L'Esquerra Plural
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Esquerra Unida-Els Verds (en castellà, Izquierda Unida-Los Verdes) o L'Esquerra Plural fou una coalició política presentada de cara a les eleccions generals espanyoles de 2011; posteriorment es constituí com Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats per a la X Legislatura. El seu candidat a les eleccions i posterior portaveu parlamentari és el Cayo Lara.
Encapçalada per Izquierda Unida, la coalició agrupà diversos partits d'esquerra, ecologistes, federalistes i nacionalistes de tot l'Estat.
Nom per Comunitat Autònoma
La candidatura, tal com permet l'article 222 de la Llei Orgànica 5/1985, es presentà amb les següents denominacions en cada Comunitat Autònoma:
Comunitat autònoma | Denominació | Vots | % | Diputats |
---|---|---|---|---|
Andalusia | Izquierda Unida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía: La Izquierda Plural (IULV-CA) | 359.521 | 8,26% | 2 |
Aragó | Chunta Aragonesista-Izquierda Unida, La Izquierda de Aragón: La Izquierda Plural (CHA-IU) | 74.655 | 10,52% | 1 |
Astúries | Izquierda Unida de Asturias-Izquierda Xunida d'Asturies: La Izquierda Plural (IU-IX) | 83.312 | 13,27% | 1 |
Canàries | Izquierda Unida Canarias-Iniciativa por El Hierro-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUC-IpH-LV) | 40.048 | 4,31% | 0 |
Cantàbria | Izquierda Unida de Cantabria: La Izquierda Plural (IUC) | 12.547 | 3,58% | 0 |
Castella-la Manxa | Izquierda Unida de Castilla-La Mancha-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUCM-LV) | 67.626 | 5,77% | 0 |
Castella i Lleó | Izquierda Unida de Castilla y León: La Izquierda Plural (IUCL) | 85.340 | 5,63% | 0 |
Catalunya | Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: L'Esquerra Plural (ICV-EUiA) | 279.599 | 8,09% | 3 |
Ceuta | Izquierda Unida-Partido Democrático y Social de Ceuta: La Izquierda Plural (IU-PDSC) | 577 | 1,81% | 0 |
Extremadura | Izquierda Unida Verdes-Socialistas Independientes de Extremadura: La Izquierda Plural (IU-V-SIEX) | 37.706 | 5,69% | 0 |
Galícia | Esquerda Unida-Os Verdes: A Esquerda Plural (EU-V) | 67.182 | 4,12% | 0 |
Illes Balears | Esquerra Unida Illes Balears-Verds: La Izquierda Plural (EUIB) | 21.626 | 4,94% | 0 |
La Rioja | Izquierda Unida-La Izquierda Plural (IU) | 7.946 | 4,59% | 0 |
Madrid | Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural (IU-LV) | 270.223 | 8,04% | 3 |
Melilla | No es va presentar | |||
Múrcia | Izquierda Unida-Verdes de la Región de Murcia: La Izquierda Plural (IUV-RM) | 41.775 | 5,69% | 0 |
Navarra | Izquierda-Ezkerra/La Izquierda Plural (IZQUIERDA-EZKERRA) | 18.224 | 5,51% | 0 |
País Basc | Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural/Ezker Anitza | 43.522 | 3,68% | 0 |
País Valencià | Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds: L'Esquerra Plural (EUPV-EV) | 169.381 | 6,50% | 1 |
Total | 1.680.810 | 6,92% | 11 |
Grup parlamentari al Congrés
Una vegada constituït el Congrés dels Diputats, aquestos parlamentaris s'agruparen en el Grup Parlamentari IU-ICV-EUiA-CHA: La Izquierda Plural, estant integrats en ell entre el 15 i el 23 de desembre de 2012 els tres diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per poder accedir a la subvenció per mailing.[1][2]
Els diputats electes del grup parlamentari són:
- Cayo Lara (PCE-IU). President i portaveu del grup, diputat per Madrid.
- José Luis Centella (PCE-IU). Portaveu adjunt primer, diputat per Sevilla.
- Joan Coscubiela (ICV). Portaveu adjunt segon, diputat per Barcelona.
- Joan Josep Nuet (PCC-EUiA). Portaveu adjunt tercer, diputat per Barcelona.
- Chesús Yuste (CHA). Portaveu adjunt quart, diputat per Saragossa. Deurà deixar el seu escó a Álvaro Sanz (IU) en juliol de 2014.[3]
- Gaspar Llamazares (IAb-IU). Diputat per Astúries.
- Laia Ortiz Castellví (ICV). Diputada per Barcelona.
- Ascensión de las Heras (PCE-IU). Diputada per Madrid.
- María Caridad García Álvarez (PCE-IU). Diputada per Madrid.
- Alberto Garzón (UJCE-IU). Diputat per Màlaga.
- Ricardo Sixto Iglesias (PCPV-EUPV). Diputat per València.
Les negociacions per tascar qui serien els portaveus del grup parlamentari no foren fàcils. Amb la representació aconseguida, el Partido Comunista de España tornava a tenir el control del grup, reservant-se els dos primers llocs de portaveus. Per sota del president-portaveu Cayo Lara, el portaveu adjunt passava a ser Centella, secretari general del partit. ICV desitjava la primera portavocia, mentre que IU tenia planejat relegar-la al tercer lloc —posant en el segon lloc a Joan Josep Nuet, d'EUiA—; l'acord final situà l'ecologista Joan Coscubiela en la segon portavocia i a Nuet en la tercera.[4]
Sabent-se apartat de la direcció del grup parlamentari, Gaspar Llamazares, líder parlamentari d'IU en les onze darrers anys, intentà sense èxit ser escollit per a formar part de la Mesa del Congrés, frustrat per l'entesa entre PP, PSOE i CiU para repartir-se els nou càrrecs d'aquest òrgan.[5] Després d'aquest incident, el PCE oferí a Llamazares una quarta portavocia adjunta que aquest rebutjà, quedant-se com a "diputat ras". Chesús Yuste, de CHA, assumí la quarta portavoca.[6]
Articles relacionats
Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista
Referències
- ↑ ERC se suma al grupo de IU-ICV y CHA en el Congreso para poder acceder a la subvención del 'mailing', La Voz Libre, 15 de diciembre de 2011.
- ↑ ERC deja el grupo de IU tras amarrar una subvención por enviar propaganda, El Mundo, 16 de diciembre de 2011.
- ↑ IU garantiza a CHA que preservará su "singularidad" en el Congreso - Público
- ↑ IU, ICV y CHA cierran un acuerdo para su grupo parlamentario del Congreso - Europa Press
- ↑ Llamazares cree que dejar a IU fuera de la mesa del Congreso 'blinda el acuerdo de PP y PSOE para que todo siga igual' - Terra
- ↑ Llamazares: "No acepto humillaciones, seguiré de diputado raso" - Público