L'Esquerra Plural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:35, 9 maig 2016 amb l'última edició de General Basset (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Esquerra Unida-Els Verds (en castellà, Izquierda Unida-Los Verdes) o L'Esquerra Plural fou una coalició política presentada de cara a les eleccions generals espanyoles de 2011; posteriorment es constituí com Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats per a la X Legislatura. El seu candidat a les eleccions i posterior portaveu parlamentari és el Cayo Lara.

Encapçalada per Izquierda Unida, la coalició agrupà diversos partits d'esquerra, ecologistes, federalistes i nacionalistes de tot l'Estat.

Nom per Comunitat Autònoma

La candidatura, tal com permet l'article 222 de la Llei Orgànica 5/1985, es presentà amb les següents denominacions en cada Comunitat Autònoma:

Comunitat autònoma Denominació Vots % Diputats
Andalusia Izquierda Unida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía: La Izquierda Plural (IULV-CA) 359.521 8,26% 2
Aragó Chunta Aragonesista-Izquierda Unida, La Izquierda de Aragón: La Izquierda Plural (CHA-IU) 74.655 10,52% 1
Astúries Izquierda Unida de Asturias-Izquierda Xunida d'Asturies: La Izquierda Plural (IU-IX) 83.312 13,27% 1
Canàries Izquierda Unida Canarias-Iniciativa por El Hierro-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUC-IpH-LV) 40.048 4,31% 0
Cantàbria Izquierda Unida de Cantabria: La Izquierda Plural (IUC) 12.547 3,58% 0
Castella-la Manxa Izquierda Unida de Castilla-La Mancha-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUCM-LV) 67.626 5,77% 0
Castella i Lleó Izquierda Unida de Castilla y León: La Izquierda Plural (IUCL) 85.340 5,63% 0
Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: L'Esquerra Plural (ICV-EUiA) 279.599 8,09% 3
Ceuta Izquierda Unida-Partido Democrático y Social de Ceuta: La Izquierda Plural (IU-PDSC) 577 1,81% 0
Extremadura Izquierda Unida Verdes-Socialistas Independientes de Extremadura: La Izquierda Plural (IU-V-SIEX) 37.706 5,69% 0
Galícia Esquerda Unida-Os Verdes: A Esquerda Plural (EU-V) 67.182 4,12% 0
Illes Balears Esquerra Unida Illes Balears-Verds: La Izquierda Plural (EUIB) 21.626 4,94% 0
La Rioja Izquierda Unida-La Izquierda Plural (IU) 7.946 4,59% 0
Madrid Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural (IU-LV) 270.223 8,04% 3
Melilla No es va presentar
Múrcia Izquierda Unida-Verdes de la Región de Murcia: La Izquierda Plural (IUV-RM) 41.775 5,69% 0
Navarra Izquierda-Ezkerra/La Izquierda Plural (IZQUIERDA-EZKERRA) 18.224 5,51% 0
País Basc Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural/Ezker Anitza 43.522 3,68% 0
País Valencià Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds: L'Esquerra Plural (EUPV-EV) 169.381 6,50% 1
Total 1.680.810 6,92% 11

Grup parlamentari al Congrés

Una vegada constituït el Congrés dels Diputats, aquestos parlamentaris s'agruparen en el Grup Parlamentari IU-ICV-EUiA-CHA: La Izquierda Plural, estant integrats en ell entre el 15 i el 23 de desembre de 2012 els tres diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per poder accedir a la subvenció per mailing.[1][2]

Els diputats electes del grup parlamentari són:

Les negociacions per tascar qui serien els portaveus del grup parlamentari no foren fàcils. Amb la representació aconseguida, el Partido Comunista de España tornava a tenir el control del grup, reservant-se els dos primers llocs de portaveus. Per sota del president-portaveu Cayo Lara, el portaveu adjunt passava a ser Centella, secretari general del partit. ICV desitjava la primera portavocia, mentre que IU tenia planejat relegar-la al tercer lloc —posant en el segon lloc a Joan Josep Nuet, d'EUiA—; l'acord final situà l'ecologista Joan Coscubiela en la segon portavocia i a Nuet en la tercera.[4]

Sabent-se apartat de la direcció del grup parlamentari, Gaspar Llamazares, líder parlamentari d'IU en les onze darrers anys, intentà sense èxit ser escollit per a formar part de la Mesa del Congrés, frustrat per l'entesa entre PP, PSOE i CiU para repartir-se els nou càrrecs d'aquest òrgan.[5] Després d'aquest incident, el PCE oferí a Llamazares una quarta portavocia adjunta que aquest rebutjà, quedant-se com a "diputat ras". Chesús Yuste, de CHA, assumí la quarta portavoca.[6]

Articles relacionats

Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista

Referències