Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
| Tipus | llei  | ||
|---|---|---|---|
| Data de publicació | 1r desembre 1983 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | País Valencià | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.
En existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini lingüístic castellà, la llei també determina quins municipis es determinen (per raons històriques i de l'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o altre. Es pot consultar al Títol V una llista dels municipis de cada predomini. Nombrosos col·lectius, organitzacions i partits polítics han denunciat en diverses ocasions l'incompliment de la llei pels organismes públics.[1][2][3][4][5][6] També han estat nombroses les denúncies particulars al Síndic de Greuges.
Cal dir que si bé el nom de les zones és predomini lingüístic castellà i valencià, de facte es tracta d'una zona de llengua castellana monolingüe i una zona bilingüe. No existeix el predomini valencià realment, en la zona valenciana la senyalització és bilingüe, les publicacions dels ajuntaments són bilingües i fins i tot únicament en castellà, sobre tot a municipis on governa el PP. Els rétols de les botigues són també en castellà, l'ensenyament, sobre tot a secundària i a les universitats i l'atenció al públic en l'administració general també es fan majoritàriament en llengua castellana. A les zones de predomini lingüístic castellà el valencià és inexistent, és com si fóra Múrcia o Castella Manxega. Per tant el castellà té preponderància a tot el territori encara que pel nomenclàtor de la llei sembla una altra cosa.
Mai ha canviat un municipi de predomini, encara que el partit d'extrema dreta castellana, Vox, ha proposat que Alacant, segona ciutat del País Valencià, canvie de predomini per exterminar el valencià en aquesta ciutat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ (català) Un diagnòstic de la Llei d'Ús: 25 anys d'aplicació, un informe d'explicació i 10 mesures d'implicació, Intersindical valenciana.
- ↑ (català) Manuel Alcaraz, Ferran Isabel et Josep Ochoa, la Lleis d'Ús i Ensenyament del Valencià, en via morta Arxivat 2014-02-23 a Wayback Machine., Revista de llengua i dret, Generalitat de Catalunya.
- ↑ (català) El Bloc Jove denúncia l'"incompliment sistemàtic" de la Llei d'Ús del Valencià en els portals i webs de Generalitat, Vilaweb, 15 de gener del 2003.
- ↑ (català) Consol Castillo, La AVL, la Universitat, la Generalitat i TV3 Arxivat 2011-03-05 a Wayback Machine., L'Informatiu.com.
- ↑ (català) L'En Valencià Naturalment denúncia l'incompliment de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià per part de l'Ajuntament d'Alacant Arxivat 2018-10-26 a Wayback Machine., lloc de la coalició Compromís pel País Valencià, 3 de juliol del 2010.
- ↑ (castellà)´Crash´, criticado por el uso del valenciano Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine., Levante-EMV, 3 de setembre del 2008.
- ↑ https://alicanteplaza.es/vox-alicante-predominio-castellano
Bibliografia
[modifica]- Alcaraz, M.; Isabel, F.; Ochoa, J. (eds.). Vint anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Edicions Bromera, col·lecció Graella, núm. 17, Alzira, 2005.
Enllaços externs
[modifica]
- La llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià Arxivat 2008-11-20 a Wayback Machine. al web del lingüista Gabriel Bibiloni.