L'Escut de Reus
| Pel que fa a l'escut de la ciutat vegeu Escut de Reus. |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1893 |
| Fundador | Anton Marca i Boada |
| Lloc de publicació | Reus |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Tema | literatura i art |
L'Escut de Reus: revista setmanal literaria é il·lustrada va ser una publicació periòdica apareguda a Reus el 1893.[1]
Història
[modifica]Fundada i dirigida per Anton Marca i Boada era una revista artística i literària vinculada al Grup modernista de Reus i a una societat progressista, «El Eco Republicano». Hi publicaven, a més del director, Josep Aladern, Màrius Ferré, Domènec Font, J. Ayné Rabell, Salvador Borrut, Joan Arbós Aleu i altres, en la part literària, i il·lustraven i publicaven dibuixos i gravats Fuster Valldeperes, Joan Fargas, Ramon Casals i Vernis, Ramon Costa i J. Jacob. Com que alguns d'aquests artistes publicaven també a Reus Artístich, els dos periòdics repetien dibuixos i gravats. Part del contingut del setmanari es referia a les activitats de la societat «El Eco Republicano», i tenia a més una secció d'entreteniment i un apartat, «Notas setmanals», on comentava fets culturals i artístics de la ciutat. El contingut central el formaven pàgines en prosa i vers.[2][3]
Tenia una capçalera mixta dibuixada per Ramon Casals i Vernis, on el nom del periòdic es trobava sobre l'escut de la ciutat i la capçalera dins d'un cercle amb el campanar per fons, i a cada costat del títol els macers que acompanyaven l'ajuntament, un amb vestit modern i l'altre antic, tots dos dins d'una orla. La part inferior esquerra continuava l'orla, amb un angelet pintant i uns altres dos asseguts mirant. A la part inferior de la dreta, que la capçalera deixava lliure, es publicava el gravat d'un dibuix. A l'interior també hi havia dibuixos.[2] El periòdic tenia 8 pàgines a dues columnes, embolcallat per dues pàgines de color amb anuncis i s'imprimia a l'establiment tipogràfic d'Eduard Navàs i els últims números a la impremta de Josep Maria Sabater. La llengua va ser sempre el català. El primer número va sortir el 10 de juny de 1893 i el darrer, el 12, el 26 d'agost d'aquell any. A l'últim número s'acomiadava de la ciutat agraint el suport rebut per part de Lo Somatent. Va plegar per motius econòmics, però contents per la feina feta i per la bona acceptació que van tenir a la ciutat.[1][3] L'erudit reusenc Joaquim Santasusagna diu que semblava un modest ressò de Reus Artístich, però la col·laboració li era inferior i hi mancaven les firmes valuoses de la ciutat.[2]
Localització
[modifica]- Una col·lecció a la Biblioteca Central Xavier Amorós.[4]
- Una col·lecció a la Biblioteca del Centre de Lectura i de l'1 al 7 a la Biblioteca de Catalunya.[5]
Digitalització
[modifica]- L'Escut de Reus Els 10 exemplars conservats a l'hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gras i Elies, Francesc. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días. Tarragona: Establecimiento Tipográfico de F. Arís e Hijo, 1904, p. 44.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 353-354.
- ↑ 3,0 3,1 Givanel, Joan. Bibliografia catalana: premsa. Barcelona: Institució Patxot, 1931. Núm. 2227
- ↑ «Escut de Reus». Catàleg Argus. [Consulta: 5 gener 2017].
- ↑ «Escut de Reus». CCUC. [Consulta: 5 gener 2017].