Llop ibn Mussa ibn Mussa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLlop ibn Mussa ibn Mussa
Biografia
Naixement820 Modifica el valor a Wikidata
Àndalus (Califat omeia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 875 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Viguera Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBanu Qassi Modifica el valor a Wikidata
FillsMuhàmmad ibn Llop
Àwriya Modifica el valor a Wikidata
ParesMussa ibn Mussa ibn Fortun Modifica el valor a Wikidata i Assona Íñiguez Modifica el valor a Wikidata
GermansIsmaïl ibn Mussa Modifica el valor a Wikidata

Llop ibn Mussa, de nom complet en àrab لب بن موسى القسوي بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون Lubb ibn Mūsà al-Qasawī ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn, (v.820 - Cameros, 875) fou valí de Toledo.

La família de Llop[modifica]

Llop, que duia un nom d'origen romànic, era fill del Banu Qassi Mussa II el Gran, dominador de la vall de l'Ebre durant el segle ix,[1] i de la princesa vascona Assona Ènnega, filla del rei de Pamplona Ènnec Aritza I.

Llop es casà amb l'esclava Àjab al-Balatiyya i tingueren tres fills:

Arbre de família:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I de Saraqusta
 
 
 
Ònnega
 
 
 
Ènnec Ximenes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ènnec I de Pamplona
 
 
 
Ònnega Velasco
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa II el Gran
 
 
 
 
 
 
Assona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop ibn Mussa
 
Àjab
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Issa
 
MuhàmmadMutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Mussa
 
YusufAbd-Al·lahYunusMutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-Al·lahMuhàmmadFurtunMuhàmmad
 
Mussa
 
Furtun
 
Abd-Al·lahUrraca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
 
 
 
 
 
Ordoni
 
 
 
Ramir

Llop, entre musulmans i cristians[modifica]

L'emir de Còrdova Abd al-Rahman II va enviar el general Harit ibn Bazí a la frontera musulmano-cristiana de l'actual Aragó per sufocar la revolta del valí de Tudela Mussa ibn Mussa de 842. L'exèrcit cordovès va ocupar Borja i va fer presoner Llop ibn Mussa, qui s'havia fet fort en aquesta població.

Llop fou enviat a Còrdova a la cort de l'emir on romangué captiu fins al 844. En aquell any els normands va assolar les costes atlàntiques de la península Ibèrica i Abd al-Rahman II va ordenar a Llop encapçalar un exèrcit per enfrontar-s'hi. Llop tornaria poc després a Còrdova com a vencedor dels normands, aleshores l'emir va concedir-li la llibertat i li regalà una esclava anomenada Àjab al-Balatiyya.

L'any següent el pare de Llop, Mussa ibn Mussa, es torna a rebel·lar contra l'emir i, un cop arribat l'exèrcit cordovès a les terres dels Banu Qassi, Llop traí el seu propi pare i es passà a les files de l'emir juntament amb el seu oncle Galí Ènnec, fill del rei Ènnec I de Pamplona.

Sembla que Llop va fer de mitjancer entre el seu pare Mussa i l'emir Muhàmmad per tornar a amistançar-los. Així, el 859 Llop fou nomenat valí de Toledo. Però al cap de poc d'ocupar el poder de la poderosa ciutat es va produir la desfeta musulmana de Clavijo i Llop no va dubtar gens en posar-se immediatament al servei del rei d'Astúries Ordoni I, aliança que continuà a la mort d'aquest el 866 amb el seu successor Alfons III el Magne.

Com a vassall dels cristians, participà en diverses ràtzies en territori musulmà. En una ocasió aconseguí capturar l'aristòcrata Ibn Hamza i el bescanvià pels seus dos germans Mutàrrif i Furtun, presoners de l'emir Muhàmmad I des de 860.

Insurrecció dels Banu Mussa[modifica]

EL 871 Llop va sublevar-se des del seu feu d'Arnedo contra l'emir de Còrdova i, aliat amb els seus germans van ocupar tots els antics territoris del seu pare Mussa ibn Mussa;Llop i Ismaïl van ocupar Sarqusta, Mutàrrif va entrar a Osca i Fortun va conquerir Tudela. Immediatament va organitzar-se una expedició des de Còrdova per aplacar els Banu Qassi, liderada pel mateix emir Muhàmmad I i la família dels Banu Tujib, va lluitar contra els fills de Mussa.

Primerament van entrar a Toledo i després va arribar a Saraqusta. El fill de Llop, Muhàmmad ibn Llop, defenia la ciutat i l'emir va decidir anar a restablir l'ordre a Osca. En arribar a la ciutat pirinenca, Muhàmmad I es va trobar que el rebel Mutàrrif ibn Mussa havia estat detingut per Amrús ibn Umar, lleial a Còrdova.

Posteriorment va marxar fins Ejea i va saquejar els voltants de Pamplona. Quan va arribar a Còrdova, l'emir féu crucificar Mutàrrif ibn Mussa i els seus fills Muhàmmad, Mussa i Llop. La resta dels fills de Mussa II van començar a discutir-se i enemistar-se fins al punt que Fortun i Ismaïl van atacar Llop a Arnedo i van aconseguir recluir-lo a la fortalesa de Viguera.

Mort de Llop[modifica]

Un 27 d'abril de 875 Llop ibn Mussa va sortir a caçar cérvols i, perseguint-ne un, es va endinsar en un bosc espès on se li va enganxar un braç a les branques d'un gran arbre i se li va arrencar. Llop morí desagnat en aquell mateix lloc i fou enterrat a Viguera.


Precedit per:
Mutàrrif ibn Abd al-Rahman
Valí de Todelo
(1r cop)

859 - 873
Succeït per:
?
Precedit per:
?
Valí de Todelo
(2n cop)

874 - 875
Succeït per:
Muhàmmad ibn Llop

Referències[modifica]

  1. Genealogia dels Banu Qasi (anglès) «Patrick Delaforce Family History Research Chapter 42».

Bibliografia[modifica]

  • (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96