Lev Artsimóvitx

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLev Artsimóvitx
1974 CPA 4316.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Лев Андреевич Арцимович Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1909 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1973 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Física i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Bielorússia (–1928) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica nuclear i física Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, inventor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Física de la Universitat Estatal de Moscou (1953–1973)
Institut de Ingenieria i Física de Moscou (1946–)
Institut Kurtxàtov (1944–)
Universitat Estatal de Sant Petersburg (1932–1936)
Institut Ioffe (1930–1944) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralIgor Irodov Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 113066999 Modifica el valor a Wikidata

Lev Artsimóvitx (en rus: Лев Андреевич Арцимович) (Moscou, 12 de febrer de 1909 (Julià) Moscou, 1 de març de 1973) va ser un físic rus, Acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (1953), membre del Presídium de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (des de 1957), i Heroi del Treball Socialista (1969).

Va ser conegut per dirigir l'equip que va assolir produir la primera fusió nuclear en un laboratori.

Investigacions acadèmiques[modifica]

Artsimóvitx va treballar en el camp de la fusió nuclear i de la física del plasma.[1]

De 1930 a 1944 va treballar a l'Institut Físic-Tècnic Ioffe, i el 1944 es va unir al Laboratori número 2 (actualment Institut Kurchàtov) per treballar en el Projecte soviètic de la bomba atòmica. De del 1951 fins a la seva mort el 1973, va ser el cap del programa d'energia de fusió soviètic.

És conegut com «el pare del Tokamak», un concepte especial de reactor de fusió.[2] Una vegada Artsimóvitx va ser preguntat sobre quan estaria llest el primer reactor termonuclear. Va respondre: «Quan la humanitat ho necessiti, potser poc temps abans».[3]

Sota la seva direcció es va assolir per primera vegada una reacció de fusió termonuclear en un laboratori.

De 1963 a 1973 va ser vicepresident de la Conferència Pugwash i president del Comitè Nacional de Físics Soviètics.

Va ser triat un Membre Honorari Estranger de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Ciències en 1966.[4]

Reconeixements[modifica]

Eponímia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Coppi, Bruno; Feld, Bernard T «Obituary: L. A. Artsimovich» (en anglès). Physics Today, 26(7), juliol 1973, pàg. 60-61.
  2. «Fusion power. Astep in the right direction» (en anglès). New Scientist, 26-08-1976.
  3. «Chris Smith, The Path to Fusion Power». Elementary.
  4. «Book of Members, 1780-2010: Chapter A» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). American Academy of Arts and Sciences.
  5. "Artsimovich". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)

Enllaços externs[modifica]