Tord massot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Labrus merula)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTord massot
Labrus merula
Merula1.jpg
Exemplar fotografiat a Ligúria (Itàlia).
Labrus merula.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 187541
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdrePerciformes
FamíliaLabridae
GènereLabrus
EspècieLabrus merula
(Linnaeus, 1758)[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Labrus coeruleus (non Ascanius, 1772)
  • Labrus limbatus (Valenciennes, 1839)
  • Labrus lineolatus (Valenciennes, 1839)
  • Labrus livens (Linnaeus, 1758)
  • Labrus nereus (Risso, 1810)
  • Labrus ossifagus (non Linnaeus, 1758)
  • Labrus psittacus (Risso, 1827)
  • Labrus saxorum (Valenciennes, 1839)
  • Labrus turdus (Linnaeus, 1758)
  • Labrus viridis (non Linnaeus, 1758)[2]
Modifica les dades a Wikidata

El tord negre, grívia, grívia negra, tord, tord marí, tord massot, tord roquer o ull de perdiu (Labrus merula) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.[3]

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total i els 1.000 g de pes (és el làbrid més gros del Mediterrani).
  • Cos alt, ovalat i comprimit.
  • El cap és petit: la seua llargària és menor que l'altura màxima del cos.
  • La boca és petita amb els llavis molt gruixats.
  • Les mandíbules són extensibles.
  • Les dents són còniques i fortes.
  • L'aleta dorsal és llarga amb la part tova més llarga que alta. L'anal és curta. La caudal presenta una fenedura petita en el centre.
  • El seu color depèn de l'hàbitat: pot ésser de color marró, blau fosc, negre, verd oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques.
  • Totes les aletes (tret de les pectorals, que són transparents) són vorejades d'un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens.
  • El ventre és argentat lluent o clar.[4][5]

Reproducció[modifica]

És madur sexualment quan arriba als 2 anys i fa entre 15 i 20 cm de llargària. És hermafrodita proterogin: primer és femella i, al cap de quatre anys, esdevé mascle. La reproducció té lloc durant la primavera. Els mascles tenen cura dels ous que es troben adherits a un niu fet d'algues.[6]

Alimentació[modifica]

Menja garotes, equinoderms, poliquets, crustacis, cucs i mol·luscs.[6]

Hàbitat[modifica]

Viu als litoral rocallosos i a les praderies de Posidonia entre els 2 i els 50 m. Els adults es troben a major fondària.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de Portugal (incloent-hi les Açores) fins al Marroc. També és present a la Mediterrània (abundant a la Mar Adriàtica i a les costes dels Països Catalans).[4]

Costums[modifica]

  • És un peix territorial i solitari que viu amagat entre les roques.[8]
  • Molt sovint és vist, especialment els exemplars més grossos, sent desparasitat per llambregues (Symphodus melanocercus).[7]
  • És un animal diürn que s'adapta bé a la captivitat dins d'un aquari.[9]

Conservació[modifica]

No es troba a la Llista Vermella de la UICN.[10]

Pesca[modifica]

Es captura amb tremalls, volantí i fusell submarí.[6]

Observacions[modifica]

Té una longevitat de 17 anys.[11]

Referències[modifica]

  1. BioLib
  2. «Labrus merula». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)
  5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 201-202.
  6. 6,0 6,1 6,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 202.
  7. 7,0 7,1 DORIS (francès)
  8. Enciclopèdia Catalana (català)
  9. El Maestro Pescador (castellà)
  10. IUCN (anglès)
  11. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.

Bibliografia[modifica]

  • Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  • Louisy P.: Guide d'identification des poissons marins. Europe de l'ouest et Méditerranée. Ed. Ulmer, 430p. Any 2002.
  • Louisy, P.: Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo, Milà, Il Castello, 2006. ISBN 888039472X.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Parenti, P. & J.E. Randall 2000: An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, 68: 1-97.
  • Weinberg S.: Découvrir la Méditerranée. Ed. Nathan nature, 352p. Any 1996.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaços externs[modifica]