Las cosas del querer
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jaime Chávarri |
| Protagonistes | |
| Producció | Francisco Belinchón, Luis Sanz |
| Guió | Jaime Chávarri |
| Música | Gregorio García Segura |
| Fotografia | Hans Burman |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1989 |
| Durada | 98 minuts |
| Idioma original | castellà  |
| Rodatge | Almeria i Alcalá de Henares |
| Descripció | |
| Gènere | Musical |
       | |
Las cosas del querer és una pel·lícula espanyola de 1989, rodada pel director Jaime Chávarri i protagonitzada per Angela Molina i Manuel Bandera.[1]
Trama[modifica]
Aquesta pel·lícula està inspirada en els orígens de l'artista malagueny Miguel de Molina i les seves vicissituds durant la Guerra Civil Espanyola i els primers temps del Franquisme, que varen provocar el seu exili a l'Argentina; allà s'hi va estar 50 anys, fins a la seva mort el 1993.
Una altra versió semblant sobre la vida d'aquest artista la trobam a la pel·lícula ¡Ay, Carmela!.
L'acció principal té lloc a Madrid i narra la història d'en "Mario Ruiz" (Manuel Bandera), cantant i ballarí homosexual que triomfa en els escenaris d'una Espanya arruïnada per la guerra. Però el feixisme havia assolit el poder i no eren dies fàcils per als lliures de pensament.
En sortir de la presó (per "roig" i "marieta") amb en "Juan" (Àngel de Andrés López) i na "Pepita" (Ángela Molina) decideixen formar un grup: en Mario i na Pepita s'encarregaran de cantar i ballar i en Juan els acompanyarà al piano.
Las cosas del querer és sobretot un musical que recull una selecció de les cançons que estaven de moda a l'Espanya de la postguerra: melòdiques (Las cosas del querer), castises (Ay carbé y hurí), còmiques (Chewing gum), sarcàstiques (La bien pagá), costumistes (El olé), provocatives (El tracatrá), tràgiques (Compuesta y sin novio), solemnes (Te lo juro yo) i populars (El cochecito leré).
La seva trama retrata els anys en què la pobresa feia un triangle perillós amb la prostitució i amb les ambicions de prosperar a l'escena, el cinema o la cançó. El suport de persones influents era decisiu per a trobar feina i aconseguir contractes. Les conductes homofòbiques rebien reforç i suport del poder franquista i nacionalcatòlic, que convidava a reprimir-les i castigar-les amb total impunitat.[2]
Reconeixements[modifica]
Va ser nominada a set premis Goya.[3]
Las cosas del querer II[modifica]
L'any 1995 Jaime Chávarri reunirà altra vegada els protagonistes per a gravar Las cosas del querer 2, que no va gaudir de tant d'èxit com la primera.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Jordan, Barry; Morgan-Tamosunas, Rikki; Morgan-Tamosunas, Dean School of Languages and Social Sciences Rikki. Contemporary Spanish Cinema (en anglès). Manchester University Press, 1998-07-15, p. 107. ISBN 978-0-7190-4413-7.
- ↑ «Las cosas del querer (1989)» (en castellà). Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 20 novembre 2022].
- ↑ «Las cosas del querer». premiosgoya.com. [Consulta: 20 novembre 2022].
- ↑ «Las cosas del querer 2» (en espanyol europeu). fotogramas.es, 29-05-2008. [Consulta: 19 novembre 2022].