Letovicita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLetovicita
Letovicite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(NH₄)₃H(SO₄)₂
Localitat tipusVísky, Letovice (Lettowitz), Moràvia Meridional, Moràvia, República Txeca
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.AD.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.AD.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/A.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana28.1.3.1
Heys25.1.9
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 5,87Å; b = 10,17Å; c = 8,27Å; α = 101,1°; β = 111,1°; γ = 89,9°
Colorincolor, blanc
Macleslamel·lar, comunes
Exfoliacióbona en {001}
Fracturairregular, desigual
Duresa1 a 2
Diafanitattransparent
Densitat1,83 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,501 nβ = 1,516 nγ = 1,525
Birefringènciaδ = 0,024
Angle 2Vmesurat: 75°, calculat: 74°
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1932
SímbolLet Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La letovicita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Letovice, a Moràvia, República Txeca, on va ser descoberta.

Característiques[modifica]

La letovicita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₃H(SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els cristalls són en forma de plaques, pseudohexagonals, aplanats en {001}, corroïts o esquelètics, de fins a 0,05 mm; típicament granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral tou. Aquesta espècie va ser descrita i anomenada a partir de material d'origen antropogènic (a la crema d'una mina de carbó), però des de llavors ha estat identificada en la naturalesa.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la letovicita pertany a "07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, mercal·lita, misenita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita, kalistroncita i palmierita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari poc freqüent, format a partir de la crema del carbó o dipositat a partir de les aigües termals. Sol trobar-se associada a altres minerals com el sofre, la mascagnita o la boussingaultita.[2] Va ser descoberta l'any 1932 a Vísky, a Letovice, Moràvia Meridional (Moràvia, República Txeca).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letovicita
  1. «Letovicite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Letovicite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 juliol 2016].