Les amours imaginaires

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaLes amours imaginaires
Les Amours Imaginaires.png
Fitxa tècnica
Direcció Xavier Dolan
Protagonistes
Producció Xavier Dolan
Carole Mondello
Daniel Morin
Guió Xavier Dolan
Fotografia Stéphanie Anne Weber Biron
Muntatge Xavier Dolan
Productora Alliance Atlantis Tradueix
Distribuïdora Remstar Tradueix
Dades i xifres
País Canadà Canadà
Data d'estrena 2010
Durada 101 minuts[1]
Idioma original francès
anglès
Color en color
Format 1.85:1 Tradueix
Pressupost 436 000 €
Temàtica
Gènere Comèdia dramàtica, drama romàntic, Comèdia romàntica
Qualificació MPAA 13 anys
Més informació
IMDb Fitxa 7.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.8/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Les amours imaginaires és una pel·lícula canadenca de 2010 dirigida per Xavier Dolan. La pel·lícula segueix la història de dos amics, Francis i Marie, que s'enamoren del mateix home. Va ser estrenada al Festival de Cannes de 2010.[2]

Argument[modifica]

Els amors imaginaris parla d'una noia heterosexual (Marie) i un noi homosexual (Francis) que tenen una relació molt íntima d'amistat. Aquesta relació entra en conflicte quan els dos s'enamoren del mateix noi, en Nico un conegut seu amb el que es fan íntims i que acaba per trencar-los el cor a tots dos. El film tracta la idea de l'amor com una força que arriba, t'atrapa, et cega, t'ofega, i després et deixa anar. Ja ho diu el títol: els amors imaginaris, tan forts que semblen gairebé fantàstics. La idealització en extrem i el desencant romàntic cíclic com a motor vital.

Personatges[modifica]

La Marie és una noia de 25 anys dura i exigent amb si mateixa, perfeccionista, i que viu constantment aïllada en el seu interior i en un paper de noia clàssica que ella mateixa s’ha marcat: en gairebé cap escena del film la veiem actuar de forma natural o espontània.

En Francis és un noi sensible i introvertit. És el personatge menys caracteritzat de tots.

En Nicolas respon al clixé de noi encantador, atractiu, i insensible a la vegada. Durant tot el film és conscient de l’efecte que té en la Marie i en Francis, però li agrada, ho necessita: té un comportament gairebé narcisista.

Argument detallat[modifica]

El film comença amb una cita d'Alfred De Musset que diu "No hi ha més veritat en el món que el deliri amorós". En l'escena que comença el film, ens apareix una noia amb ulleres de pasta, de nas prominent, que parla cap al que entenem que són persones fora de camp. Va parlant d'un noi que li agrada, un tal Jean-Marc amb qui s'envia e-mails. Parla del pànic que li entra quan està a l'ordinador i ell triga a contestar-li un mail. En la mateixa línia, en l'escena següent surt un noi que pregunta a la gent en fora de camp en què es fixen quan van pel carrer: en tetes o en penis? Seguint amb el mateix tipus de composició, ara veiem una noia que explica que un dia va arribar a casa i es va adonar que el seu xicot, alemany, l'havia deixat. Surt altre cop el noi que preguntava en què es fixen pel carrer, i ara diu que no pots tenir preferències barrejades, que o t'agrada una cosa, o una altra. Són imatges que juguen molt amb els primers plans, el moviment de càmera per donar un efecte desordenat i el zoom. Tornem a veure la primera noia, que va parlant dient que ho sap del tal Jean-Marc. Ha anat al seu edifici, ha parlat amb el conserge, ho sap tot sobre la seva família... acaba dient que ella com és el personatge que fa Glenn Close al film Fatal Atraccion. L'escena següent ja surt d'aquesta línia: estem en un sopar d'amics, veiem un grup de gent però la càmera es fixa en un noi ros amb una semblança peculiar al David de Miquel Àngel. A l'habitació contigua, veiem una noia i un noi que estan cuinant i que parlen sobre aquest noi. Diuen que es diu Nicolas. Mentrestant s'intercalen imatges del noi fumant i rient, seductor, tocant-se el cabell... Veiem un contraplà del noi i la noia a l'altra habitació cuinant i que un darrere l'altre giren el cap per mirar el Nicolas, mig dissimulant. Sobre aquest pla surt el títol del film: "Les amours imaginaires". En l'escena següent, veiem el noi que estava cuinant parlant amb qui endevinem que és la noia que estava amb ell, Marie. Li diu "endevina a qui veiem el dissabte", i en l'escena següent veiem la Marie i el noi, que es diu Francis, saludant en Nicolas, que porta unes ulleres vermelles en forma de cor. Estan en un cafè maco, i en Nicolas els explica que treballa en la sismografia fent mapes, que li paguen bé i que al mateix temps estudia literatura. Explica que llegeix de nits per no perdre l'agilitat mental. Veiem que els altres dos el miren enlluernats, intentant-ho dissimular.

Després, veiem que la Marie i en Francis estan mirant roba en una botiga, Marie li pregunta a en Francis desinteressadament què n'opina d’en Nicolas. Mencionen que és amable, i intel·ligent, però tots dos, com qui no vol la cosa, deixen anar que no és el seu tipus. Ens trobem en un pla den Francis al seu lavabo, veu aigua i mira la paret. Se'ns fa  un pla detall del que està mirant i veiem que hi ha una sèrie de ratlletes pintades, comptant alguna cosa. En Francis s'observa al mirall i surt del lavabo. Marie mira una carta en un sobre elegant, on hi ha un paper que la cita a prendre llimonada. Seguidament, la veiem trucant a en Francis per descobrir que ell també ha estat convidat a prendre llimonada. Quan penja, Marie es queda seriosa: no li fa gràcia que ell també hi estigui convidat. Aleshores podem suposar que la carta era d’en Nicolas. Veiem en Francis a casa seva, assegut al sofà, amb la mateixa carta que Marie tenia a les mans, pensatiu.

L'escena següent ens mostra com tant ell com ella s'estan arreglant als seus respectius lavabos. Se'ns mostren les imatges a càmera lenta mentre sona la cançó Bang-Bang, de Dalida. Seguidament, veiem que tant ell com ella, per separat, van caminant pel carrer, ens els enfoquen des de davant i des de darrere. La noia fuma i el fum li passa per davant la cara mentre ella camina impassible. Els plans són molt cuidats compositivament i la imatge està a càmera lenta. En el pla següent, veiem en Nicolas esperant en un bar. Arriben la Marie i en Francis un després de l'altre. i en Nico somriu. La Maire i en Francis se saluden, no del tot efusivament, amb els somriures imposats. Veiem un pla frontal d'ells tres berenant,  en Francis i la Marie s'intercanvien comentaris  mig desagradables, molt subtils. En Nico proposa que vagin a jugar a fet i amagar al bosc. Hi van, i mentre en Nico conta els altres dos s'amaguen cadascú per la seva banda. En Francis veu un conill, s'hi acosta a quatre grapes cridant-lo fluixet. Per darrere seu, veiem en Nico com se li acosta. Se li tira a sobre, el gira, l'immobilitza i el pla canvia a una càmera lenta on veiem els dos nois que es miren fixament mentre sentim les seves respiracions i notem la tensió que provoca en Nico sobre en Francis. Tot seguit en Nico s'aixeca, cridant a la Marie, i en Francis es queda a terra, respirant. En l'escena següent veiem com la Marie li diu il·lusionada al Francis que en Nico l'ha convidada a anar al teatre.

Després, els veiem a tots tres a casa en Francis, arrupits en un sofà petit mirant una pel·lícula. La Marie està mig adormida, i en Nico pregunta a en Francis si té un llit gran. En Francis afirma amb el cap i li diu que es pot quedar a dormir. Entre els tres acorden que en Nico es posi al mig del llit. Al matí, els veiem a tots tres al llit, dormint. En Francis obre els ulls, es mira els peus i veu que els té tocant amb els peus d’en Nicolas. Es queda en silenci mirant com aquest dorm encara.

En l'escena següent els veiem els tres esmorzant. En Nicolas ensenya a la Marie una crítica de l'obra de teatre on han d'anar, i aleshores li diu a en Francis si els vol acompanyar. Aquest denega la invitació dient que té plans, perquè veu com la Marie li diu amb la mirada que no accepti. Nicolas menciona que l'obra de teatre és una versió d'un film on surt l'Audrey Hepburn, "la dona de la meva vida". Després que en Nico digui això, en Francis mira la Marie i li pica l'ullet.

Veiem en Francis en una botiga d'art, comprant una làmina. Després, el veiem assegut al carrer, contra una paret, jugant amb la làmina enrotllada. Desembolica un paper petit que té entre les mans on veiem el nom d'un barri de Montreal. El veiem en un bar demanant un cafè per emportar-se, i just en sortir es troba en Nicolas. En Francis menteix i diu que estava fent cafè amb una amiga i que passava per casualitat pel barri, q aleshores descobrim que és el que tenia apuntat al paper. Li ensenya la làmina i li diu que és per a ell: és una impressió d'una fotografia de l'Audrey Hepburn. En Nicolas li dóna les gràcies i li explica que ha de marxar perquè ha quedat amb una amiga per dinar. En Francis li fa algun comentari intentant que en Nico li digui si té intencions amb aquesta amiga, però en Nicolas no li aclareix, i tot fent-li un petó al coll s’acomiada. Quan marxa en Francis es queda inquiet, mossegant-se les ungles i jugant nerviosament amb la seva roba.

En l'escena següent estem al dormitori de la Marie. L'ambient està ple d'una llum vermella. La Marie acaba de fer l'amor amb un noi, es miren, el noi li diu que té uns ulls molt macos i ella li contesta secament: "Els tinc color avellana, és difícil imaginar un iris tan banal.  Una intel·ligència alta compensa uns ulls marrons". El noi es queda mig tallat per la resposta de la Marie. Li pregunta si està enamorada, i ella es queda mirant cap al front, seriosa. Tot seguit veiem diverses imatges d'ells dos acariciant-se, fent-se petons, a càmera lenta.

Canviem d'escena i veiem un pla general d'un teatre des de fora. En Nicolas i la Marie surten i parlen de l'obra, que els ha decebut. Marie li proposa d'anar a sopar en un restaurant vietnamita. En Nicolas hi accedeix. Quan arriben al restaurant es troben en Francis, que està sopant amb alguns amics. La llum de l'escena és freda, mig blavosa. En Francis li diu a la Marie que és una casualitat que hagin anat just allà  a sopar, i ella se'l queda mirant en silenci. En Francis abaixa la mirada i es gira per parlar amb la gent. L'escena següent ens mostra en Francis arribant a casa seva, el seguim fins al lavabo, on es renta la cara i es queda mirant les marques de la paret. Seguidament, veiem que la Marie està en un taxi tornant cap a casa sola, amb la mirada buida.

Aleshores tornem a veure el noi que ha sortit al principi parlant sobre la sexualitat, en un pla del mateix estil que el del principi. Parla, altre cop, cap a un grup de persones que no veiem sobre l'escala Kinsey que regula els nivells d'heterosexualitat o homosexualitat d'una persona. Seguidament, i dins el mateix tipus de pla, se'ns presenta un noi que explica que va quedar un vespre amb una noia, van prendre alguna cosa i després la va deixar al metro i va anar a continuar la nit amb els seus amics. Aleshores torna a sortir la noia que ja ha sortit al principi del film parlant del fet que el seu xicot la va deixar. Ens explica que al principi ell vivia a Berlín i ella a Montreal, i parla que quan finalment el noi va anar a viure amb ella, ja res va ser el mateix. Explica que en realitat els dos estaven enamorats de la idea de l'amor que tenien, però que quan van eliminar la distància, la màgia es va acabar. Aleshores torna a sortir el noi que abans ens ha explicat que va quedar amb una noia per prendre alguna cosa. Ensenya una carta que va rebre dos dies després, on la noia li diu que no pot deixar de pensar en ell. Veiem que el noi està molt desconcertat per la idealització que presenta la noia, quan per ell no va significar res de res.

Seguidament, veiem a la noia que està obsessionada amb en Jean-Marc, el noi amb qui s'envia mails. Ens explica que aquest noi està arruïnant els seus llocs preferits, perquè si no hi és ell, ja no els troba emocionants. Aleshores el film segueix altre cop amb la història den Nicolas, en Francis i la Marie.

Ens trobem al dormitori den Francis. L'escena està tenyida de llum verda. En Francis està al llit al costat d'un noi que fulleja una revista. El noi li fa respondre un test sobre "Quin tipus de noi és perfecte", i a la primera pregunta en Francis ha de descriure físicament el seu home ideal. Aleshores, ell comença descrivint un noi moreno d'ulls foscos, però es va desviant en la seva descripció i, tot contradient-se, acaba descrivint en Nicolas: ros, ulls verds. El seu company se'l queda mirant quan veu que ell desvia tant la seva descripció i es crea un silenci incòmode, que és seguit per imatges d'ells dos tendres al llit, fent-se petons i carícies. És el mateix tipus d'imatge que havíem vist abans quan la Marie estava al seu dormitori amb un noi.

En l'escena següent, veiem en Francis, la Marie i en Nicolas en una llibrera, fullejant llibres. En Nicolas els llegeix un poema sobre l'amor i se'n va a fora a fumar, mentre la Marie i en Francis es queden a dins de la llibreria sense saber què dir-se, fent veure que fullegen altres llibres. Tot seguit, veiem en Francis en una perruqueria ensenyant-li un retrat d’en James Dean a la perruquera perquè li talli el cabell de la mateixa manera. En l'escena següent, veiem la Marie comprant un canotier. Després, veiem en Francis en una botiga mirant entre uns jerseis, fins que en troba un que val 455$, i veiem que l'agafa disposat a comprar-lo.

Aleshores, se'ns van intercanviant plans de cadascun d'ells caminant pel carrer amb la bossa del que acaben de comprar a la mà. En el pla següent, veiem com tots dos entren en una festa on hi ha en Nicolas. Entenem que és l'aniversari d’en Nicolas. Aquest els saluda molt efusivament, abraçant a la Marie estretament i mossegant-li l'orella a en Francis, que no sap on ficar-se. Li pregunten on poden deixar-li els regals, i van a l'habitació que els assenyala. Quan estan a l'habitació deixant els regals damunt d'un llit, s'ensenyen els regals que li han comprat. Notem que la seva relació està tensa, es fan comentaris desagradables disfressats dins de somriures falsos. Ella torna a la festa i ell es queda a l'habitació col·locant bé el seu regal.

Veiem la Marie servint-se un vodka sol i bevent-lo. Li ve en Nicolas pel darrere, i ell es gira. Estan molt a prop l'un de l'altre, i en Nicolas li diu que té uns ulls molt macos, citant la frase d'alguna pel·lícula. Li pregunta si sap d'on ha tret la cita i ella li diu que sí, i aleshores en Nicolas li diu "I bé, com segueix?" i se la queda mirant als ulls, cada cop més a prop. La noia està molt nerviosa, gairebé no pot respirar. De cop, algú reclama l'atenció d’en Nicolas apartant-lo d'ella, que recupera el comport quan es fixa que unes noies l'estan mirant malament per tal com va vestida (porta un vestit vintage que desentona amb l'estil modern de la festa en general). Marie els hi dedica un somriure fals, amb el cap molt estirat. Veiem que en Francis segueix a l'habitació on han deixat els regals. Acaba d'escriure-li una postal al Nicolas i la deixa amb el regal. Està nerviós. Veiem a la Marie al lavabo, es mira i s'insulta en veu alta. Seguidament, veiem un pla d'ells dos, mirant molt seriosos com en Nicolas balla amb la seva mare, que porta una perruca blava estrident, al mig de la pista.

La llum de l'escena fa pampallugues mentre en Nico balla amb la seva mare, se'ns enfoquen cares d'altra gent ballant, però sempre tornem a en Nico i la seva mare. Aleshores, se'ns enfoca en un primer pla la cara de la Marie, que té la mirada fixa endavant, on hi ha en Nico amb la seva mare. Se'ns torna a fer un pla d’en Nico, i se'ns hi intercalen imatges de l'estàtua David d’en Miquel Àngel, donant-nos a entendre que la Marie veu a en Nico com una versió en carn i ossos del David. De la mateixa manera, se'ns enfoca en Francis mirant fixament cap endavant, i després en Nico, que és intercalat amb dibuixos artístics entre pampallugueig i pampallugueig de la llum.

En l'escena següent veiem el pis buit i ple d'ampolles i gots mig plens. És l'endemà al matí. La càmera fa un travelling per tot el pis fins a aturar-se a un pla general del llit d’en Nicolas, on estan els tres protagonistes dormint. Com sempre, en Nicolas està al mig. Seguidament, veiem com ja s'han despertat i estan al llit esmorzant. En Nico proposa que vagin a passar el cap de setmana al camp. Per poder anar-hi, ha de demanar el cotxe a un amic seu aquell mateix matí. La Marie s'ofereix d'acompanyar-lo perquè ha de comprar tabac, i es queda en Francis sol al pis. Busca entre la roba d’en Nicolas i l'olora tota, i al final agafa un jersei, se l'embolica al cap i es comença a masturbar amb l'olor d’en Nico. De cop truquen a la porta: és la mare d’en Nico, que ve a portar-li la mensualitat. És una dona elegant, i li explica en Francis que ella i el pare d'en Nico estan divorciats des que en Nico era petit. Li diu que ella era ballarina i que viatjava molt, i que en Nico sempre estava darrere l'escenari amb les ballarines, que se'l menjaven a petons. Li explica que a mesura que en Nico va anar creixent van perdre el contacte. La mare finalment se'n va i en Francis se segueix fent la palla, i quan acaba es queda estirat al llit. Sona una música animada que enllaça amb l'escena següent, on els veiem els tres en un cotxe anant cap al camp.

Estan ells tres a la casa de camp, asseguts en una taula, prenent uns batuts. La Marie deixa anar un "Holly shit! Damn!", tot imitant a l'Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's, i quan el Nico li senyala aquest fet, ella fa veure que no n'era conscient quan ho ha dit. En Francis s'aixeca mig fastiguejat per anar al lavabo i quan no hi és en Nico li diu a la Marie que l'estima, i que al Francis també. Ella aleshores li diu que vigili amb en Francis perquè és un noi molt sensible, un romàntic que s'imagina coses sobre la gent. Afirma que a ella li pot dir aquestes coses, però que a ell no li digui, que vagi amb compte. En Nicolas es queda tot seriós i sense fer cap comentari se'n va de la taula per anar a buscar quelcom per menjar. Ella es queda seriosa mirant cap enlloc. En Francis torna del lavabo i ella li fa una carícia al braç, que notem que és falsa: no es tenen afecte, la seva relació és molt tensa.

En l'escena següent estan els tres a fora a l'herba, asseguts en un balancí. En Nicolas està al mig, cantant "Every move you make", de The Police molt fluixet, mentre els envolta als dos amb els braços. En el pla següent veiem que en Francis està recollint llenya mentre observa de lluny a la Marie i al Nico que es persegueixen rient. De nit, al voltant d'una foguera, els tres mengen malvaviscos. En Nicolas li'n dóna un al Francis, que se'l menja molt ràpid. Aleshores en Nico que li diu que l'ha de gaudir més, assaborir-lo. Li'n torna a donar un altre però li aguanta ell el pal amb el malvavisc mentre l'altre se'l menja, i li va donant instruccions sobre com assaborir-lo més, de forma bastant eròtica. Notem que la Marie se sent exclosa de la situació i se'n va a dormir mig molesta, mentre els altres dos es queden rient al costat del foc.

L'endemà, la Marie es desperta i veu que ells no són a la casa. Els busca per tot arreu i quan surt a fora, els veu jugant de lluny amb la mateixa roba que duien ahir: no han dormit. Es gira d'una revolada mentre es va dient "M'és igual, m'és igual, m'és igual" i camina cap a la casa enfadada. En l'escena següent, veiem com surt de la casa vestida i amb una maleta, els truca amb el mòbil i els diu que se'n torna a Montreal amb autobús, que no es preocupin per ella. Fuma intensament. Veiem com ella va caminant pel camí del bosc per anar a agafar l'autobús, els dos nois la segueixen cridant-la. En Francis corre darrere d'ella, i quan arriba al seu costat ella l'espera quieta, i li dóna una bufetada, que actua com a punt d'inflexió entre la tensió que els dos porten acumulada. Comencem a pegar-se, cauen a terra i es rebolquen entre les fulles estirant-se dels cabells.  Veiem com en Nicolas els mira, dret, fumant tranquil·lament amb un mig somriure a la cara, sembla que li agradi aquesta situació que ha creat. Al cap d'una estona, els crida i els diu que està fart del camp, que se'n va. Ells dos deixen de barallar-se i se'l queden mirant en silenci.

Canviem altre cop de situació, tornem a estar en la mena de "reunió" on diverses persones expliquen situacions emocionals que han viscut o estan vivint. El noi que abans explicava l'escala Kinsey de gustos de gènere sexual ara està explicant que un cop ell i una amiga estaven esperant a un noi fora d'un hotel. L'amiga es volia declarar al noi que havia d'arribar. Després de 40 minuts d'esperar, el noi va arribar però venia amb un altre noi a qui va presentar com la seva parella. Se'ns presenta un noi que encara no coneixem. Parla sobre que quan acabes de trencar amb algú l'evites a més no poder, per no veure'l. Explica que quan ell va trencar amb la seva parella li va costar un any sencer oblidar-se d'ella, però que al final el temps acaban passant i que totes les males sensacions acaben sent tan sols un mal record entre molts altres. Tornem a veure la noia de les ulleres obsessionada als correus electrònics que li envia en Jean-Marc. Explica que al cap d'un temps, la situació es torna insuportable perquè està pendent constantment del correu electrònic. Aleshores s'enfoca a una noia que encara no coneixem. Ens relata com, quan algú amb qui has quedat fa tard, passes per diferents fases: primer t'agrada que l'altre tardi, el fa interessant, però després quan van passant els minuts l'acabes odiant... fins que arriba, i el perdones immediatament, perquè algú a qui tens en un pedestal sempre té raó. Tornem a veure la noia obsessionada amb els correus electrònics den Jean-Marc. Ara argumenta que és molt millor que algú et digui obertament que no vol res amb tu: és dolent però instantani. En canvi, quan no hi ha rebuig, quan estàs constantment esperant una resposta, i passen les setmanes, el rebuig es converteix en una negativa interminable de la qual sempre acabes dubtant.

Tornem a canviar d'escena i ara estem altre cop a l'habitació de la Marie, que està al llit amb un noi. L'escena està tenyida d'un color sèpia. La Marie s'encén un cigarret i el noi li comenta que fuma més que l'últim cop que es van veure. Ella li diu que sempre ha fumat tant, que per ella fumar és com oblidar. Que quan té un cigarret a la mà, és l'únic que té, tot el que és negatiu que l'envolta desapareix. Diu que els cigarrets eviten que es torni boja, que la mantenen viva. I aleshores afegeix: "Em mantenen viva... fins que em mori". Es gira cap al seu company, que l'està mirant amb cara de no comprendre gaire cosa i que, fent bandera d'una insensibilitat espectacular, li pregunta si està bé. Ella fa un somriure fals mentre amb les dues mans fa la forma d'un cor. I aleshores s'acaba la conversa i veiem imatges (carícies, petons, dits que ressegueixen siluetes...) d'ells dos a càmera lenta.

En l'escena següent veiem en Francis deixant un missatge en contestar de qui entenem que és en Nico, dient-li que no fes cas del que va passar a l'excursió que van fer al camp, que va ser un malentès, un joc entre ell i la Marie. Seguidament veiem la Marie deixant un missatge a en Nico, dient-li que aquella nit a la televisió fan My fair lady i que podrien veure-la junts. Quan penja, fuma i es toca el cabell sentint-se com una estúpida. Veiem en Francis al seu llit, s'aixeca, es vesteix, mira per la finestra del seu pis, agafa el telèfon i truca a en Nicolas un parell de cops però quan sona el contestador penja ràpid sense deixar cap missatge. En l'escena següent el veiem comprant malvaviscos en una botiga. En menja un i veiem un pla d’en Nicolas sobre un fons blau, envoltat de malvaviscos que li cauen des de dalt. Veiem la Marie escrivint un poema d'amor amb una màquina d'escriure, posant-lo en un sobre i escrivint el nom de Nicolas al sobre.

Veiem en Francis caminant sol, de nit, pel carrer. Comencem a sentir la seva veu parlant, i el veiem assegut en un sofà mentre parla. Veiem que en Nicolas està al seu costat, escoltant-lo molt seriós. En Francis li diu que l'estima. Li parla sobre les marques que té a la paret del lavabo: representen els cops que li han dit que no, que no volien res amb ell. Explica que l'ajuden a tirar endavant. Explica que ara ve l'hivern i que cada cop se li fa més difícil estar sol. Li demana una resposta al Nicolas, que digui alguna cosa. I en Nicolas, mirant a terra, li pregunta com es va poder pensar mai que ell era homosexual. Veiem en Francis baixant per unes escales, en silenci, sol.

En l'escena següent, la Marie està en una cafeteria, de cop mira el carrer i surt corrents, ha vist en Nicolas. El crida de lluny, i quan ell es gira ella hi va corrents i li explica que es va confondre, que li va enviar sense voler una carta que en realitat era per una amiga. Ell aleshores li pregunta si aquesta amiga seva és la seva amant, i ella li diu que no, que tan sols era el seu aniversari. Ell, sense fer cap comentari, s'excusa dient que té el forn encès i que ha de tornar a casa. Es gira i se'n va, però la Marie el torna a cridar i li pregunta què diria si li hagués enviat el poema a ell. Ell, molt fredament, li diu que seguiria tenint alguna cosa al forn. Es gira i se'n va. La Marie es queda rígida amb els ulls plorosos, intenta encendre's un cigarret però no se li encén cap llumí. Desisteix i es gira d'una revolada, anant-se'n.

En l'escena següent, en Francis està al llit amb algú. L'escena està tenyida de blau i en Francis està plorant, mentre l'altre noi el mira sense saber què dir. Tot seguit, els veiem tots dos abraçant-se a càmera lenta mentre en Francis plora, es fan petons, carícies... Seguidament veiem que la Marie està en una perruqueria explicant-li a la perruquera que en Nicolas era la seva ànima bessona, que l'únic que necessitava era el fet de sentir que hi ha algú que la protegeix, que està allà al seu costat, i que mai tornarà a sentir res semblant per ningú. Veiem en Francis al seu lavabo, marcant una altra marca a la paret, amb ràbia. En l'escena següent, la Marie truca a en Francis per convidar-lo a prendre el te, i l'informa que ha deixat de fumar. Està asseguda en unes escales i només li veiem les cames. Hi ha cigarrets partits per la meitat per terra. Després, veiem que els dos estan prenent el te, parlen una mica de tot, i com qui no vol la cosa la Marie li pregunta a en Francis si ha vist en Nicolas últimament. Aquest li diu que sí, que el va veure en un bar de passada i que li va dir que se n'anava a l'Asia durant vuit mesos. Tot seguit els veiem tots dos caminant el carrer sota la pluja, junts. Ella té un paraigua i al principi només es tapa a ella però després, en un gest simbòlic, mou el paraigua perquè hi càpiguen els dos a sota. Se'ns informa que ha passat un any. La Marie, en Francis i la noia que tenia una relació amb un alemany estan en una festa, asseguts en un sofà. Riuen i parlen, no hi ha tensió entre la Marie i en Francis, se'ls veu bé.

Veiem com en Nicolas entra a la festa. La Marie i en Francis estan drets, junts, veient-lo entrar. En Nicolas els veu, va cap a ells i després de mirar-los durant uns segons sense saber què dir, comença a dir "Estic content...", però no pot acabar perquè en Francis l'interromp fent un soroll amb la boca semblant al que fan els gats quan vomiten una bola de pèl. En Nicolas es queda molt sorprès, es gira i se'n va. La Marie acaricia amb la mà el cap d’en Francis, que es recolza a la seva espatlla.

Tot seguit veiem escenes de la festa, gent ballant i parlant. Se'ns enfoca un noi guapo, moreno, que es queda mirant a la Marie i en Francis, i els pica l'ullet. Ells dos se'l miren, i sense dir res surten de camp, a càmera lenta, somrient, per trobar-se amb aquest noi.

Mecanismes fonamentals[modifica]

En aquest film hi ha tres personatges principals: en Francis, la Marie i en Nicolas. Podríem dir que en Francis i la Marie són els protagonistes i que en Nicolas és l’antagonista.

Durant tot el film, en Francis i la Marie se’ns presenten al mateix nivell: viuen fets paral·lels i hi reaccionen de la mateixa manera. Tots dos s’enamoren d’en Nicolas, que fa d’antagonista general. Potser també podríem dir que entre ells dos, entre en Francis i la Marie, existeix un antagonisme més concret, perquè al voler tots dos el mateix objectiu (aconseguir l’amor d’en Nicolas) es converteixen implícitament en competidors.

El conflicte que trobem en aquest film és que cap dels dos protagonistes sembla que pugui aconseguir en Nicolas. Per tant, es tracta d’un conflicte estàtic, davant del qual ells només poden ser passius. Normalment no es pot fer que una persona s’enamori d’una altra tan fàcilment, per tant, durant tot el film en Francis i la Marie viuen una lluita que ja s’imaginen que perdran, i que finalment perden al final del film, quan els dos es declaren a en Nicolas i aquest els rebutja als dos.

Per tant, l'objectiu que volen assolir els dos protagonistes es converteix també en l'obstacle que els ho impedeix: en Nicolas. Sobre la naturalesa d'aquest obstacle, podríem dir que és mig extern i mig intern. Extern ho és perquè en Nicolas és un personatge aliè a la naturalesa dels dos protagonistes, i intern ho podria ser perquè els dos protagonistes inconscientment s'aboquen a l'amor impossible. Durant tot el film, els protagonistes tenen diferents amants que són més o menys adequats, que estan allà per ells, i en canvi els protagonistes no trien aquests amants a l'hora d'enamorar-se, sinó que trien en Nicolas, algú que ja saben que no podran tenir. Per tant, el fet de definir si l'obstacle d'aquest film és extern o intern és tan difícil com intentar definir si podem interferir en la manera en què ens enamorem.

Repartiment[modifica]

  • Monia Chokri com Marie
  • Xavier Dolan com Francis Riverekim
  • Niels Schneider com Nicolas
  • Anne Dorval com Désirée
  • Anne-Élisabeth Bossé com noia jove 1
  • Olivier Morin com noi jove 1
  • Magalie Lépine Blondeau com noia jove 2
  • Éric Bruneau com noi jove 2
  • Bénédicte Décary com noia jove 3
  • Gabriel Lessard com noi jove 3
  • François Bernier com amant 1
  • Benoît McGinnis com amant 2
  • François Xavier Dufour com amant 3
  • Anthony Huneault com Antonin
  • Patricia Dulasne com Coiffeuse
  • Jody Hargreaves com Jody
  • Clara Palardy com Clara
  • Minou Petrowski com Caissière
  • Perrettte Sounder com Coiffeuse
  • Sophie Desmarais com Rockabill
  • Marie-Christine Cormier com Barmaid
  • Louis Garrel (aparició estel·lar) com convidat a la festa final

Banda sonora[modifica]

Núm. TítolComposició Durada
1. «Bang Bang»  Dalida 3:21
2. «Pass This On»  The Knife 4:12
3. «Jump Around»  House of Pain 3:36
4. «3e sexe»  Indochine 4:41
5. «Cet air là»  France Gall 2:38
6. «Exactement»  Vive la Fête 3:23
7. «Le Temps Est Bon»  Isabelle Pierre 3:29
8. «Every Breath You Take (Sting)»  Niels Schneider 3:56
9. «Keep the Streets Empty For Me»  Fever Ray 5:37
10. «Love Without Lies»  Comet Gain 2:58
11. «Preludi del 1r acte de Parsifal (Wagner)»  Daniel Barenboim 8:41
12. «Suite per a violoncel n.º 1 (Bach)»  Wispelwey 1:44
13. «Suite per a violoncel n.º 3 (Bach)»  Wispelwey 2:54
14. «Viens Changer Ma Vie»  Renée Martel 2:46

Recepció[modifica]

La pel·lícula va rebre unes crítiques molt positives amb les que va obtenir la 73a qualificació a Rotten Tomatoes, que va comentar: "Una pel·lícula d'art al màxim, premissa intrigant i atractiva, a vegades soterrada sota la pròspera cinematografia del director Xavier Dolan".[3] A Metacritic, que utilitza una mitjana de revisions crítiques, la pel·lícula té un 70 sobre 100, que indica unes "crítiques generalment favorables" .[4]

Premis i nominacions[modifica]

Any Premis Categoria Resultat
2010 Premis César Millor pel·lícula estrangera[5] Nominat
2010 Premios Génie[6] Millor Pel·lícula Nominat
Millor realització Nominat
Millor interpretació Femenina Nominat
2010 Festival de Canes Jove Promesa Guanyador
2010 Festival de Sidney Millor Pel·lícula[7] Guanyador
2010 Festival de Namur Premi Especial del Jurat Guanyador

Referències[modifica]

  1. «LES AMOURS IMAGINAIRES - HEARTBEATS (15)». British Board of Film Classification, 24-01-2011. [Consulta: 23 gener 2012].
  2. «Festival de Cannes: Heartbeats». festival-cannes.com.
  3. Heartbeats a Rotten Tomatoes (anglès)
  4. Plantilla:Metacritic film
  5. César 2011 - Les nominations des César al lloc de Première 21 gener 2011.
  6. Plantilla:31e Prix Génie: Incendies et Barney’s Version mènent les nominations al lloc critiqueInfo.ca
  7. «Heartbeats wins Sydney film prize». sff.org.au. [Consulta: 15 gener 2011].

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema