Llac d'Okhrida
Tipus | llac ancient lake (en) | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Patrimoni natural i cultural de la regió d'Ohrid | |||
Localització | ||||
País de la conca | Macedònia del Nord i Albània | |||
| ||||
Afluent | ||||
Efluent | Riu Drin | |||
Característiques | ||||
Altitud | 695 m | |||
Profunditat | 288,7 m | |||
Mida | 14,8 () × 30,4 () km | |||
Superfície | 349 km² | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 1.414 km² | |||
Mesures | ||||
Volum | 55.400 hm³ | |||
El llac d'Ohrid[1] o llac d'Okhrida[2] (macedònic: Охридско Езеро; albanès: Liqeni i Ohrit; grec antic: Λυχνῖτις λίμνη) és un llac situat a la frontera entre el sud-oest de Macedònia del Nord i l'est d'Albània. És un dels llacs més profunds i més antics d'Europa i preserva un ecosistema de gran importància, amb més de 200 espècies endèmiques. El 1979 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat i el 2010 la NASA va batejar un dels Llacs de Tità amb nom d'Okhrida. Les ciutats de Pogradec, a Albània, i Okhrida i Struga a Macedònia del Nord, estan situades a la vora del llac. Té una superfície de 358 km² i una profunditat màxima de 288 metres. Està alimentat pel llac Prespa al sud-est i drena les aigües del Drin Negre, que desemboca a la mar Adriàtica.
Les primeres mencions històriques són en Polibi i en els Iambes al Rei Nicomedes, sota el nom de llac Licnitis, en referència a la ciutat de Lícnidos, actualment Okhrida. Segons Estrabó era abundós de peix. En les seves conquestes dels territoris de les tribus il·líries, Filip V de Macedònia va empènyer aquests pobles cap a la rodalia del llac.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ «Nomenclàtor mundial». [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ «Llac d'Okhrida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dodge, Theodore Ayrault. Alexander: A History of the Origin and Growth of the Art of War from the Earliest Times to the Battle of Ipsus, B. C. 301 (en anglès). Tales End Press, 2012-08-04. ISBN 9781623580070.
- ↑ Smith, William (ed.). «Lichnitis». Dictionary of Greek and Roman Geography. Londres: Walton and Maberly, 1854. [Consulta: 24-V-2020].