Ismaïl ibn Mussa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIsmaïl ibn Mussa
Dades biogràfiques
Naixement data desconeguda.
Mort 889
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Títol Senyor
Dinastia Banu Qassi
Pare Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Germans
Modifica dades a Wikidata

Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al segle IX, de la dinastia dels Banu Qassi.[1] Fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.

Durant uns anys va viure a Còrdova com a ostatge-convidat de l'emir Muhàmmad I, essent la penyora necessària que garantia a l'emir la fidelitat dels Banu Qassi, a la pràctica senyors independents de la vall de l'Ebre. El 850 encara era a la capital. Un cop alliberat, va participar en la revolta que tots els germans iniciaren contra Muhàmmad I cap al 870, tot aliant-se amb el regne de Pamplona i Alfons III d'Astúries.[1] Ismaïl va poder apoderar-se de Saraqusta i de Munt Xiun (Montsó) el 872. Anys després el seu propi nebot Muhàmmad ibn Llop (fidel a Còrdova) el féu presoner el 882,[1] però tornà a ser alliberat el cap de poc.

Ismaïl ibn Mussa tingué diversos fills i filles. És curiós el cas de Sayyida bint Ismaïl ibn Mussa que la casà v. 873 amb Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid, que era governador de Barbitanya i fill de Khàlaf ibn Ràixid,[2] que és qui havia mort a Bahlul ibn Marzuq quan aquest havia fugit al Pallars.[3] Quan Muhàmmad nasqué, fill de Sayyida i Abd-Al·lah, Ismaïl ibn Mussa els convidà a Munt Xiun (Montsó) (els altres vuit fills d'Abd-Al·lah inclosos) a la festa de la primera tallada de cabells del nounat i la pregària d'Alà al-Aqiqa.[4] En arribar a Montsó, Ismaïl ibn Mussa els traí i els féu empresonar. En saber que l'emir omeia Muhàmmad I es dirigia en asseifa contra seu, Ismaïl entrà a Waixqa i matà Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid i tots els seus fills i s'emparà de Barbaixter[5] (Barbastre), Al-Qasr o Alquèssar (Alquézar) i tota la Barbitanya.[2]

Ja havia tornat a ser el senyor de Lleida quan el 884 el comte Guifré el Pilós va intentar atacar la ciutat en un intent d'impedir que es fortifiquessin les muralles i la suda: Ismaïl el va guanyar i el va encalçar fins a la vall del Llobregat.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I
 
Ònnega
 
Ènnec Ximenes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ènnec I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Yunus Garcia Mutàrrif Llop Yuqàrtaix
 
 
Mussa II
 
Assona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Àjab al-Balatiyya
 
 
Mutàrrif
 
Furtun Òria
 
Ismaïl ibn Mussa
 
Sayyida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Issa Muhàmmad Mutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
Muhàmmad
 
NN
 
Mussa Saïd Sayyida
 
Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Muhàmmad



Precedit per:
?
Valí de Lleida
? - 890
Succeït per:
Llop ibn Muhàmmad

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 575, entrada: "Isma'il ibn Musà". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 Bramon, Dolors. De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Ed., 2000, p. 219. ISBN 8476024509. 
  3. d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.86-92. ISBN "8472830829. 
  4. La pregària de l'aqiqa es fa el setè dia després d'un naixement. Els amics de la família i altres musulmans hi han de ser convidats. 'Aqiqa consisteix a donar un nom al nadó, afaitar el seu pèl [...] (aquest nom) s'ha de trobar en l'Alcorà. En aquest últim cas, l'Alcorà s'obre amb la solemne intenció de buscar orientació i la benedicció de Déu i dient bi-'smi 'Llahí r-Rahman r-Rahim, i després un nom derivat d'una de les arrels àrabs van trobar en aquesta pàgina es tria. «Rites At The Birth of a Child» (en anglès). Ritus islàmics. Duas, en construcció. [Consulta: 10 gener 2017].
  5. de la Torre Aparicio, Tomás. Gentilicios españoles: (incluye, apodos y motes, coplillas, dichos, datos curiosos, etc.) (en castellà). Editorial Vision Net, 2006, p. 86. ISBN 8498214998 [Consulta: 11 gener 2017].  El topònim per Barbastre en temps dels musulmans era principalment Barbachter en transcripció castellana, pel que seguin les normes IEC per la transliteració de paraules àrabs correspon Barbaixter.