Lapis specularis
 Lapis specularis | |
|---|---|
| Varietat de: guix | |
 Guix translúcid | |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El lapis specularis, conegut també com a guix cristal·litzat, és un tipus de guix selenític especular translúcid; fou un mineral molt valorat en l'antiga Roma i s'explotà per a la fabricació, a tall de vidre, de finestres, fonamentalment durant els segles I i II a la província d'Hispània.
Plini el Vell, en el seu Naturalis Historiae, explica[2] que aquest mineral era extret en la Hispània Citerior, en mines trobades a 100.000 passos al voltant de Segòbriga, a uns 150 km, i s'obtenia la més translúcida d'aquesta pedra a prop d'aquesta ciutat. S'extreia de pous profunds del subsòl, encaixat en altres roques, i calia separar-lo d'aquestes una vegada a la superfície; Plini ens el descriu com una pedra fòssil majoritàriament, que forma un bloc compacte a tall de ciment, [3] amb la propietat de deixar-se tallar amb xerrac amb facilitat i en capes fines; i encara que podia trobar-se en altres llocs com ara Xipre, Sicília, la Capadòcia i fins i tot a l'Àfrica, el de major qualitat era l'hispà. També ens parla de l'existència d'un lapis specularis negre, tanmateix el més comú n'era el blanc; així mateix, la seva peculiar qualitat rau en el fet que, malgrat la seva fragilitat, mostra molt bona enteresa i no s'arronsa davant la calor i el fred.
El principal ús del lapis specularis a l'antiga Roma va ser per a la fabricació de finestres envidriades, i s'acoblava en carcasses, principalment de fusta, encara que també se'n van fabricar de ceràmica, que permetien acoblar diverses planxes a fi de cobrir la superfície en funció de la mida de la finestra. Fins i tot, es van arribar a construir hivernacles unint plaques de lapis specularis. Per extensió, les finestres envidriades amb aquest material rebien el mateix nom.
A part del seu ús per a envidriament, també es va aprofitar com a material constructiu amb altres finalitats, per exemple, en forma d'encenalls i làmines en paviments, per a recobrir edificacions com a element ornamental, com per exemple el Circ Màxim durant els espectacles.
Remetent-nos a Plini, aquest ens diu que el guix obtingut del lapis specularis era el millor de tots també per a un altre fi, ja que al capdavall era una varietat d'algeps; un altre ús constructiu en va ser la fabricació de guix i escaiola mitjançant la calcinació del mineral, per tal d'usar-lo per a motllures, buidatges i enguixats.
A la ciutat de Pompeia, s'han trobat restes d'edificis amb finestres de lapis specularis i al Museo Nacional de Arte Romano de Mèrida hi ha exposada una reproducció d'una finestra envidriada amb lapis specularis.
A partir de les dades de Plini i de l'arqueologia, sabem que, en les actuals províncies de Conca i Toledo, hi havia gran quantitat de mines de lapis specularis, per exemple a Noblejas, La Frontera, Carrascosa del Campo, Campos del Paraíso, Torrejoncillo del Rey, Villarejo de Fuentes, Alconchel de la Estrella, Osa de la Vega, Villalgordo del Marquesado, Montalbanejo, La Hinojosa, Villaescusa de Haro, Belmonte, Villas de la Bentosa, Torralba, i en les proximitats de Huete i de l'antiga Segòbriga, i era en aquestes dues últimes el principal recurs econòmic en l'època romana, especialment a Segòbriga, que era el centre administratiu des d'on es controlava la producció minera de l'entorn.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Lapis specularis» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ Et hi quidem sectiles sunt, specularis vero, quoniam et hic lapidis nomen optinet, faciliore multo natura finditur in quamlibeat tenues crustas. Hispania hunc tantum citerior olim dabat, nec tota, sed intra centum millia passuum circa Segobrigam urbem, iam et Cypros et Capadocia et Sicilia et nuper inventum Africa, postferendos tamen omnes Hispaniae, Cappadocia amplissimos magnitudine, sed obscuros.
"Les pedres anteriorment descrites es deixen tallar amb la serra; però la pedra especular, ja que també ella rep el nom de pedra, donada la seva constitució molt més tractable, es fen i se separa en làmines tan fines com es desitgi. Antigament només es trobava en la Hispània Citerior, i no a tota la província, sinó només en l'àrea de cent mil passos al voltant de la ciutat de Segobriga. Avui dia, la subministren també Xipre, Capadòcia i Sicília i un recent descobriment de l'Àfrica. No obstant això, totes aquestes varietats són inferiors a Hispània; Capadòcia produeix pedres molt grans, però són fosques. " Naturalis Historiae, 36,160 - ↑ sunt et in Boniensi Italiae parte breves, macula complexu silicis alligata, quorum tamen appareat natura similis. puteis in Hispania effoditur e profunda altitudine, nec non et saxo inclusus sub terra invenitur extrahiturque aut exciditur, sed maiore ex parte fossili natura, absolutus in se caementi modo, Naturalis Historiæ, 36,161