La Celestina (Pedrell)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióLa Celestina
Forma musical òpera
Compositor Felip Pedrell i Sabaté
Llengua original castellà antic
Font literària La Celestina (Fernando de Rojas)
Modifica les dades a Wikidata

La Celestina és una òpera catalana composta per Felip Pedrell l'any 1902, amb llibret basat en la Tragicomèdia de Calisto i Melibea de Fernando de Rojas.

L'argument, escrit en castellà antic prosaic va estimular Pedrell alhora que ho acceptava com a repte d'adaptar aquest text a la música. Era una òpera escrita sobre text en prosa, i capgirava així la tradició centenària d'usar textos en vers per als llibrets. El fet i la manera d'aproximar-se al nexe fatídic de la passió amorosa i, que per als primers romàntics La Celestina posseïa un significat transcendent i ocult, va fer decidir definitivament a l'artista. A Pedrell el va impressionar la tensió entre els extrems, el plaer mudat en dolor i l'amor que acaba en la mort. Tot això portà a una partitura molt apassionada i densa, amb una gran orquestració molt potent, i que fa que costi molt que les veus pesin per sobre de la massa orquestral.[1]

La Celestina es va gestar amb gran rapidesa durant el 1902. El dia 30 de juny, Pedrell va començar a fer la selecció del llibre i la composició alhora. Endega l'escriptura per al darrer acte a fi d'evitar la fatiga que sempre arriba al final de l'obra. Hi ha una gran evolució d'estil entre Els Pirineus i La Celestina. Pedrell es presenta més madur i segur, més desimbolt en el tractament harmònic, més ric en detalls rítmics. Els motius guies són nombrosos, i interessants harmònicament. La relació del text i de la música és més estreta i suggestiva. No deixa escapolir cap detall de situació i pretén dibuixar amb certesa el caràcter dels personatges a partir dels motius que els assigna.[2]

El 3 de juliol de 2008 se'n van cantar alguns fragments al Liceu, en el decurs d'un concert.

Referències[modifica]