Llibertat de panorama

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La llibertat de panorama és una disposició en les lleis de propietat intel·lectual de diversos estats que permet fer fotografies, gravacions en vídeo o crear altres imatges (com pintures) d'edificis, escultures i altres manifestacions artístiques que estan localitzades permanentment en un espai públic, sense infringir cap llei de drets d'autor d'aquestes obres.[1] La llibertat de panorama limita el dret dels propietaris de les obres d'emprendre accions legals per una violació de drets contra el fotògraf o qualsevol persona que en distribueixi una imatge. És una excepció a la regla general que el propietari té el dret exclusiu d'autoritzar la creació i distribució d'obres derivades.

El nom d'aquest concepte és una traducció de Panoramafreiheit, terme utilitzat a Alemanya per a aquesta excepció a la seva legislació. Les primeres lleis de llibertat de panorama daten del 1830 a Bavària.[2]

Lleis arreu del món[modifica | modifica el codi]

Estats europeus segons la llibertat de panorama
  •  Sí, inclosos interiors públics
  •  Sí, inclosos alguns interiors públics (estacions de ferrocarril sí, però escoles, teatres d'òpera, museus i vestíbuls d'establiments no)
  •  
  •  Sí, només per a edificis
  •  No

Molts països tenen disposicions similars que restringeixen l'abast de la llei de drets d'autor per a permetre la presa d'imatges en llocs públics. Altres països presenten àmplies diferències en la interpretació d'aquest principi.[1]

Unió Europea[modifica | modifica el codi]

A la Unió Europea, la directriu 1001/29/EC estableix la possibilitat als seus membres d'incloure una clàusula semblant a les seves lleis de drets d'autor, tot i que no ho requereix.[3] La llibertat de panorama (Panoramafreiheit) està definit a l'article 59 de l'Urheberrechtsgesetz alemany,[4] a l'article 27 de l'Urheberrechtsgesetz suís,[5] a la secció 62 de l'Acta de Copyright, Dissenys i Patents del Regne Unit del 1988,[6] i existeix en molts altres països. També hi ha països europeus (com Itàlia[7]) on no existeix la llibertat de panorama. A Itàlia, tot i moltes protestes oficials[8] i una iniciativa nacional[9] empesa per l'advocat Guido Scorza i el periodista Luca Spinelli (qui va donar a conèixer la manca de la llei[7]), la publicació de reproduccions fotogràfiques de llocs públics encara està prohibida, d'acord amb les antigues lleis italianes de drets d'autor.[10][11] Alguns països, com ara França, no tenen aquest permís global per crear imatges en espais públics, i permeten imatges amb drets d'autor només sota clàusules d'«inclusió fortuïta».[12] A Bèlgica la llei molt restrictiva va ser abolida per la llei del 27 de juny del 2016 i des del 15 de juliol del 2016 edificis i obres d'art permanents visibles des de la via pública gaudeixen la llibertat de panorama.[13] Una esmena dels partits de l'esquerra (Partit Socialista, SP.A, PVDA, CDH i Défi) per limitar-la llibertat només a l'ús no comercial va ser recusada.[14]

Llibertat de panorama arreu del món

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibertat de panorama Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Seiler, D.: Gebäudefotografie in der EU – Neues vom Hundertwasserhaus, in Photopresse 1/2 (2006), p. 16. URL last accessed 2007-09-20.
  2. Spearing Ortiz, A. I. «Cinc raons per defensar la llibertat de panorama». Finestra d'Oportunitat, Juny 2015. [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. N.N.: Panoramafreiheit. URl last accessed 2007-09-20. See also Article 5(3)(h) of 2001/29/EC.
  4. Seiler, D.: Fotografieren von und in Gebäuden, a visuell 5/2001, p. 50. Vegeu també §59 UrhG (Germany). URLs last accessed 2007-09-20.
  5. Rehbinder, M.: Schweizerisches Urheberrecht 3rd ed., p. 158, Stämpfli Verlag, Berne, 2000. ISBN 3-7272-0923-2. See also §27 URG (Switzerland). URL last accessed 2007-09-20.
  6. Lydiate, H.: Advertising and marketing art: Copyright confusion. See also section 62 of the Copyright, Designs and Patents Act 1988. URLs last accessed 2007-09-20.
  7. 7,0 7,1 Spinelli, L. Wikipedia cede al diritto d'autore, Punto Informático. URL last accessed 2008-08-21
  8. Grillini, F. Diritto di panorama, parliamentary interrogation. URL last accessed 2008-08-21
  9. Scorza, G., Spinelli, L., Dare un senso al degrado. URL last accessed 2008-08-21
  10. Legge 22 aprile 1941 n. 633. URL last accessed 2008-08-21
  11. Decreto Legislativo 22 gennaio 2004, n. 42. URL last accessed 2008-08-21
  12. Koetz, D.: Erlaubnis zum Ablichten von Sehenswürdigkeiten, in Photographie 10/2002. Visto 20 de septiembre de 2007.
  13. «27 JUNI 2016. - Wet tot wijziging van het Wetboek van economisch recht met het oog op de invoering van de panoramavrijheid» (en neerlandès). Belgisch Staatsblad, 5 juliol del 2016.
  14. Belga «Een selfie aan het Atomium? Het kan voortaan legaal» (en neerlandès). De Redactie, 16 juny del 2016.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]