Llei d'Economia Sostenible

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Llei d'Economia Sostenible, també coneguda com a Llei Sinde (en referència a la ministre de cultura socialista del moment Ángeles González-Sinde Reig) és una iniciativa legislativa elaborada com avantprojecte de llei que va ser aprovada pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 27 de novembre del 2009. L'anomenada Llei Sinde, que correspon a la disposició addicional primera de la Llei d'Economia Sostenible i que fa referència a la regulació dels llocs web i els drets d'autor, fou eliminada en el debat parlamentari. El vot faborable de PP i CIU al Senat va recuperar la disposició i finalment fou aprovada pel Congrés dels Diputats (amb certes modificacions) en el primer Consell de Ministres de Mariano Rajoy, el 30 de desembre del 2011.

Aquesta llei vol situar l'economia espanyola sobre els fonaments del coneixement i la innovació, garantint la propietat intel·lectual, amb eines respectuoses per al medi ambient i en un entorn que afavoreixi l'ocupació laboral de qualitat, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.[1]

S'articula en quatre grans objectius:

  • La millora de l'entorn econòmic
  • L'impuls de la competitivitat
  • Protecció de la propietat intel·lectual
  • L'aposta per la sostenibilitat mediambiental.[2]
  • Major inversió econòmica en desenvolupament, innovació i investigació

Crítiques[modifica | modifica el codi]

  • Pel que fa a Internet aquesta llei en la seva disposició addicional primera atribueix potestat a una Comissió administrativa, formada per dues seccions, dins del ministeri de Cultura, per la garantia de la propietat intel·lectual.[3] El 31 de març es va introduir un paràgraf en l'avantprojecte, respecte a les funcions d'aquesta “Comissió administrativa de Propietat Intel·lectual”:
« El procediment per al restabliment de la legalitat, que s'iniciarà sempre a instància del titular dels drets de propietat intel·lectual que es considerin vulnerats o de la persona que tingués encomanat el seu exercici, estarà basat en els principis de celeritat, proporcionalitat i altres previstos en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. »

Amb aquesta redacció la Comissió no podrà ser jutge i part, és a dir, no podrà iniciar i tramitar la denúncia.[4]

En la pràctica es creu que l'aplicació d'aquesta llei permetrà tancar webs de descàrregues que «vulnerin els drets d'autor».

A la Secció Segona «li correspon l'exercici de les funcions previstes en els articles 8, 11 i concordants de la Llei 34/2002, per a la salvaguarda dels drets de la propietat intel·lectual enfront de la seva vulnerabilitat pels responsables de serveis de la societat d'informació»[5] (entre altres Internet).

Aprovació[modifica | modifica el codi]

El debat en el govern sobre l'aprovació per Reial decret d'aquest apartat de la llei d'economia sostenible es va veure allargat en el temps davant les discrepàncies i falta de suports per part d'internautes i artistes, fins al punt de no quedar aprovat quan la legislatura va acabar al desembre del 2011 (ja com a govern en funcions). Les raons per les quals no va ser aprovat, ja en els últims Consells de Ministres del govern de José Luis Rodríguez Zapatero no van ser aclarides, limitant-se el portaveu del govern a comunicar que la legislació sobre aquest tema hauria de ser represa pel govern entrant de Mariano Rajoy.[6]

L'equivalent als EUA, en temes de protecció de la propietat intel·lectual a Internet, és la Stop Online Piracy Act que té com a objectiu limitar la llibertat d'Internet. En protesta contra la SOPA hi ha hagut l'"Apagada" (blackout) de la Viquipèdia en anglès del 18 de gener de 2012, amb l'afegit que a part de la SOPA, als EUA s'està planificant la Llei de Protecció de la Propietat Intel·lectual o PIPA.[7] A Espanya, als pocs dies de ser rebutjada la Llei Sinde, l'ambaixador dels Estats Units va advertir que es prendrien mesures si no es ratificava la llei.[8][9]

Davant aquesta situació el nou govern va decidir la seva aprovació (amb certes modificacions) en el primer Consell de Ministres de la legislatura, el 30 de desembre del 2011, argumentant que, apesar d'haver estat reticents amb alguns aspectes d'aquesta llei quan el seu partit (PP ) estava a l'oposició, era urgent la regulació dels drets d'autor a Espanya (un dels pocs països desenvolupats sense legislació exclusiva sobre aquesta matèria), acompanyant la mesura de la supressió del Cànon digital, que penalitzava als usuaris d'aparells electrònics per compensar les pèrdues econòmiques derivades de la "pirateria", decidint pagar-ho dins dels pressupostos de l'estat. De qualsevol manera, la portaveu del govern va garantir que el govern continuaria treballant en aquesta matèria per garantir el respecte dels drets d'autor sense danyar les llibertats dels ciutadans.[10][11]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Espanya va sortir de la Llista 301 de la llista de països "a vigilar" per no protegir adequadament la propietat intel·lectual en 2012[note 1] després de cinc anys[12] per l'aplicacio de la Llei d'Economia Sostenible,[13] però el 2013 va rebre l'amenaça de ser reincorporada, pels seus escassos resultats.[12]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La Llista 301 és un informe que elaboren anualment les principals associacions de productors i editors dels EUA i que es remet al Departament de Comerç dels EUA per pressionar els països que no respecten prou els drets d'autor.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]