Vés al contingut

Lleó VI d'Armènia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLleó VI d'Armènia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Լևոն Զ Լուսինյան
(fr) Léon VI (V) de Lusignan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1342 Modifica el valor a Wikidata
Regne Armeni de Cilícia Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1393 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis
convent dels Celestins Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, sobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLusignan Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargaret of Soissons, Queen of Armenia Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie of Lusignan, Princess of Armenia Modifica el valor a Wikidata
PareJoan de Lusignan Modifica el valor a Wikidata
GermansBohemon de Lusignan Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
14 setembre 1374 (Gregorià)consagració reial (Kozan) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lleó VI o Levon de Lusignan (1342-29 de novembre de 1393) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constantí IV d'Armènia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharark després de l'assassinat de Constantí VI el 1373. Va pertànyer per tant a la dinastia Lusignan de la que fou el segon representant (i el darrer efectiu).

El 1344 es va haver d'escapar del país perquè Constantí V d'Armènia Menor havia donar ordres de matar-lo i se'n va anar a Xipre. Trenta anys després fou cridat per ocupar el tron. Va anar a Armènia ab la seva dona Margarita de Soissons, i foren coronats a Sis el 14 de setembre de 1374. Un pretendent de nom Ashot no va obtenir prou suport dels barons.

No gaire després els mamelucs van envair les muntanyes d'Armènia i Lleó s'hi va enfrontar però fou derrotat per forces molt superiors i va quedar assetjat a la fortalesa de Kapan. Es va haver de rendir i va entregar Sis el 13 d'abril de 1375, i fou portat al Caire on va romandre presoner set anys i fou rescatat l'octubre de 1382 per Joan I de Castella amb pedres precioses i altres joies.

Lleó va anar a Castella i va arribar malalt i pobre a Medina del Campo. El 1383 el rei castellà li va donar el títol de Senyor de Madrid i el domini de la ciutat de per vida, junt amb Vila Real (que és el nom que en aquells dies ostentava la ciutat castellana de Ciudad Real) i Andújar, propietats que generaven rendes anuals de 150.000 maravedísos. A Madrid Lleó va fer restaurar les torres del Reial Alcàsser. A la mort del rei castellà el 1390, Lleó va marxar a França i va morir a París el 29 de novembre de 1393. Federico Bravo no obstant diu que va deixar Madrid el 1385 i que el 1390 els ciutadans de Madrid van obtenir del rei la revocació de la Senyoria, de manera que Lleó V va ser el primer i únic Senyor de Madrid en tota la història. Segons això va morir a Calais el 1393 i fou enterrat a la basílica de Saint-Denis.

Del seu matrimoni només va tenir una filla, Maria de Lusignan, que va morir abans que el seu pare (el 1381). Va deixar també dos bastards, Guiu i Esteve. El regne d'Armènia estava reduït a la ciutat de Korikos, entregada de fet a Xipre vers el 1367.

Precedit per:
Constantí VI
Regne Armeni de Cilícia
1374-1375

Succeït per:
Els reis de Xipre