L.A. Woman (àlbum)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumL.A. Woman
Tipusàlbum d'estudi
ArtistaThe Doors
Publicat19 abril 1971
Gènereblues rock, R&B, rock psicodèlic
Durada48:25
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaElektra Records
ProductorThe Doors, Bruce Botnick
Cronologia
← Morrison Hotel
(1970)
Other Voices
(1971) →
Spotify: 7IKUTIc9UWuVngyGPtqNHS Discogs: 45432 Allmusic: mw0000391383 Modifica el valor a Wikidata

L.A. Woman és el sisè àlbum d’estudi de la banda de rock californiana The Doors, publicat al 1971 per Elektra Records. És l’últim disc en vida de Jim Morrison, a causa de la seva sobtada mort dos mesos després de la publicació.

Com ja s’anticipava a Morrison Hotel, amb aquest treball es confirma el blues com una gran influència en el so de la banda. És el primer cop en la seva carrera on la producció no va a càrrec de Paul A. Rothchild, que va renunciar al no estar d’acord amb la nova direcció musical que s’estava prenent.[1] El disc va ser coproduït per The Doors i el seu habitual enginyer de so, Bruce Botnick.

L’àlbum va arribar al número 9 de la llista Billboard 200.[2]

Enregistrament[modifica]

Jim Morrison a la fotografia de la fitxa policial del comtat de Miami-Dade

The Doors va entrar als estudis Sunset Sound Recorders de Los Angeles al novembre de 1970, poc després de finalitzar el judici a Morrison per l’incident de Miami, on se’l va arrestar, jutjar i condemnar per obscenitat i indecència en públic.[3][4]

Van començar enregistrant primeres versions de «L.A. Woman», «Riders on the Storm» i «Love Her Madly», que confirmaven el canvi d’estil respecte a The Soft Parade, ja iniciat a Morrison Hotel. Això no agradava a Rothchild que, a més, també es va veure frustrat per la lentitud a l’hora de desenvolupar nou material, tot i disposar de tres compositors, i de l’impossibilitat d’aconseguir que Morrison es presentés regularment a l’estudi.[1][5] Segons l’enginyer Bruce Botnick, un altre fet que va conduir Rothchild a deixar la gravació va ser la mort setmanes abans de Janis Joplin, amb la qual havia treballat al seu àlbum Pearl.[6]

Aleshores, el grup i Botnick van improvisar un estudi de gravació al seu local d'assaig privat, el Doors' Workshop, un edifici de dos pisos al 8512 Santa Monica Boulevard, a Los Angeles, on Morrison va haver de gravar les veus al bany al no disposar d’una cabina de gravació.[7][8][9]

Per l'enregistrament van comptar amb la col·laboració al baix de Jerry Scheff, baixista d’Elvis Presley, i a la guitarra rítmica de Marc Benno, conegut per haver treballat amb Leon Russell.

Les cançons es van completar amb poques preses i l’àlbum es va finalitzar en sis dies.

Publicació[modifica]

Valoracions professionals
Valoracions acumulades
Font Valoració
Metacritic 93/100[10]
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic 4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles

[11]

American Songwriter 4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles

[12]

Christgau's Record Guide A−[13]
Classic Rock 7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles7/10 estrelles

[14]

Encyclopedia of Popular Music 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[15]

MusicHound 4/5[16]
Q 3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles

[17]

Rolling Stone 4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles

[18]

The Rolling Stone Album Guide 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[19]

Uncut 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles

[20]

L.A. Woman va ser publicat el 19 d’abril de 1971. Va aconseguir la posició 9 de la llista Billboard 200, i va romandre a la llista durant 36 setmanes.[2] Al Regne Unit no va tenir tant d’èxit arribant al número 28 i restant només 4 setmanes a la llista UK Albums Chart.[21]

Ha estat inclòs a la "Llista dels 500 millors discs de tots els temps" segons la revista Rolling Stone,[22] mentre que el diari The Independent l’inclou entre els 20 millors àlbums de 1971,[23] i Ultimate Classic Rock entre els 100 millors àlbums de rock de la dècada dels 70.[24]

Al 2021 l’àlbum va ser certificat triple disc de platí per les seves més de 3 milions d’unitats venudes.[25]

La primera edició de la portada era de color bordeus amb el cartró retallat a mode de finestra amb cantonades arrodonides, que emmarcava una cel·lofana transparent amb el relleu dels quatre membres de la banda. El concepte i disseny està acreditat a Carl Cossick.[26]

Llista de cançons[modifica]

Totes les cançons foren escrites i compostes per The Doors, excepte on s'indiqui. 

Cara 1
Núm. Títol Durada
1. «The Changeling»   4:20
2. «Love Her Madly»   3:18
3. «Been Down So Long»   4:40
4. «Cars Hiss by My Window»   4:10
5. «L.A. Woman»   7:49
Cara 2
Núm. Títol Durada
1. «L'America»   4:35
2. «Hyacinth House»   3:10
3. «Crawling King Snake» (John Lee Hooker) 4:57
4. «The WASP (Texas Radio and the Big Beat)»   4:12
5. «Riders on the Storm»   7:14

Personal[modifica]

Informació provinent de l'edició original d'Elektra de 1971.

The Doors[modifica]

Músics addicionals[modifica]

Producció[modifica]

Llistes[modifica]

Àlbum[modifica]

Any Llista Posició Setmanes llista
1971 Billboard 200[2] 9 36

Senzills[modifica]

Any Senzill (Cara A / Cara B) Llista Posició Setmanes llista
1971 «Love Her Madly» / «(You Need Meat) Don't Go No Further» Billboard Hot 100[2] 11 11
1971 «Riders on the Storm» / «The Changeling» Billboard Hot 100[2] 14 12

Certificacions[modifica]

País Certificació Unitats venudes
Estats Units (RIAA)[25] 3 x Platí 3.000.000^
Regne Unit (BPI)[28] Or 100.000^
Canadà (Music Canada)[29] 3 x Platí 300.000^
Austràlia (ARIA)[30] 4 x Platí 280.000^
França (SNEP)[31] 2 x Platí 600.000^
Alemanya (BVMI)[32] Or 250.000^
^ Indica vendes basades només en la certificació.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Riordan, James; Prochnicky, Jerry. Break on through : the life and death of Jim Morrison. New York : Morrow, 1991. ISBN 978-0-688-08829-3. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «The Doors | Biography, Music & News» (en anglès americà). [Consulta: 23 octubre 2023].
  3. ↑ «Jim Morrison is charged with lewd behavior at a Miami concert» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2023].
  4. ↑ «Jim Morrison exposes his penis at The Doors show in 1969» (en anglès americà), 01-03-2021. [Consulta: 23 octubre 2023].
  5. ↑ «Bam Interview - Paul Rothchild». [Consulta: 23 octubre 2023].
  6. ↑ Wall, Mick. Love becomes a funeral pyre : a biography of the Doors. London : Orion Publishing Co, 2014. ISBN 978-1-4091-5122-7. 
  7. ↑ «Robby Krieger reopens the door to the ‘L.A. Woman’ sessions» (en anglès). Goldmine Magazine: Record Collector & Music Memorabilia.
  8. ↑ Davis, Stephen. Jim Morrison : life, death, legend. London : Ebury Press, 2004. ISBN 978-0-09-190041-0. 
  9. ↑ Weidman, Rich. The Doors FAQ: All That's Left to Know About the Kings of Acid Rock (en anglès). Backbeat Books, 2011-10-01. ISBN 978-1-61713-110-3. 
  10. ↑ «L.A. Woman by The Doors Reviews and Tracks». Metacritic. [Consulta: 12 setembre 2021].
  11. ↑ Jurek, Thom. «The Doors: L.A. Woman – Review». [Consulta: 22 desembre 2014].
  12. ↑ Reed, Ryan (May 9, 2012). «Review: The Doors: L.A. Woman 40th Anniversary Edition». American Songwriter. 
  13. ↑ Christgau, Robert. «Consumer Guide '70s: D». A: Christgau's Record Guide: Rock Albums of the Seventies. Ticknor & Fields, 1981. ISBN 089919026X. 
  14. ↑ Dalton, Stephen «The Doors – L.A. Woman 40th Anniversary Edition». Classic Rock, 168, March 2012, pàg. 109.
  15. ↑ Larkin, Colin. «The Doors». A: Encyclopedia of Popular Music. 5th. Omnibus Press, 2011. ISBN 978-0-85712-595-8. 
  16. ↑ Graff, Gary. MusicHound Rock: The Essential Album Guide. Farmington Hills, MI: Visible Ink Press, 1999, p. 358. ISBN 1-57859-061-2. 
  17. ↑ «L.A. Woman». Q (London). November 2000: 124. 
  18. ↑ Hermes, Will (February 2, 2012). «L.A Woman (40th Anniversary Edition) – The Doors». Rolling Stone. 
  19. ↑ «The Doors: Album Guide». rollingstone.com. Arxivat de l'original el January 6, 2013. 
  20. ↑ Moody, Paul (December 17, 2021). «The Doors – LA Woman 50th Anniversary Deluxe Edition». Uncut. 
  21. ↑ «UK Albums Chart».
  22. ↑ «Rock On The Net: Rolling Stone: The 500 Greatest Albums of All Time (301-400)». [Consulta: 23 octubre 2023].
  23. ↑ «The top 20 albums of 1971» (en anglès), 12-02-2021. [Consulta: 23 octubre 2023].
  24. ↑ Staff, Ultimate Classic Rock StaffUltimate Classic Rock. «Top 100 '70s Rock Albums» (en anglès), 26-10-2022. [Consulta: 23 octubre 2023].
  25. ↑ 25,0 25,1 «Gold & Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 23 octubre 2023].
  26. ↑ Hardwig, Florian. «The Doors – L.A. Woman album art» (en anglès), 14-04-2017. [Consulta: 23 octubre 2023].
  27. ↑ published, Alan Paul. «The Doors' Robby Krieger Sheds Light — Album by Album — on One of Rock’s Most Mysterious Bands» (en anglès), 08-01-2016. [Consulta: 23 octubre 2023].
  28. ↑ «Nelly, Da Derrty Versions - The Reinvention, Album» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2023].
  29. ↑ «Gold/Platinum» (en anglès americà), 31-03-1999. [Consulta: 23 octubre 2023].
  30. ↑ «2001 Accreds.pdf» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2023].
  31. ↑ «InfoDisc : Les Certifications Officielles d'un Artiste depuis 1973 (Argent, Or, Platine, Diamant)». [Consulta: 23 octubre 2023].
  32. ↑ «Datenbank: BVMI». [Consulta: 23 octubre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L.A._Woman_(àlbum)&oldid=33288954»