Dolors Bramon i Planes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDolors Bramon
Lliurament del 6è Memorial Àlex Seglers (cropped).jpg
(2017)
Nom original (ca) Maria Dolors Bramon Planas
Biografia
Naixement Dolors Bramon i Planes
31 de desembre de 1943 (1943-12-31) (74 anys)
Banyoles
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educada a Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball Arabisme i estudis islàmics
Ocupació Filòloga, professora d'universitat, escriptora, assagista i historiadora
Organització AELC, Institut d'Estudis Catalans, GIERFI, FIMAM, WUSMED
Família
Cònjuge Ernest Lluch i Martín (1966–1982)
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Dolors Bramon i Planes (Banyoles, Pla de l'Estany, 31 de desembre de 1943)[1] és una filòloga catalana. Doctora en Filosofia i Lletres (secció de filologia semítica) i en geografia i història per la Universitat de Barcelona, és professora titular del Departament de Filologia Semítica (secció d'estudis àrabs i islàmics) de la Universitat de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses a la Corona d'Aragó i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. Ha treballat també en el que fa referència a la geografia araboislàmica.[2][3]

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics, de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1996, del Groupe International d'Étude et de reflexiones sur les Femmes en Islam (GIERFI) i del Foro de Investigación sobre el Mundo Árabe y Musulmán (FIMAM), entre altres institucions. És presidenta de l'associació World University Service of the Mediterranean (WUSMED).[4]

Obres[modifica]

  • Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals, Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1976
  • El mundo en el siglo XII. Estudio de la versión castellana de una geo­grafía universal: El Tratado d'al-Zuhrî, Ed. Ausa, Sabadell, 1991.
  • El passat arabomusulmà a Catalunya: Ni tan lluny, ni tan a prop, ni tan aliè (1992) a Revista de Catalunya
  • Contra moros i jueus: Formació i estratègia d'unes discriminacions al País Valencià, Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1981
  • 3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona (2001) a L'Avenç.
  • Una introducción al islam: religión, historia y cultura, Crítica, Barcelona (2002), (2ª ed. 2009).
  • De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa) (2000). ISBN 84-7602-450-9.
  • Mots remots. Setze estudis d'història i de toponímia catalana, CCG edicions, Girona (2002)
  • “Un arabisme català a reivindicar: l'enjaneta dels castells humans”, dins Sacrum Arabo-Semiticum. Homenaje al profesor Federico Corriente, Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, Zaragoza 2005, 129-135.
  • “S.r.tâniyya, ‘Terra dels ceretans' a les fonts àrabs”, dins Medievalis Historiae Pyrenaica, UNED-Diputació de Girona, 2005, 133-149.
  • “Els manlleus de l'àrab”, dins Espais terminològics 2007. Neologia terminològica: el tractament dels manlleus, Eumo Editorial, Barcelona 2008, 63-75.
  • “Alandalús y la historiografía de Cataluña”, dins Al-Andalus/España. Historiografías en contraste, Casa de Velázquez, Madrid 2009, 147-161.
  • “La musulmanització d'Hispània: un procés migratori d'homes i d'idees al segle VIII”, dins Els processos migratoris a les terres de parla catalana, Publicacions Universitat de València - Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2010, 17-27
  • “El concepte de 'gihad', un dels més controvertits de l'islam”, dins Balaguer, 1105. Cruïlla de civilitzacions, Pagès editors, Lleida 2007, 87-98.
  • “Epílogo: Reflexiones en torno a Europa y el Mediterráneo musulmán', dins Europa y el Mediterráneo musulmán. Dinámicas de encuentro y desencuentro, Ediciones Altazor, Viña del Mar  (Chile), 2010, 245-255.
  • Ser dona i musulmana. Ed. Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona, (2007). (2a edició 2009)
  • Ser mujer y musulmana. Ed. Bellaterra, Barcelona (2009).
  • En torno al islam y las musulmanas. Ed. Bellaterra, Barcelona (2010).
  • Reivindicació catalana de l'obra d'al Idrisi, IEC, Barcelona (2012)
  • Moros, jueus i cristians en terra catalana. Memòria del nostre passat, Pagès, Lleida (2013).
  • L'islam avui. Alguns aspectes controvertits, Fragmenta Editorial, Barcelona (2016)

Referències[modifica]

  1. «Dolors Bramon». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2014].
  2. «M. Dolors Bramon Planas». Institut de Recerca en Cultures Medievals. Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 novembre 2015].
  3. «Currículum vitae Maria Dolors Bramon Planas». CSIC. [Consulta: 9 novembre 2015].
  4. «Dolor Bramond, la nueva presidenta de WUSMED». [Consulta: 8 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

«Obra de Dolors Bramon i Planes» a Dialnet.