Leopold III de Babenberg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Leopold
Neufelden - Kirche St.Leopold.jpg
Talla a Neufelden, 1859
Dades biogràfiques
Naixement Leopold von Babenberg, Leopold III marcgravi d'Àustria
1073
Melk (Marca d'Àustria)
Mort 15 de novembre de 1136
Klosterneuburg (Àustria)
Sepultura Abadia de Klosterneuburg
Marcgravi i confessor
Commemoració a Església Catòlica Romana
Canonització 6 de gener de 1485 , Roma per Innocenci VIII
Lloc de pelegrinatge Klosterneuburg
Festivitat 15 de novembre
Iconografia Com a rei, amb una església petita a les mans
Patronatge Viena, Àustria (1663), Alta Àustria
Dades familiars
Dinastia Babenberg
Cònjuge Agnès d'Alemanya
Fills
Pares Leopold II de BabenbergIda of Formbach-Ratelnberg
Germans
Modifica dades a Wikidata

Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136. Conegut com «el Pietós» o «el Sant», és venerat com a sant per l'Església catòlica el 15 de novembre, i és el sant patró d'Àustria i de Viena.

Biografia[modifica]

Estàtua de sant Leopold III a la catedral de Sant Esteve a Viena.

Nadiu de Melk era el fill de Leopold II de Babenberg, dit el Bell, i d'Ida de Cham o de Formbach-Ratelnberg. Leopold III, fundador de Viena, fou marcgravi d'Àustria el 1095, a la mort del seu pare el 12 d'octubre de 1095. Va casar-se dos cops: la primera esposa deu haver estat membre de la família Perg i va morir el 1105; la segona fou Agnès de Waiblingen, vídua de Frederic I de Suàbia, mare de Conrad III d'Alemanya i germana de l'emperador Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb el segon matrimoni, la posició de la família Babenberg es va elevar, i els foren garantits els drets sobre l'Àustria. Leopold es va nomenar Princeps Terrae, que reflectia la independència de les seves terres; a més, fou tingut com a candidat per a la possible successió al títol de rei d'Alemanya en 1125, però va declinar-ne l'honor.

Va establir la seva autoritat sobre Viena. En el transcurs dels seus quaranta anys de regnat, va facilitar la difusió dels instituts religiosos, va introduir el monaquisme cistercenc als seus dominis, i és conegut per l'aportació que va tenir en la pau i el progrés dels seus territoris, a més de pels nombrosos monestirs que va fundar i en els quals va introduir l'orde cistercenc. El més important fou el de Klosterneuburg (1108). Segons la llegenda, la Mare de Déu s'aparegué al marcgravi i li assenyalà el lloc on trobaria un vel que la seva esposa Agnès havia perdut feia uns anys, dient-li que hi erigís un monestir. Un cop fet, Leopold va instal·lar la seva residència a la vora fent construir un castell a la proximitat del monestir cistercenc. Dels monestir que va fundar cal destacar els de Heiligenkreuz, Mariazell i Seitenstetten. A més, va promoure el desenvolupament dels nuclis urbans, com Klosterneuburg, Viena i Kremnitz, on va obrir la seca de l'estat. La seva època conegué un renaixement cultural, i de llavors daten els primers escrits literaris conservats en alemany d'Àustria.

Va morir el 15 de novembre de 1136 als 63 anys i fou enterrat a l'abadia de Klosterneuburg, convent agustí que ell mateix havia fundat. Va deixar el record d'un bon administrador, i va deixar al clergat riques donacions. Va ser lloat pel papa des de la seva mort, sent canonitzat el 1484, esdevenint més tard el patró de la Baixa Àustria.

Llinatge[modifica]

Apoteosi de sant Leopold per Martino Altomonte a la Galeria Nacional Hongaresa)

Casat a una dama de Perg, en va tenir un fill de nom Adalbert.

Casat per segona vegada el 1106 amb Agnès de Francònia o de Waiblingen (1073-1143), filla d'Enric IV emperador i de Berta de Torí o Berta de Savoia, amb la que va tenir 10 fills:

Veneració[modifica]

Per la seva tasca en la difusió de la fe i la fundació de monestirs fou canonitzat en 1485. Patró de Viena, fou nomenat patró de tot Àustria en 1663, a instància de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, substituint sant Colomà de Stockerau. El seu crani, en una urna daurada i amb corona arxiducal, s'exposa a la veneració dels fidels.


Galeria d'imatges[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold III de Babenberg Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Karl Lechner, Die Babenberger, 1992.
  • Brigitte Vacha & Walter Pohl, Die Welt der Babenberger: Schleier, Kreuz und Schwert, Graz, 1995.