Kureopatora
クレオパトラ  | ||
|---|---|---|
| Fitxa | ||
| Direcció | Eiichi Yamamoto (en)  i Osamu Tezuka | |
| Producció | Osamu Tezuka | |
| Música | Isao Tomita | |
| Productora | Mushi Production (en) | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Japó | |
| Estrena | 1970 | |
| Durada | 112 min | |
| Idioma original | japonès | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | hentai i pel·lícula d'animació amb personatges LGBT | |
| Lloc de la narració | Roma | |
        | ||
| ||
Kureopatora (クレオパトラ)[1] és una pel·lícula d'animació japonesa del 1970 considerada de les primeres obres d'animació del gènere hentai[2] (incloent-lo en el gènere geogràfic del pinku eiga).[3] És la segona pel·lícula de la trilogia formada per (Senya Ichiya Monogatari (1969) i Kanashimi no Beradonna (1973)).[4] Combina la comèdia amb la ciència-ficció. Fou co-dirigida per Osamu Tezuka i Eiichi Yamamoto i produïda per Mushi Production. Tracta sobre tres persones del futur que viatgen pel temps al temps de Cèsar.[5] Es va fer amb menys pressupost que l'anterior de Tezuka, Sen'ya ichiya monogatari (1969).[6]
És una de les pel·lícules influïdes per les obres d'animació experimental produïdes per Mushi Production durant la dècada del 1960 (títols en anglès: Tales of the Street Corner (1962), Male (1962), Memory (1964), Mermaid (1964), Cigarettes and Ashes (1965), Drops (1965), Pictures at an Exhibition (1966) i Genesis (1968)).[7] Tezuka utilitzà l'humor i l'erotisme per a atreure un públic adult.[8] L'escena de la mort de Cèsar té influències del teatre kabuki i l'estètica superflat xilogràfica.[9]
Als Estats Units va aparèixer a les pantalles l'abril de 1972 a Nova York.[10] Fou classificada com a pel·lícula pornogràfica[2] malgrat no haver sigut passada per Motion Pictures Association of America per a qualificar-la.[11] El 2017 Third Window Films comprà els drets d'emissió de la pel·lícula.[5]
Referències[modifica]
- ↑ De Cecchi, Francesca. Animerama: la sensualità sperimentale. Analisi della trilogia cinematografica d'animazione per adulti realizzata presso la Mushi Production di Tezuka Osamu (Tesi), 2014, p. 14.
- ↑ 2,0 2,1 Sarmiento, José «Pantalla caliente: las formas del placer». Ventana indiscreta, 10, 2015, pàg. 14.
- ↑ Wieber, Anja. «Non‐western Approaches to the Ancient World: India and Japan—Classical Heritage or Exotic Occidentalism?». A: A Companion to Ancient Greece and Rome on Screen. Malden: John Wiley & Sons, 2017, p. 336. ISBN 9781118741351.
- ↑ Martí i Escayol, Maria Antònia «La recepción e la obra de Osamu Tezuka en España». Kokoro: Revista para la difusión de la cultura japonesa, Extraordinari 1, 2013. ISSN: 2171-4959.
- ↑ 5,0 5,1 «Third Window Films Acquires Tezuka's Adult Cleopatra». Anime News Network, 13-09-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ Clements, Jonathan «Tezuka's Anime Revolution in Context». Mechademia, 8, 1, 2013, pàg. 222. DOI: 10.1353/mec.2013.0013.
- ↑ Gan, 2006, p. 180.
- ↑ Gan, 2006, p. 191.
- ↑ Pusztai, Beáta «Adapting the Medium: Dynamics of Intermedial Adaptation in Contemporary Japanese Popular Visual Culture». Acta Universitatis Sapientiae, Film and Media Studies, 10, 1, 01-01-2015, pàg. 146. DOI: 10.1515/ausfm-2015-0031.
- ↑ «The Mike Toole Show - Tezuka Time». Anime News Network, 2010 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ O'Halloran, Michelle. Only Yesterday and the Transnational Power of Anime (Tesi), 2017, p. 17-18.
Bibliografia[modifica]
- Gan, Sheuo Hu. «Prefiguring the Future: Tezuka Osamu’s Adult Animation and its Influence on Later Animation in Japan». A: Asia Culture Forum 2006 – Whither the Orient, 2006, p. 179-193 [Consulta: 13 novembre 2017]. Arxivat 13 de novembre 2017 a Wayback Machine.