Kurt Heissmeyer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKurt Heissmeyer
Biografia
Naixement Kurt Heißmeyer
26 de desembre de 1905
Lamspringe (Baixa Saxònia)
Mort 29 d'agost de 1967(1967-08-29) (als 61 anys)
Bautzen
Causa de mort Infart miocardíac
Residència Hohenlychen, Sandersleben, Magdeburg
Presó de Bautzen
Nacionalitat Alemanya
Formació professional Universitats de Friburg de Brisgòvia i Marburg
Es coneix per Experiments mortífers pseudocièntifics
amb adults i nens
Activitat
Ocupació Pneumòleg a Hohenlychen
Metge al Camp de concentració de Neuengamme
Partit NSDAP
Altres
Parents August Heissmeyer (oncle), General de la Waffen-SS
Condemnat per crim contra la humanitat
Modifica les dades a Wikidata

Kurt Heissmeyer (Lamspringe (Baixa Saxònia) 26 de desembre del 1905 – Presó de Bautzen (RDA), 29 d'agost del 1967) era un pneumòleg, cap de servei al sanatori de Hohenlychen. Queda conegut pels seus experiments criminals sobre presoners adults i nens al camp de concentració de Neuengamme.

Biografia[modifica]

Després dels seus estudis de medicina a Friburg de Brisgòvia i Marburg va especialitzar-se a uns sanatoris per a malalties pulmonàries a Davos i a Berlín. El 1938 va ser nomenat cap de servei al sanatori per a tuberculosi a Lychen sota la direcció del metge SS Karl Gebhardt. Pel seu oncle, August, general de la Waffen-SS i el seu amic Oswald Pohl, director-general dels camps de concentració i d'exterminació, era ben connectat. El 1943 va escriure sobre el tractament mèdic de pacients amb tuberculosi: «Al futur, una cura sense límit de temps només pot ser atorgada als malalts que responen als criteris de raça».[1]

Els experiments inhumans

Com que somiava d'una carrera de professor, li calia un estudi experimental. Proposà al Reichsgesundheidstführer (Cap del ministeri de la Salut del Reich) Leonardi Conti de testar la hipòtesi que una segona infecció amb mycobacterium tuberculosis podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'anticossos contra la tuberculosi. La hipòtesi ja havia sigut invalidada al mig dels anys 1920, un fet que Heissmeyer, per manca de preparació ignorava. Per tal de poder guanyar temps, va proposar començar immediatament amb experiments humans, amb «material inferior», el mot nazi per a designar comunistes, marxistes, resistents, treballadors forçats, gais i jueus.

Va col·laborar amb Alfred Trzebinski, el metge del camp de Neuengamme per organitzar a una barraca especial, l'11, el seu laboratori experimental. Va iniciar els seus experiments amb 32 presoners adults soviètics, «voluntaris» atrets per la promesa d'una alimentació millor, sense conèixer l'abast dels experiments. Va, entre altres, fer penjar quatre d'entre ells per tal de poder dissecar-los. Després del fracàs d'aquest primer experiment, va concebre una nova versió amb nens. A finals del mes d'octubre del 1944 va demanar a Josef Mengele, metge al camp d'Auschwitz, un contingent de deu nens i deu nenes entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una vacuna contra la tuberculosi. Els nens van arribar al camp el 27 de novembre del 1944.[2]

En apropar les tropes britàniques a l'abril del 1945, va demanar al seu amic Oswald Pohl o segons altes fonts directament a Heinrich Himmler de donar l'ordre de fer desaparèixer totes les proves i testimonis dels seus experiments humans a Neuengamme. Els nens, els seus quatre curadors i almenys 24 presoners soviètics van ser conduïts al soterrani abandonat de l'Escola del Bullenhuser Damm i van ser assassinats sense pietat en la seva absència.[2] Durant els judicis de la Casa Curio no va quedar clar qui va donar l'ordre a qui, com que tots els implicats van declarar de manera a desculpar-se i donar la culpa als altres.[3]

Després de la guerra

El 1946 va ser condemnat en contumàcia als Judicis de la Casa Curio a Hamburg. Després de la guerra va fugir a la República Democràtica Alemanya on va establir-se com a pneumòleg al consultori de son pare a Sandersleben. Va obrir un consultori i una clínica privats especialitzats en tuberculosi a Magdeburg, la Klinik des Westens. Ja el 1959 va ser reconegut, gràcies a un article al setmanari Stern, però va durar fins al 13 de desembre del 1963 fins que va ser arrestat, puix que es va aprofitar d'una certa indulgència no oficial al jove país, que patia d'una penúria de metges. El 1964, finalment, va ser arrestat a Magdeburg. Va ensenyar als instructors on es trobava una caixa amb documents i fotos que havia sebollit a Hohenlychen, convençut que aquests documents podien descarregar-lo en provar la seva motivació científica. Quan va confirmar-se el contrari, va confessar tots els crims. El 21 de juny de 1966 va ser condemnat a perpetuitat, per crim contra la humanitat pels seus experiments mortífers amb humans. Va morir a la presó de Bautzen.[4]

Vegeu també[modifica]

Fonts[modifica]

Bibliografia
  • Günther Schwarberg, Meine zwanzig Kinder (alemany), Göttingen, Editorial Steidl, 1996, 144 pàgines, ISBN 978-3882434316 (en català: Els meus vint nens)
  • Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm (alemany), Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, ISBN 9783882433067 (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm)
Referències
  1. Ernst Klee, «Heißmeyer, Kurt», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 241-242, ISBN 978-3-596-16048-8 (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) (alemany)
  2. 2,0 2,1 Günther Schwarberg, «Zwanzig Kinder erhängen dauert lange», Die Zeit, 6 d'abril del 2005, n°15 (en català: «Penjar vint nens pren molt de temps»)
  3. Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 57
  4. «Kurt Heißmeyer» (alemany), biografia concisa a: Die Täter, web del museu commemoratiu del Bullenhuser Damm