Vés al contingut

La verema (Goya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La verema)
Infotaula d'obra artísticaLa verema

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorFrancisco de Goya y Lucientes Modifica el valor a Wikidata
Creació1786
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida267,5 (alçària) × 190,5 (amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado (Madrid)
Catalogació
Número d'inventariP000795 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

La verema o La tardor és una pintura de Francisco de Goya conservat en el Museu del Prado i que és part de la sèrie de cartons per a tapissos que representaven les estacions.

Anàlisi del quadre

[modifica]

Correspon a una sèrie de cartons que Goya va pintar per als tapissos que anirien destinats al menjador del Príncep del Palau Reial d'El Pardo a Madrid. Va ser part d'un conjunt sobre les quatre estacions, tema típic del rococó.[1]

Compost per Les floristes (o La primavera), L'era (o L'estiu), La nevada (o L'hivern), o el de La verema (o La tardor) en què se serveix del raïm com a símbol d'aquesta estació. Tots quatre es troben al Museu del Prado. Es va col·locar en el centre de la paret i als seus costats es van penjar Pastor que toca la dolçaina i Caçador al costat d'una font.

D'aquests n'hi ha uns petits esbossos o models previs, igualment a l'oli sobre llenç, que segurament Goya va presentar per a llur aprovació abans de pintar les versions grans; actualment aquests esbossos es troben dispersos en diversos llocs i el de La verema concretament és a l'Institut d'Art Clark a Williamstown (Massachusetts).

Goya va treballar per a la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara des de 1775 fins al 1792. Els tapissos es feien amb seda, i fils de plata i or, la qual cosa en feia un objecte car, assequible solament per a la noblesa.[1]

Descripció del quadre

[modifica]

Utilitza el recurs de l'esquema piramidal, molt comú i apreciat en el neoclassicisme.[1] El paisatge sembla tret dels camps de La Rioja (Espanya) en què se succeeixen escenes de recol·lecció com aquesta, encara que probablement el lloc on el va pintar i del qual es va inspirar realment va ser de la localitat de Piedrahíta (Àvila). L'esdeveniment principal s'atura en els personatges que eón stan en primer pla, que, cosa estren ya a Goya, no són gent del poble. En primer terme hi ha una muralleta a manera de tanca, damunt d'aquesta hi ha asseguts un cavaller i una dama. El cavaller ofereix a la dona un carràs de raïm que ella accepta i el nen que està d'esquena i dret alça els braços com si també volgués agafar-lo. Al vèrtex del triangle hi ha una veremadora amb un cistell ple de raïm al cap; està en actitud d'espera, per si volen agafar més raïm. La cistella que porta aquesta dona està pintada com una autèntica natura morta, gènere tradicional a la pintura espanyola.[1] Més enllà de la muralleta i al paisatge de vinya s'hi pot veure dos veremadors en ple treball i en la llunyania s'aixeca una abrupta muntanya i un cel amb núvols. El colorit és lluminós i hi ha un predomini de tons delicats. Malgrat la pinzellada ràpida de Goya es destaquen molt bé els colls i punys dels vestits, les sivelles, les mitges, les faixes, i tota mena de detalls.

Com és propi dels cartons per a tapís, s'usen colors plans i vius, dins de camps ben delimitats.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cirlot, 2007, p. 55.

Bibliografia

[modifica]