Leys d'Amors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLeys d'Amors

Dues pàgines del manuscrit Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra de referència i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorGuilhèm Molinièr Modifica el valor a Wikidata
Llenguaoccità Modifica el valor a Wikidata
Publicació1356 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gèneregramàtica Modifica el valor a Wikidata

L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia. El títol complet és Las flors del gai saber, estier dichas las Leys de amors.

Història[modifica]

La gramàtica l'autor del qual és donat per ignot, però avui certament identificat amb Joan de Castellnou o amb el també tolosà Guilhèm Molinièr, el 1323 rebé l'encàrrec del Consistori de la subregaya companhia del Gai Saber de Tolosa i fou redactada entre 1328 i 1355. Aquesta obra va influir després en tota la poesia derivada de l'estil trobadoresc i va fer d'aquesta ciutat un centre neuràlgic literari fins a les acaballes del segle xv.

L'obra recull els diferents aspectes de l'art de trobar: gramàtica, retòrica, estilística i versificació.

Existeixen diferents versions d'aquesta obra, que va ser redescoberta i publicada per primera vegada entre 1841 i 1843 per Fèlix Gatien-Arnould. Fou publicada una altra vegada el 1919 pel lingüista Josèp Anglada.[1][2][3]

Referències[modifica]

  1. Guillem Molinier. Las Flors del gay saber: partie 1-2. Silvestre, 1841. 
  2. Guillem Molinier. Las Flors del gay saber: partie 3. Silvestre, 1842. 
  3. Guilhem Molinier. Las Flors del gay saber, estier dichas Las leys d'amors, 3. Silvestre, 1843. 

Enllaços externs[modifica]