Llop ibn Mussa ibn Mussa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 820  Al-Àndalus |
| Mort | 27 abril 875 (54/55 anys) Viguera |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Banu Qassi |
| Fills | Muhàmmad ibn Llop, Àwriya |
| Pares | Mussa ibn Mussa ibn Fortun i Assona Ènnec |
| Germans | Ismaïl ibn Mussa |
Llop ibn Mussa, de nom complet Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun (àrab: لب بن موسى القسوي بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون, Lubb b. Mūsà al-Qasawī b. Mūsà b. Furtūn b. Qāsī b. Furtūn), (v. 820 - Cameros, 875) fou valí de Toledo.
La família de Llop[modifica]
Llop, que duia un nom d'origen romànic, era fill del Banu Qassi Mussa II el Gran, dominador de la vall de l'Ebre durant el segle ix,[1] i de la princesa vascona Assona Ènnega, filla del rei de Pamplona Ènnec Aritza I.
Llop es casà amb l'esclava Àjab al-Balatiyya i tingueren tres fills:
- Muhàmmad ibn Llop, valí de Toledo.
- Issa ibn Llop
- Mutàrrif ibn Llop
Arbre de família:
| Mussa I de Saraqusta | Ònnega | Ènnec Ximenes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ènnec I de Pamplona | Ònnega Velasco | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mussa II el Gran | Assona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llop ibn Mussa | Àjab | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Issa | Muhàmmad | Mutàrrif | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llop | Mussa | Yusuf | Abd-Al·lah | Yunus | Mutàrrif | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abd-Al·lah | Muhàmmad | Furtun | Muhàmmad | Mussa | Furtun | Abd-Al·lah | Urraca | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llop | Ordoni | Ramir | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llop, entre musulmans i cristians[modifica]
L'emir de Còrdova Abd al-Rahman II va enviar el general Harit ibn Bazí a la frontera musulmano-cristiana de l'actual Aragó per sufocar la revolta del valí de Tudela Mussa ibn Mussa de 842. L'exèrcit cordovès va ocupar Borja i va fer presoner Llop ibn Mussa, qui s'havia fet fort en aquesta població.
Llop fou enviat a Còrdova a la cort de l'emir on romangué captiu fins al 844. En aquell any els normands va assolar les costes atlàntiques de la península Ibèrica i Abd al-Rahman II va ordenar a Llop encapçalar un exèrcit per enfrontar-s'hi. Llop tornaria poc després a Còrdova com a vencedor dels normands, aleshores l'emir va concedir-li la llibertat i li regalà una esclava anomenada Àjab al-Balatiyya.
L'any següent el pare de Llop, Mussa ibn Mussa, es torna a rebel·lar contra l'emir i, un cop arribat l'exèrcit cordovès a les terres dels Banu Qassi, Llop traí el seu propi pare i es passà a les files de l'emir juntament amb el seu oncle Galí Ènnec, fill del rei Ènnec I de Pamplona.
Sembla que Llop va fer de mitjancer entre el seu pare Mussa i l'emir Muhàmmad per tornar a amistançar-los. Així, el 859 Llop fou nomenat valí de Toledo. Però al cap de poc d'ocupar el poder de la poderosa ciutat es va produir la desfeta musulmana de Clavijo i Llop no va dubtar gens en posar-se immediatament al servei del rei d'Astúries Ordoni I, aliança que continuà a la mort d'aquest el 866 amb el seu successor Alfons III el Magne.
Com a vassall dels cristians, participà en diverses ràtzies en territori musulmà. En una ocasió aconseguí capturar l'aristòcrata Ibn Hamza i el bescanvià pels seus dos germans Mutàrrif i Furtun, presoners de l'emir Muhàmmad I des de 860.
Insurrecció dels Banu Mussa[modifica]
EL 871 Llop va sublevar-se des del seu feu d'Arnedo contra l'emir de Còrdova i, aliat amb els seus germans van ocupar tots els antics territoris del seu pare Mussa ibn Mussa;Llop i Ismaïl van ocupar Sarqusta, Mutàrrif va entrar a Osca i Fortun va conquerir Tudela. Immediatament va organitzar-se una expedició des de Còrdova per aplacar els Banu Qassi, liderada pel mateix emir Muhàmmad I i la família dels Banu Tujib, va lluitar contra els fills de Mussa.
Primerament van entrar a Toledo i després va arribar a Saraqusta. El fill de Llop, Muhàmmad ibn Llop, defenia la ciutat i l'emir va decidir anar a restablir l'ordre a Osca. En arribar a la ciutat pirinenca, Muhàmmad I es va trobar que el rebel Mutàrrif ibn Mussa havia estat detingut per Amrús ibn Umar, lleial a Còrdova.
Posteriorment va marxar fins Ejea i va saquejar els voltants de Pamplona. Quan va arribar a Còrdova, l'emir feu crucificar Mutàrrif ibn Mussa i els seus fills Muhàmmad, Mussa i Llop. La resta dels fills de Mussa II van començar a discutir-se i enemistar-se fins al punt que Fortun i Ismaïl van atacar Llop a Arnedo i van aconseguir recluir-lo a la fortalesa de Viguera.
Mort de Llop[modifica]
Un 27 d'abril de 875 Llop ibn Mussa va sortir a caçar cérvols i, perseguint-ne un, es va endinsar en un bosc espès on se li va enganxar un braç a les branques d'un gran arbre i se li va arrencar. Llop morí desagnat en aquell mateix lloc i fou enterrat a Viguera.
| Precedit per: Mutàrrif ibn Abd al-Rahman |
Valí de Todelo (1r cop) 859 - 873 |
Succeït per: ? |
| Precedit per: ? |
Valí de Todelo (2n cop) 874 - 875 |
Succeït per: Muhàmmad ibn Llop |
Referències[modifica]
- ↑ Genealogia dels Banu Qasi (anglès) «Patrick Delaforce Family History Research Chapter 42».
Bibliografia[modifica]
- (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96