Llac de Salagon

Infotaula de geografia físicaLlac de Salagon
Vista aèria
Imatge
El llac de Salagon vist des del sud-est.
TipusEmbassament Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 39′ 33″ N, 3° 22′ 05″ E / 43.6591°N,3.3681°E / 43.6591; 3.3681
Afluent
EfluentSalagon Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del riu Erau Modifica el valor a Wikidata
PresaBarrage du Salagou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud140 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat40 m Modifica el valor a Wikidata
Mida2 (amplada) × 7 (longitud) km
Superfície7 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Volum102 hm³ Modifica el valor a Wikidata

El llac de Salagon (de l'occità Lac de Salagon; en francès: Lac du Salagou) és un llac artificial que conforma l'embassament de Salagon. Es troba al centre del departament de l'Erau, sobre el riu Salagon, afluent del riu Lerga que desemboca al riu Erau. El llac té una profunditat d'aproximadament 50 metres.

El nivell de l'aigua és a 139 m d'altitud. La superfície del llac és d'aproximadament 700 hectàrees, mentre que el volum de l'embassament és igual a 102 milions de m3. El llac està envoltat per muntanyes: culminant a 300 m a l'est, fins a 407 m pel Carels a l'oest i 535 m pel Mont Liausson al sud. Aquest últim separa el llac del Salagou del circ de Morese.

Història[modifica]

L'embassament del llac de Salagon.

El projecte d'embassament es va iniciar en els anys 1950, amb l'objectiu de crear una reserva d'aigua per diversificar els cultius i el desenvolupament de la producció fruitera i la viticulture. A més a més, l'embassament té l'objectiu de regularitzar les crescudes del riu Erau. Els treballs van començar en 1964 per perllongar-se fins al començament de 1969. El llac ha ofegat una part dels municipis de Clarmont d'Erau a l'est, Liausson al sud, Auton a l'oest, i Cèlas al nord.[1]

Geologia[modifica]

La rufa, roca vermella del Llac de Salagon.
Xemeneia basàltica.

L'emplaçament del llac es va decidir en raó de la impermeabilitat del sota-sòl, propici a mantenir el nivell d'aigua. Aquest sota-sòl està constituït de «rufa», roca vermella formada per la combinació de sediments argilosos i de òxids de ferro. Aquestes roques sedimentàries daten del Permià (fa 280 milions d'anys). És el resultat d'un dipòsit en medi aquàtic d'aigua dolça en calma. S'hi troben xemeneies basàltiques, testimonis d'intenses activitats volcàniques antigues. També s'hi poden observar de les petjades fòssils de Teràpsids al lloc anomenat La Lieude (a Merifonts).

Turisme[modifica]

El llac és un lloc turístic accessible fàcilment des de Montpeller, Besiers i Seta, sobretot amb l'obertura de l'autopista A 75. Al llac s'hi pot fer i observar :

Bibliografia[modifica]

  • Bousquet, Jean-Claude. Éd. Écologistes de l'Euzière. Découverte géologique : les plus beaux sites de l'Hérault, 2008, p. 160. ISBN 9782906128248. 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac de Salagon
  1. «Construction du barrage et apparition du lac». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 juliol 2016].