Lamna nasus
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | vulnerable |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Lamniformes |
| Família | Lamnidae |
| Gènere | Lamna |
| Espècie | Lamna nasus (Bonnaterre, 1788) Lamna nasus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Squalus nasus |
| Distribució | |
El marraix, nas llarg, tauró, tigre de mar[1] o llúdria[2] (Lamna nasus) és una espècie de tauró que a l'estiu s'apropa molt a la costa fins al punt que arriba a penetrar en platges i ports. Tot i la seua poca abundor, és una espècie comercial. Es pesca amb palangre i es ven, juntament amb el solraig ver, amb el nom d′emperador. Ambdós tenen els mateixos aprofitaments.
Morfologia
[modifica]
- Cos fusiforme i relativament alt.
- El musell és cònic i una mica arrodonit.
- Dues aletes dorsals; la primera, gran, just per darrere de la inserció de les pectorals; la segona molt més petita, com l'anal.
- L'aleta caudal és semilunar.
- Presenta cinc parells de fenedures branquials per davant de les pectorals.
- Sense membrana nictitant.
- Les dents són iguals a les dues mandíbules, primes, de marge llis i amb dues cúspides secundàries a la base.
- Color blau fosc al dors i blanc o gris a la panxa.
- La seua longitud màxima és de més de 300 cm.
- El mascle és adult entre els 219 i 262 cm, i la femella entre els 152 i 219 cm.
Ecologia
[modifica]
Excel·lent nedador pelàgic, pot navegar sol o en grups pel litoral costaner. Cerca els corrents d'aigües fredes de menys de 18 °C. A l'estiu s'apropa a les costes nedant per la superfície; a l'hivern s'està més en fondalades d'alta mar. Se'l troba des de la superfície fins a profunditats de 336 m. Presenta segregació poblacional per sexes i edats.
Menja petits peixos pelàgics com la sardina, el seitó, el verat i el sorell. També alguns gàdids, petits taurons i calamars.
És ovovivípar aplacentari. Els embrions practiquen el canibalisme intrauterí. La femella fa ventrades, presumiblement durant tot l'any, d'una a cinc cries entre 60 i 75 cm. Poden viure fins a uns 30 anys, i arriben a la seua maduresa als 5 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Vegeu-ne algunes a «marraix». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Carrers (18) zoònims marins (m-o) amb Àngela Buj Alfara», 12-02-2016. [Consulta: 13 febrer 2025].
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 123.
Enllaços externs
[modifica]- Stevens et al (2005). Marraix. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 4 de febrer del 2008 (en anglès).
- Descripció del marraix. (anglès)

