Camp dividit horitzontalment de blau i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1922 està dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb una àliga d'or sobre un camp de sable, la dreta amb quatre pals alterns d'argent i gules.
Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1930 és una combinació dels escuts dels comtes de Güssing-Bernstein (escussó) i dels comtes de Mattersdorf-Forchtenstein en colors canviats. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria.
Camp dividit horitzontalment de vermell i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1920 està format per cinc àligues daurades sobre camp d'atzur. Va aparèixer ja l'any 1335 com el mític escut de Leopold III de Babenberg. El duc Rodolf IV d'Habsburg el va establir com a escut d'armes de la Vella Àustria al costat de l'escut el 1360.
Camp dividit horitzontalment en tres franges de groc, vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb tres lleons passants de sable, armats i lampassats de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules.
Camp dividit horitzontalment de blanc i verd (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1926 i format per la pantera d'Estíria rampant d'argent i armada de gules que escup foc sobre camp de sinople. La pantera ja es troba en un segell ducal d'Ottokar del segle XII. Probablement va ser pensat com un tret distintiu del llinatge Babenberg.
Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb un lleó de sable, armat i lampassat de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria.
Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Aquest carrega una àliga coronada de gules amb el bec, les urpes i dues franges trevolades d'or. S'utilitza com a símbol de la regió des de principis del segle XIII. L'escut en la seva forma actual es va concedir l'any 1946 i està regulat per llei.[1]
Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escussó de l'escut d'armes al centre, una creu d'argent sobre camp de gules.
Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre, el qual es remunta als comtes de Montfort. És l'únic escut d'un estat federal austríac en el qual no apareix cap animal heràldic (a Viena, però, només s'utilitza l'escussó a la bandera).
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
