Leon Còrdas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 març 1913 Sira (França) |
| Mort | 9 octubre 1987 (74 anys) Montpeller (França) |
| Sepultura | Erau |
| Activitat | |
| Camp de treball | Viticultura i cultura occitana |
| Ocupació | poeta, productor, viticultor, horticultor, actor, dramaturg, novel·lista, escriptor |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
Leon Còrdas (Siran, Llenguadoc, 30 de març de 1913 - Montpeller 19 d'octubre de 1987)[1] fou un escriptor occità i militant occitanista.[2]
Era un viticultor autodidacte, fou influït per Carles Camprós, Ismaèl Girard, Renat Nelli o Max Roqueta. El 1945 participà en l'alliberament de París, i amb altres joves escriptors occitans participà en la fundació de l'Institut d'Estudis Occitans.[3] Els seus poemes són realistes denoten influències de Federico García Lorca i Josep Sebastià Pons. Ha escrit més de vint obres teatrals, amb les quals propugna les reivindicacions pageses des del 1907 fins als 70.
Obres
[modifica]- Aquarela (1946) poesia
- Branca tòrta (1964) poesia
- La font de Bonas-Gràcias (1955) teatre[4]
- Los macarèls (1974) narració
- Dire son si (1975) poesia[5]
- Sèt pans (1977) narració
- La batalha dels teules (1979) narració
- Se conti que conte (1980), poesia
Referències
[modifica]- ↑ «Leon Cordas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ Coll-Vinent, Sílvia; Eisner, Cornèlia; Gallén, Enric. La traducció i el món editorial de postguerra. Punctum, 2011. ISBN 9788493737191.
- ↑ «La lleixa occitana». [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ Bancarel, Françoise; Verny, Marie-Jeanne «Bibliografia generala de Leon Còrdas» (en francès). Revue des langues romanes, CXX, Tome CXX N°2, 01-07-2016, pàg. 413–422. ISSN: 0223-3711.
- ↑ «Bibliografia generala de Leon Còrdas».