoln (Nebraska) que va ser violat i assassinat. Deixant el projecte de la seva tesi de banda, Peirce va anar a Falls City (Nebraska) a entrevistar les persones que es van relacionar amb Teena i assistir al judici. Fruit d'aquella investigació en va sortir un curtmetratge, que va resultar nominat al Premi Princess Grace i que li va fer obtenir a Peirce una beca Astrea Production.[6]

Quan la productora cinematogràfica Christine Vachon va veure el curt, totes dues van començar a treballar en la versió llarga de la història, preparant la pel·lícula Boys Don't Cry. Peirce va aconseguir una beca de la New York Foundation for the Arts,[9] i amb l'ajuda del Filmmakers, Writers and Producers Labs de l'Institut de Sundance va poder completar la pel·lícula el 1999.

Aquesta va esdevenir una de les més aclamades de l'any, i va inaugurar els festivals de cinema de Venècia, Toronto i Nova York, aconseguint diversos guardons, d'entre els quals destaca l'Oscar i el Globus d'Or a la millor actriu que es va endur la seva protagonista, Hilary Swank, mentre que Chloë Sevigny va estar nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor actriu secundària. Peirce va guanyar el premi al millor director novell, atorgat per la National Board of Review, i el de millor nou cineasta, concedit per la Boston Society of Film Critics. La pel·lícula va aconseguir també el Premi Internacional de la Crítica a la millor pel·lícula, tant al Festival de Londres com al d'Estocolm, el premi de la Fundació Satyajit Ray a la millor pel·lícula de debut; la crítica de cinema de The New York Times Janet Maslin la va catalogar com la "millor pel·lícula estatunidenca",[10] i Roger Ebert, del Chicago Sun-Times la va puntuar amb quatre estrelles, la seva màxima qualificació.[11]

L'any 2005, inspirant-se en històries reals de soldats estatunidencs, inclosa la del seu propi germà, que tornaven a casa després d'haver lluitat a la guerra d'Iraq, Peirce va començar a treballar en Stop-Loss, viatjant pel país per a entrevistar soldats sobre les seves experiències.[12] La pel·lícula va estrenar-se el 2008; va rebre bones crítiques, i Peirce va obtenir els premis de direcció Hamilton Behind the Camera True-Grit i Andrew Sarris.[13]

Posteriorment va dirigir Carrie, estrenada el 2013, i que és un remake de la cinta de terror homònima, de 1976. La seva versió presenta l'actriu Chloë Grace Moretz en el paper de la protagonista i Julianne Moore com a mare d'aquesta.[3]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Com Notes
Directora Guionista Productora
1994 The Last Good Breath Sí Sí Curtmetratge
1995 Boys Don't Cry Sí Sí Curtmetratge
1999 Boys Don't Cry Sí Sí
2006 The L Word Sí Sèrie de televisió. 1 episodi.
2008 Stop-Loss Sí Sí Sí
2013 Carrie Sí

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Robert A. Peirce. Obituary/Area Death a The Palm Beach Post, juny de 2011 (anglès)
  2. Michael Musto. «Real Fiction - Page 1 - Movies - New York» (en anglès). Village Voice, 28/9/1999. [Consulta: 18/12/2012].
  3. 3,0 3,1 There Will Be Blood a Out, per Shana Naomi Krochmal, 25/9/2013 (anglès)
  4. «index magazine interview» (en anglès). Indexmagazine.com, 2001. [Consulta: 18/12/2012].
  5. «Chicago Life» (en anglès). Chicagolife.uchicago.edu. [Consulta: 18/12/2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Stop-Loss press notes, Paramount Pictures (anglès)
  7. «filmbug» (en anglès). filmbug, 12/7/2008. [Consulta: 18/12/2012].
  8. «Arts» (en anglès). Salon.com. [Consulta: 18/12/2012].
  9. Hugh Hart. «'' 'Reel Truth' Gets to the Bottom of Indies ''» (en anglès). Articles.sfgate.com, 2009-06-28. [Consulta: 18/12/2012].
  10. Maslin, Janet. «Boys Don't Cry — Film Festival Reviews; Sometimes Accepting an Identity Means Accepting a Fate, Too» (en anglès). The New York Times, 1/10/1999.
  11. Boys Don't Cry, crítica de Roger Ebert (anglès)
  12. Valby, Karen. «'War and Peirce' by Karen Valby, ''Entertainment Weekly'', March 28, 2008» (en anglès). Ew.com, 28/3/2008. [Consulta: 18/12/2012].
  13. By N'neka Hite. «''Kimberly Peirce set for Sarris Award''» (en anglès). Variety, 29/4/2008. [Consulta: 18/12/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema