Palmierita
 Palmierita | |
|---|---|
 Cristalls tabulars pseudohexagonals de palmierita  | |
| Fórmula química | (K,Na)₂Pb(SO₄)₂ |
| Epònim | Luigi Palmieri |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AD.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.07 |
| Dana | 28.4.3.1 |
| Heys | 25.7.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,49Å; c = 20,84Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | incolor, blanc |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1907 |
| Símbol | Pmi |
| Referències | [1] |
La palmierita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la palmierita.[2] Rep el seu nom de Luigi Palmieri (1807-1896), científic italià i director de l'observatori del Vesuvi.
Característiques
[modifica]La palmierita és un sulfat de fórmula química (K,Na)₂Pb(SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls diminuts, aplanats en {0001} amb el contorn hexagonal, modificats per {1010}, {1011}, {1012}, {1013} i {1015}.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És l'anàleg amb plom de la kalistroncita, de la qual és una espècie isostructural.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la palmierita pertany a «07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, mercal·lita, misenita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita i kalistroncita.
El grup de la palmierita va ser establert en el mes de juliol de 2023 i està format per cinc espècies: palmierita, kalistroncita, tuïta, mazorita i gurimita.[4]
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral rar que es forma en fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: aftitalita, ferronatrita, jarosita, euclorina i hematites.[3] Va ser descoberta l'any 1907 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a l'esvoranc nº1, a Äußere Wimitz (Caríntia, Àustria), a la fumarola Iadovítaia (Kamtxatka, Rússia), a Linares (Jaén, Espanya) i a dues localitats alemanyes: la mina Bastenberg (Sauerland) i a Münsterbusch (Aquisgrà).
Referències
[modifica]
- ↑ «Palmierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Palmierite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ Juroszek, Rafał; Krüger, Biljana; Krüger, Hannes; Galuskina, Irina «Minerals with a palmierite-type structure. Part II. Nomenclature and classification of the palmierite supergroup.». Mineralogical Magazine, 87, 5, 10-2023, pàg. 690–694. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2023.56 [Consulta: 6 agost 2024].