Llengües tucanes orientals

Llengües tucanes orientals
Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	~10875 (1999)
Estat	Bolívia, Brasil i Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; Llengües tucanes

Les llengües tucanes orientals són una branca proposada de les llengües tucanes, parlades en el nord-oest de la Amazònia, a la frontera entre el Brasil i Colòmbia.

Classificació

Les llengües tucanes orientals constitueixen el grup més nombrós tant pel nombre de llengües com demogràficament, dins de la família tucana. Les classificacions d'internes d'ASJP^[2] i Ethnologue^[3] difereixen encara que ambdues coincideixen en grups d'últim nivell. La classificació de Ethnologue usa tres subgrups:

Tucano nord-oriental (N)
Tucano centreoriental (C)
Tucano sud-oriental (S)

Mentre que ASJP basat en similituds lèxiques proposa el següent arbre cladístic:

Barasano (S)

Des-Sir

	Desano (C)

	Siriano (C)

Macuna (S)

Tat-Car

	Tatuyo (C)

	Carapana (C)

	Wanano (N)

	Piratapuyo (N)

Tucano (N)

	Bara-Waimaya (C)

	Tuyuca-Yurti (C)

La posició divergent del barasana es deu a la seva pertinença a l'àrea lingüística de l'alt Vaupés. Com pot veure's la comparació lèxica no reflecteix els grups nord-oriental, centroriental (C) i sud-oriental (S). Els grups reconeguts universalment tant per Ethnologue com per ASJP són:

Bara-Waimaya
Tuyuca-Yurutí
Piratapuyo-Tatuyo
Desano-Siriano

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües tucanes orientals són:^[4]

GLOSA	Bara-Tuyuca			Tucano	Piratapuyo (waihana)	Desano	Tatuyo-Carapana		Barasana	PROTO- TUC. Or.
GLOSA	Waimaha	Tuyuca	Yurutí	Tucano	Piratapuyo (waihana)	Desano	Tatuyo	Carapana	Barasana	PROTO- TUC. Or.
'1'	hi'ka-(ɡa)	sihkaɡá	ĩ̀i̥'kʰã́-	niʔkã́-	ʉ̃̀ʰkã́	uhu	híká-	hĩkã-	kóho.wɑ̃mẽ́	*(d)ĩʔkã-
'2'	pʉa-(ɡa)	pùaɡá	pɨ'á-	pʉá-	pʉ́à	pẽ-	pɨ́ɡà-	pʉ̃ɡa-	sĩ́ŋ.ɨ̃	*pɨa-
'3'	itīá-(ɡa)	ihtīáɡa	īi̥tʰī'á-	iʔtiá-	ìʰtíà	ũɾ̃ẽ-	ítíà-	itia-	hɨ́ɑ	*iʔtia-
'4'	ba'pári-(ka)	bahpáɾipa	ᵐbāḁˈpʰúbīi̥sāɾi-	baʔpáriti-	pʰìtítíá	ahpikũɾ̃ã	bàpàrì-	bapa-ri-kãnakã-	bɑbɑ́ɾi	*baʔpati-
'5'	hi'kábõkõro	sihkábõhêyêpa	ĩ̀i̥ˈkʰã́ȭo̥pʰɨ̀ɨ̥kʰɨ̀ɲ-	niʔkã́mokʉ-	ʉ̃̀ʰkã́mṍpẽ́	yuhuru mõhõtõ	̃híká- ̃wàbó-	hĩkã-wãmo-kãrõ	kóhó.mõ.kṍ.ɾõ	*(d)ĩʔkã ãbõkõto
'10'	pʉabõkõro	pùabòhêyêpa	pɨ̃̄ˈã́ṍo̥pʰɨ̄ɨ̥kʰɨɲ-	pʉámokʉ-	pʉ́àmõ̀pẽ̀	pẽmõhõtõ	pɨ́ɡà- ̃wabó.̃kóò	pʉ̃ɡa-wãmo-kãrõ	hɨ́ɑ ɑ̃́mõ.kṍ.ɾõ	*pɨa ãbõkõtõ

Referències

↑ Janet Barnes, 1999, p. 209.
↑ ASJP
↑ Tucanoan (Ethnologue)
↑ «Tucanoan Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 11 de maig de 2011. [Consulta: 5 juny 2012]. Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.

Bibliografia

J. Barnes. «7. Tukano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 207-226. ISBN 0 521 57021 2.

Enllaços externs

Tucanoan (WALS)

[1] Janet Barnes, 1999, p. 209.

[2] ASJP

[3] Tucanoan (Ethnologue)

[4] «Tucanoan Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 11 de maig de 2011. [Consulta: 5 juny 2012]. Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]