Léon Pourtau
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1868 Bordeus (França) |
| Mort | 4 juliol 1898 (29 anys) Sable Island (Canadà) (en)  |
| Causa de mort | Mort accidental (Col·lisió de vaixells ) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Filadèlfia (1895–1897) |
| Ocupació | pintor, clarinetista |
| Moviment | Puntillisme, divisionisme, postimpressionisme |
| Influències | George Seurat |
| Instrument | Clarinet |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Léon Pourtau (Bordeus, 1872 - Oceà Atlàntic, 4 de juny de 1898) va ser un pintor i músic francès.
Biografia[modifica]
Als quinze anys, sent aprenent de tipògraf, va deixar Bordeus per marxar a París. Mentre treballava en un petit restaurant a la Rue Lafayette on es reunien músics de l'Orchestre Lamoureux. Gràcies a ells aconsegueix treball com clarinetista en un cafè-concert de la Villete. Després va anar de gira amb una banda de circ, ajudava a muntar la carpa del mateix i a banyar als elefants. De tornada a París va entrar al Conservatori. En aquest període es casa i té dos fills, convertint-se als 22 anys en professor del Conservatori de Lió.
Malgrat l'ofici de músic, la seva veritable vocació és la pintura. Va conèixer a George Seurat, qui li va transmetre la tècnica impressionista. Poc després aprofita una gira com a músic per exposar la seva obra Quatre heures de l'après-midi a Filadèlfia durant 1896 a 1897, la qual cosa, fet i fet seria la seva única exposició.[1] Per tornar a Havre, Pourtau embarca en el SS La Bourgogne, el qual va xocar contra el vaixell de bandera britànica Cromartyshire enfront de l'Illa Sable, avui pertanyent al Canadà, el 4 de juny de 1898.[2] El pintor va morir en l'accident.
Galeria d'obres destacades[modifica]
-
Lecture sous la lampe -
Le vieillard -
Sur la plage -
Paysage provençal -
St. Tropez -
Portrait de madame Vallad -
Solei Couchant -
Rue de Village
_01.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Souren Melikian, "Unexpected masterpieces at Maastricht fair", International Herald Tribune, 12 setembre 2006. Article consulté en ligne le 27.04.08.
- ↑ 210 US 95 George Deslions vs. La Compagnie Generale Transatlantique, http://openjurist.org/210/us/95/george-deslions-v-la-compagnie-generale-transatlantique
Bibliografia[modifica]
- Victor Barrucand, « Léon Pourtau », La Revue blanche, mai-août 1898, t. XVI, 1891, Plantilla:P.549-550.
- Shurr et Cabanne 2008,
- Budde (Rainer sous la direction de), Pointillisme, sur les traces de Seurat,Fondation de l'Hermitage.
- Bénézit 1999, T. 11
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léon Pourtau |