Last Exit to Springfield

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
"Last Exit to Springfield"
Episodi de Els Simpsons
Dirigit per Mark Kirkland
Escrit per Jay Kogen i Wallace Wolodorsky
Data original emès 11 de març, 1993
Temporades
Modifica les dades a Wikidata

"Last Exit to Springfield" és el 17é capítol de la quarta temporada d'Els Simpson, que va ser estrenat l'11 de març de 1993. Va ser dirigit per Mark Kirkland i va ser el darrer episodi guionitzat per Jay Kogen i Wallace Wolodorsky. L'argument gira al voltant de Homer Simpson, el qual esdevé el líder sindical de la Planta Nuclear de Springfield i encapçala la vaga obrera per a demanar el retorn de l'assegurança dental. El Dr. Joyce Brothers és l'estrella convidada interpretant-se a si mateix. És considerat com un dels millors capítols d'Els Simpsons, i va ser nomenat el millor episodi de la sèrie per Entertainment Weekly el 2003.[1]

Argument[modifica]

Mr. Burns seu esperant en la seva oficina líder síndical, que misteriosament va desaparèixer després de prometre netejar l'organització laboral. Empresa i treballadors han d'examinar el nou contracte, i mentre l'examina, Burns se sent fastiguejat amb les demandes del sindicat. Recorda temps més simples en els quals els treballadors descontents s'emparedaven als fons de carbó. El cap de la planta nuclear decideix prendre una acció sobre el sindicat i elimina la cobertura dental.

Mentre, al Dentista Painless ("sense dolor"), els nens Simpson van a passar la seua revisió bucal. Aleshores es descobreix que Lisa necessita brackets. Quan Marge informa a Homer, ell li conta que no s'ha de preocupar per les despeses, que el sindicat havia guanyat un pla dental durant una vaga anterior. Més tard, a la reunió dels sindicats a la Fraternitat Internacional de Ballarins de Jazz, Pastelers i Tècnics Nuclears, Carl anuncia que el nou contracte requereix que els treballadors renuncien al pla dental a canvi d'un barril de cervesa. Lentament, Homer compren que si es queden sense pla dental, haurà de pagar el cost dels brackets de Lisa. Entra en acció i recorda a tothom com el pla dental els ha ajudat. Carl proposa Homer com a nou president local i de seguida és votat per una quasi unanimitat.

Mr. Burns vigila Homer a través de càmeres ocultes i queda impressionat amb la seua espenta. Convida, llavors, al cap sindical al seu despatx per arribar a un acord, però Homer malenten l'intent de suborn de Burns amb proposicions de flirteig amb ell. Homer no accepta i ràpidament surt. Burns comença a pensar que Homer és un gran negociador. Contracta a un grup de sicaris per dur Homer a la mansió del cap de la planta nuclear per prosseguir amb les negociacions. Mentre Burns està establint l'agenda de la reunió, Homer necessita anar de seguida al bany. Demana pels serveis i se'n va corrents. Això fa que Burns tinga la idea que Simpson és un dur negociador que ni tan sols el vol escoltar. Finalment, els membres del sindicat decideixen convocar una vaga.

Burns no es deixa intimidar per l'acció sindical i intenta diversos mètodes de trencar-la, però fallant sempre. En una edició de Smartline, el programa de televisió de Kent Brockman, Burns amenaça amb dures conseqüències si la vaga no conclou. Quinze minuts després, Burns i Waylon Smithers apleguen a una habitació secreta de la Central Nuclear i apaguen el reactor, deixant sense electricitat tot Springfield. Els vaguistes no perden l'esperança i comencen a cantar. Burns, confiat de què ha trencat l'esperit sindical, avança cap a la balconada per escoltar la reacció dels manifestants, i se sorprèn de la seua unitat i optimisme. Burns, finalment, crida a Homer per a una reunió. Li concedeix les seues demandes amb una sola condició: que Homer dimitia com a president del sindicat. Homer ho celebra bojament, la qual cosa duu a Burns a comprovar que realment no era el "brillant estrateg" que havia cregut.

De nou amb l'assegurança dental, Lisa aconsegueix uns brackets perfectes. La família Simpson i el dentista riuen tots plegats (amb l'ajuda d'un contenidor obert de gas del riure, tot acabant l'episodi.[2]

Producció[modifica]

La idea per aquest episodi la va proposar en Mike Reiss, qui va considerar que seria divertit si la Planta Nuclear de Springfield entrara en vaga. Els guionistes, Jay Kogen i Wallace Wolodorsky, van afegir posteriorment la subtrama del Pla Dental.[3] En nombroses escenes, Mr. Burns és retratat com el demoni que tempta Homer mostrant-li tot el que podria tindre. Durant la producció del capítol, un equip de càmera de la cadena ABC va poder entrar a la sala de revisió del guió. A Al Jean li va saber mal ates que estaven treballant en la direcció d'escenes i apareixien com a poc graciosos.

En un principi, els productors van preguntar a Anthony Hopkins i a Clint Eastwood per posar la veu del dentista, el Dr. Wolfe, però van declinar. Després van provar amb Anthony Perkins, el qual va acceptar, però l'actor va faltar abans de poder enregistrar la veu. Finalment, se'n va fer càrrec un dels actors recurrents de la sèrie, en Hank Azaria. A banda, a Smartline havia d'aparèixer, originalment, O.J. Simpson.

Referències culturals[modifica]

El títol de l'episodi és un homenatge al llibre Last Exit to Brooklyn, de Hubert Selby Jr.. El cos de l'anterior president sindical apareix soterrat a un camp de bèisbol, una referència al misteri del parador de Jimmy Hoffa i el seu suposat soterrament a l'estadi dels New Jersey Giants. L'escena de salt enrere de la infantesa de Mr. Burns està basada en Buster Brown. Quan Homer s'imagina en una vida del crim organitzat es basa en la primera aparició de Don Fanucci en El Padrí II, acceptant donuts en lloc d'un collar i una taronja.[4]

Lisa té un somni que recorda a Yellow Submarine, el film d'Els Beatles. Al Jean assenyala que el van haver de modificar per raons legals. Això inclou el canvi de nom en la seqüència del "submergible púrpura"; George Harrison la crida com "Lisa in the Sky" (Lisa en el Cel), mentre que Paul McCartney apunta que "no porta diamants". L'escena on Lisa comprova els seus monstruosos brackets i trenca l'espill on es contempla està basada en el film Batman de Tim Burton, quan Jack Napier descobreix la seua transformació en el Joker.

Quan Homer és escortat pels sicaris, aquests el duen fins al jardí botànic de Mr. Burns. Allà apareix un pardal que té la mateixa forma cranial que el president de la Planta Nuclear. Això ens porta a l'escena de la cacatua de Ciutadà Kane. D'altra banda, Lenny demana a Lisa que toque amb la guitarra la cançó Classical Gas de Mason Williams.[5]

Mr. Burns apaga la central i lleva l'electricitat a la ciutat en resposta a la vaga, comenta "From Hell's heart I stab at thee", en referència al Capità Ahab de Moby Dick.[6] La resistència obrera després de l'apagada de llum i la reacció de Mr. Burns, és una paròdia de l'especial televisiu How the Grinch Stole Christmas.

Acollida[modifica]

Es tracta d'un dels capítols més celebrats de la sèrie. Generalment ocupa les primeres posicions dels rànquings que s'han confeccionat al llarg dels anys d'existència de la sèrie, i la BBC va assenyalar que "freqüentment és citat com el millor episodi de la sèrie".[7] Un article de l'Entertainment Weekly de gener de 2003 el va triar el primer de la seua llista dels 25 millors capítols de la sèrie, i ho expressava com "virtualment impecable, el producte d'una sèrie en el seu moment culminant de creativitat -- quan la sàtira era salvatge i rellevant" i continua amb "la matèria de la llegenda dels sindicats: Burns observant com a "brillant" al líder sindical Homer Simpson; Homer Simpson observant el seu propi cervell (DENTAL PLAN!/Lisa needs braces!); l'avi Simpson relatant com portava cebes al seu cinturó. Last Exit és una gloriosa simfonia entre el més alt i el més baix dels trets satírics dels sindicats". En el seu llibre Planet Simpson, Chris Turner el considera el millor capítol de la sèrie. Assenyala que "l'episodi 9F15 d'Els Simpson hauria d'ensenyar-se a les escoles: en història, economia, ciències socials, literatura i classe d'art. És impecable". També el va apuntar com "la mitja hora més divertida de la història de la televisió", i duu a terme una completa anàlisi de l'episodi, on només critica els gags inicials del sofà i de la pissarra.[8] Turner manté que ell ja va triar aquest com el millor episodi d'Els Simpson abans de la llista de la revista Entertainment Weekly.

El 2003, en commemoració de l'episodi número 300 de la sèrie, USA Today va publicar el rànquing dels deu millors episodis segons el responsable de The Simpsons Archive, tot sent Last Exit la primera elecció.[9] La pàgina web de la BBC apunta que "aquest bon episodi conté nombroses de les nostres seqüències preferides... Un clàssic, i l'expedició més destacada de la sèrie cap al surrealisme fins aquest moment." Per a la MSNBC, que també va col·locar aquest capítol com el seu favorit, "aquest és l'episodi que qualsevol seguidor d'Els Simpson és capaç de recitar literalment".[10] En canvi, Michael Moran, de The Times, va ubicar Last Exit en el sisé lloc del seu rànquing.[11]

Mark Kirkland, el seu director, considera l'episodi com un dels més surrealistes en els quals ha treballant a causa que conté molta història dins seu, una gran quantitat de paròdies i nombroses seqüències visuals.[12] Al Jean també l'anomena com un dels més bojos. La frase de Homer "uh... Yeah" quan li pregunten si ha trobat el bany és una de les bromes preferides del guionista Jay Kogen. La paròdia de Batman va ser nomenada com la 30a millor referència cinematogràfica en la història de la sèrie per Total Film.[13]

L'episodi ha esdevingut material d'estudi als cursos de sociologia de la Universitat de Berkeley, on és usat per a "examinar temes de la producció i la recepció d'objectes culturals, en aquest cas, un dibuix animat satíric", i es figura que està intentant expressar "d'aspectes de la societat americana principalment, i en menor sentit, d'altres societats". Altres qüestions que apareixen en els cursos inclouen: "Quins aspectes de la societat americana assenyala aquest episodi? Quins aspectes d'ells s'usen per assolir els objectius? Com es transmet la sàtira: a través de la llengua? dibuixant? la música? És el comportament de cada personatge coherent amb el que aquest mateix caràcter ha desenvolupat al llarg dels anys? Podem identificar elements del context històrico-polític que els guionistes estan satiritzant? Quina és la diferència entre sàtira i paròdia?.[14]

Referències[modifica]

  1. The Family Dynamic EW.com. Retrieved on February 13, 2007
  2. "Last Exit to Springfield" The Simpsons.com. Retrieved on February 13, 2007
  3. Jean, Al (2004). The Simpsons season 4 DVD commentary for the episode "Last Exit to Springfield" (DVD). 20th Century Fox. 
  4. Kogen, Jay (2004). The Simpsons season 4 DVD commentary for the episode "Last Exit to Springfield" (DVD). 20th Century Fox. 
  5. Groening, Matt (2004). The Simpsons season 4 DVD commentary for the episode "Last Exit to Springfield" (DVD). 20th Century Fox. 
  6. Woolodarsky, Wallace (2004). The Simpsons season 4 DVD commentary for the episode "Last Exit to Springfield" (DVD). 20th Century Fox. 
  7. «The Simpsons: 10 classic episodes». BBC News, 14-01-2010. [Consulta: 15 gener 2010].
  8. Turner, Chris. Planet Simpson: How a Cartoon Masterpiece Documented an Era and Defined a Generation. ISBN 0-679-31318-4. 
  9. Paakkinen, Jouni. «10 fan favorites». USA Today, 06-02-2003. [Consulta: 10 febrer 2007].
  10. Patrick Enwright «D’Oh! The top 10 ‘Simpsons’ episodes ever». MSNBC, 31-07-2007 [Consulta: 8 octubre 2007].
  11. Moran, Michael. «The 10 best Simpsons episodes ever». The Times, 14-01-2010. [Consulta: 14 gener 2010].
  12. Kirkland, Mark (2004). The Simpsons season 4 DVD commentary for the episode "Last Exit to Springfield" (DVD). 20th Century Fox. 
  13. Ditum, Nathan «The 50 Greatest Simpsons Movie References». Total Film, 06-06-2009 [Consulta: 22 juliol 2009].
  14. Thomas B. Gold. «The Simpsons Global Mirror». University of California Berkeley, 2008.

Enllaços externs[modifica]