Lewis Furey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLewis Furey

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de musique du Québec à Montréal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, pel·lícula i televisió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, director de cinema, violinista, realitzador, productor discogràfic, compositor, pianista, cantant, guionista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí, piano i veu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarole Laure Modifica el valor a Wikidata
FillsClara Furey Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblewisfurey.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0298862 Allocine: 32421 Allmovie: p90769 TMDB.org: 1179688
Musicbrainz: 1c85dd87-bce4-4e31-b139-84fa78c33bc8 Songkick: 504270 Discogs: 349587 Modifica el valor a Wikidata

Lewis Furey, nascut Lewis Greenblatt (Montreal, 7 de juny de 1949) és un compositor, cantant, violinista, pianista, actor i director de cinema quebequès.[1]

Carrera[modifica]

Nascut a Montreal (Quebec) de pares francès i estatunidenc, Furey es va formar com a violinista clàssic,[2] i als 11 anys va actuar com a solista al cicle ce concerts Matinées pour la jeunesse de l'Orquestra Simfònica de Montreal.[1] De 1961 a 1965 va estudiar al Conservatoire de musique du Québec à Montréal.[1][3] Més tard va estudiar a la Juilliard School de la ciutat de Nova York.[2] El 1972 va començar a tocar i gravar les seves pròpies composicions de música rock. En els anys següents, va produir tres àlbums de música pop: Lewis Furey (1975, A&M 4522), The Humors of Lewis Furey (1976, A&M 4594) i The Sky is Falling. (1979, Aquarius AQR-521).[1][2] Les característiques distintives dels àlbums eren els estils vocals semblants a Lou Reed de Furey, una sèrie de cançons amb temàtica gai (especialment l'èxit de la ràdio local de Montreal Hustler's Tango), i arranjaments exòtics amb usos inusuals de violí i banjo, així com elements de la música klezmer.

El 1975, va començar una nova aventura com a compositor de pel·lícules. La seva primera banda sonora, per a La Tête de Normande St. Onge (1975) de Gilles Carle, va guanyar un Canadian Film Award.[2] El 1977, va treballar a la pel·lícula de Gilles Carle L'Ange et la femme juntament amb la seva futura esposa, l'actriu i cantant Carole Laure.[1][2] Aquest projecte implicat més que compondre; a la pel·lícula es veu a Furey i Laure fent un acte sexual.[4] Furey també va compondre per a la pel·lícula d'Allan Moyle The Rubber Gun, que tractava sobre famílies afectades pel consum de drogues. Més tard, durant la dècada de 1970, Furey i Laure van produir una sèrie d'èxits crítiques escèniques a París.[1] Furey també va exercir com a productor i sovint també com a compositor d'una sèrie d'àlbums de Carole Laure, començant per Alibis (1979, RCA KKL-1-0290), un va tenir èxit al Quebec el 1979.[2] El 1980, Furey va escriure la música d'una altra pel·lícula de Gilles Carle Fantastica, protagonitzada per Laure en el paper principal de Lorca. Furey també va actuar a la pel·lícula i va ser nominada als Premis Genie al Canadà com a "Millor actuació d'un actor en un paper principal".[2]

Furey va desenvolupar encara més la seva carrera en la música de cinema i televisió amb produccions com una pel·lícula de Gilles Carle de 1983, Maria Chapdelaine,[1] basada en la novel·la homònima de Louis Hémon. La seva partitura per a aquesta pel·lícula va guanyar un premi Genie. El 1984 va escriure el guió de Night Magic, amb el guió co-escrit per Leonard Cohen.[1]

Amb seu a França des de finals de la dècada de 1970, Furey ha continuat treballant en cinema i televisió, així com produint i escrivint àlbums d'èxit de Laure, com ara She Says Move On (1991) i Natural Sentiments (1997).[1] Una producció escènica basada en aquest últim va funcionar durant més d'un mes a París el 1998.[1]

Les cançons de Furey han estat gravades per altres artistes com Céline Dion,[1] que van gravar La ballade de Michel i Dans La Main D'un Magicien per a la seva pel·lícula Opération beurre de pinottes (1985), coescrita per Eddy Marnay; Tom Robinson, qui va enregistrar Cabaret '79 (1982) i "Love Comes" (North by Northwest, 1982); i Petula Clark.[1] Els seus dos primers àlbums es van convertir en èxits al Japó i només estan disponibles en CD com a reedicions japoneses. Està abundantment representat a l’internet japonès. Una versió en CD de The Sky is Falling es va publicar a França.

És germà del dramaturg/actor/pianista canadenc Richard Greenblatt, autor de l'obra de gran èxit 2 Pianos, 4 Hands.[1]

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

  • Lewis Furey, 1975
  • The Humours of Lewis Furey, 1976
  • The Sky is Falling, 1979
  • Carole Laure/Lewis Furey Fantastica, 1980
  • Carole Laure/Lewis Furey Enregistrement Public au Théâtre de la Porte Saint-Martin, 1982
  • Carole Laure/Lewis Furey Night Magic, 1985
  • "Haunted By Brahms", 2017/2018

Senzills[modifica]

  • Lewis Furey: Lewis is crazy/ What a sad summer, Gamma, 1972 (Canadà)
  • Lewis Furey: Hustler's tango / Last night, A & M, 1975 (USA)
  • Lewis Furey: Lullaby / Who's got the bag, A & M, 1976 (USA)
  • Lewis Furey: Top ten sexes, A & M, 1976 (USA)
  • Lewis Furey: Waiting on you / The sky is falling, Aquarius, 1978 (Canadà)
  • Lewis Furey& Carole Laure: See you Monday, RCA / Saravah, 1979 (original soundtrack of the film Au revoir... à lundi) (França)
  • Lewis Furey& Carole Laure: Fantastica / What's wrong with me, RCA / Saravah, 1980 (original soundtrack of the film Fantastica) (França)
  • Lewis Furey& Carole Laure: I should have known better / Slowly, I married her, RCA / Saravah, 1982 (França)
  • Lewis Furey& Carole Laure: Fire / Angel eyes, RCA / Saravah, 1985 (original soundtrack of the film Night Magic) (França)

Participacons[modifica]

Filmografia[modifica]

  • La Tête de Normande St-Onge, 1975 (compositor)
  • L'Ange et la femme, 1977 (compositor; actor)
  • The Rubber Gun, 1977 (compositor)
  • Jacob Two-Two Meets the Hooded Fang, 1978 (compositor;)
  • Bye, See You Monday (Au revoir à lundi), 1979 (compositor; actor)
  • Avec... le charme de Carole Laure, 1979 (appears as himself; TV)
  • Agency, 1980 (compositor)
  • Fantastica, 1980 (compositor; actor)
  • Maria Chapdelaine, 1983 (compositor;)
  • American Dreamer, 1984 (compositor;)
  • Night Magic, 1985 (director; coguionista amb Leonard Cohen; compositor;)
  • The Peanut Butter Solution, 1985 (compositor;)
  • Sauve-toi, Lola, 1986 (compositor;)
  • Champagne for Two, Shades of Love series, 1987 (director; compositor; TV)
  • Lilac Dream, Shades of Love series, 1987 (compositor; TV)
  • Midnight Magic, Shades of Love series, 1987 (compositor; TV)
  • The Rose Café, Shades of Love series, 1987 (compositor; TV)
  • Sincerely, Violet, Shades of Love series, 1987 (compositor; TV)
  • The Emerald Tear, Shades of Love series, 1988 (compositor; TV)
  • Little White Lies, Shades of Love series, 1988 (compositor; TV)
  • The Man Who Guards the Greenhouse, Shades of Love series, 1988 (compositor; TV)
  • Moonlight Flight, Shades of Love series, 1988 (compositor; TV)
  • Shadow Dancing, 1988 (director)
  • Sunset Court, Shades of Love series, 1988 (compositor; TV)
  • Tangerine Taxi, Shades of Love series, 1988 (compositor; TV)
  • Rats and Rabbits, 2000 (director; writer)
  • Une fille dans l'azur, 2001 (compositor; TV)

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Chantal Gauthier and Betty Nygaard King. «Furey, Lewis». A: The Canadian Encyclopedia, 2011 [Consulta: 9 juny 2011].  Arxivat 4 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 gener 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Czach, Liz. «Lewis Furey». A: Canadian Film Encyclopedia, 2011 [Consulta: 9 juny 2011].  Arxivat 7 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-07. [Consulta: 3 gener 2023].
  3. "Lewis Furey brings Brahms back to life". Brendan Kelly, Montreal Gazette, 23 October 2016
  4. Brian Johnson. Brave films, wild nights: 25 years of festival fever. Random House Canada, 2000. ISBN 978-0-679-31035-8. 

Enllaços externs[modifica]