Little Miss Marker (pel·lícula de 1934)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLittle Miss Marker

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlexander Hall Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióB. P. Schulberg Modifica el valor a Wikidata
GuióDamon Runyon, William R. Lipman, Sam Hellman i Gladys Lehman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRalph Rainger Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfred Gilks Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Shea Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1934 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeSanta Rosa Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temajoc d'aposta Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0025410 Filmaffinity: 895638 Allocine: 122724 Letterboxd: little-miss-marker Allmovie: v29569 TCM: 81554 AFI: 6563 TMDB.org: 43150 Modifica el valor a Wikidata

Little Miss Marker (també coneguda com The Girl in Pawn) és una pel·lícula de comèdia dramàtica estatunidenca de 1934 dirigida per Alexander Hall. Va ser escrit per William R. Lipman, Sam Hellman i Gladys Lehman després d'un relat homònim de 1932 de Damon Runyon. És protagonitzada per Shirley Temple, Adolphe Menjou i Dorothy Dell en una història sobre una nena donada com a garantia a uns gàngsters.

Va ser el primer paper protagonista de Temple en una pel·lícula important i va ser crucial per establir-la com una estrella de cinema. Va ser inclosa al National Film Registry per la Biblioteca del Congrés el 1998 [1][2] i ha estat versionada diverses vegades.

Argument[modifica]

La pel·lícula explica la història de "Marky", el pare de la qual la lliura a una organització de jocs d'atzar, dirigida per uns gàngsters, com a "fitxa" per a una aposta. Quan ell perd la seva aposta i se suïcida, els gàngsters es queden amb la nena. Decideixen mantenir-la temporalment i utilitzar-la per ajudar a aconseguir una de les seves curses trucades, nomenant-la com la propietària del cavall que s'utilitzarà a la carrera.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Temple, que prèviament havia fet una audició per al paper de Marky abans de firmar el seu contracte amb Fox, no va poder obtenir el paper. Posteriorment va ser cedida a Paramount per la Fox gràcies en gran part a les maniobres de la seva mare Gertrude. La seva mare, reconeixent el potencial del paper, va organitzar una reunió secreta i una segona audició amb el director Alexander Hall. Aquesta segona audició va tenir èxit i Shirley Temple va ser cedida a Paramount per 1.000 dòlars setmanals. Temple i Dell van entaular una estreta amistat mentre filmaven la pel·lícula. L'escena en què Temple es nega a menjar i utilitza un llenguatge groller es va haver de refer, ja que Dell no va poder contenir el seu riure a la primera presa. Aquesta seria l'última pel·lícula completada de Dell de la seva curta carrera. Temple es va prendre la mort de Dell molt durament.[3]

Recepció[modifica]

La pel·lícula va ser considerada un èxit a taquilla.[4] Com a resultat, Paramount va oferir a Fox 50.000 dòlars pel contracte de Temple, però l'oferta va ser rebutjada.[5]

Reconeixement[modifica]

El 1998, Little Miss Marker va ser seleccionada per a la seva conservació al National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés com a "important cultural, històricament o estèticament".

Noves versions[modifica]

La pel·lícula va ser reversionada com Little Big Shot (1935), Sorrowful Jones (1949) amb Bob Hope i Lucille Ball i de nou com Little Miss Marker (1980) amb Walter Matthau, Julie Andrews, Tony Curtis, Bob Newhart i Lee Grant. Un altra vesrió va ser 40 Pounds of Trouble (1962), protagonitzada per Tony Curtis com a gerent de casino que es queda amb una nena de vuit anys.

Musical escènic[modifica]

Scott Ellis i David Thompson estan treballant en una adaptació musical de la pel·lícula amb cançons de Harold Arlen. [1]

Referències[modifica]

  1. «Complete National Film Registry Listing». Library of Congress. [Consulta: 4 maig 2020].
  2. «Hooray for Hollywood (December 1998) – Library of Congress Information Bulletin». www.loc.gov. [Consulta: 22 juliol 2020].
  3. Shirley Temple Black, Child Star: An Autobiography (New York: McGraw-Hill Publishing Company, 1988), 42-43.
  4. Douglas W. Churchill «The Year in Hollywood: 1934 May Be Remembered as the Beginning of the Sweetness-and-Light Era». , 30-12-1934.
  5. «Little Miss Marker – A Life at the Movies» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 19 octubre 2020].